ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA PARADOXA XINESA

Sense categoria

Els Jocs Olímpics de Pequin s’han acabat, i l’èxit organitzatiu i d’espectacle esportiu ha estat aclaparador, malauradament, això no s’ha vist reflectit en la població xinesa.

Efectivament, quinze dies amb un aparador de foc i color que ha enlluernat al mon, una organització exquisida, i unes gestes esportives que han fet fer signes d’admiració a mig mon.  Aquesta es la façana, el titular que tothom ha pogut veure des de casa seva gaudint dels seus esports favorits, malgrat no sentir-se representada per cap de les nacions que hi competien com es el meu cas, i havent de suportar la utilització del mon del esport per finalitats polítiques amb un clar denominador comú.  Esperarem el 2012 on segur la nomina de nacions representades seguirà en augment, i entre aquestes noves banderes onejants esperem veure les quatre barres en un lloc de privilegi.  Com que això ho veig complicat, ja que l’estat imperialista  i unificador que ens envolta farà mans i mànigues per evitar-ho, i la nostra deixadesa pot fer la resta, mes aviat es fer volar coloms abans d’hora.

 

La realitat amagada son les denuncies per les ONG, i organitzacions defensores dels drets humans de les detencions, prohibició de manifestacions, control dels elements visibles, tortures, control al periodisme amb webs prohibides, i una repressió amb els pobles oprimits com el Tibet, què ha fet impossible sentir la seva veu durant aquest gran acte mundial.

 

Davant aquesta realitat que a partir d’avui seguirà sense la mirada atenta del mon en els seus actes, i amb total impunitat, els grans mandataris mundials han fet la vista grossa, i s’han dedicat a ser còmplices d’aquesta dictadura que esta destinada a ser un líder mundial en poc temps, i alhora un exemple de nul respecte als drets humans i als drets dels pobles a escollir el seu futur.

 

Sentia una entrevista al l’ambaixador xines a l’Estat Espanyol, i desprès de negar totes les acusacions de repressió, acabava dient que la Xina mai permetrà un estat independent del Tibet amb una clara mostra de la seva fatxenderia, i caràcter dictatorial on les decisions son unilaterals sense cap valor per la opinió del poble.

 

Una vegada mes el poder del diner, i els interessos polítics ha passat per davant dels drets humans mes elementals, i això en el segle on ens trobem i el recorregut que la humanitat ja porta, hauria de fer reflexionar a mes d’un sobre quina societat volem i com la volem organitzar.

 

 

  1. Una altra paradoxa és tenir que estar a favor d’un estat de dictadura religiosa. Perquè jo no he sentit a parlar d’un moviment democràtic al Tíbet.
     

  2. Cal que l’Imperi Xinès (si, Imperi, doncs territoriament no es diferència en massa del d’abans de Mao, només en el canvi de nom) es desmembri i deixi de ser una potència que, per cert, basa la seva força econòmica en el dumping econòmic, social i mediambiental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.