ALBERT CORTES MONSERRAT

El teatre dels partits catalans amb el front comú pel finançament, francament ja fa riure, i des de Madrid segur que veuen com una vegada mes poden manipular com i quan volen a aquests líders polítics de segona divisió.

Quan la compareixença de Zapatero en el Congreso a Madrid per explicar com es pot incomplir una llei, i que pensa fer amb el finançament semblava inevitable, el mag ha tret del barret un dels seus trucs, que era recordar que fàcil es desmuntar qualsevol front pretesament unit per la mediocritat de la classe política catalana, i amb una reunió en un hotel a Vilanova i la Geltru entre De la Vega i Saura, una nova promesa d’un acord de finançament en tres mesos a canvi de la retirada de la petició de compareixença d’ICV, ha estat suficient perquè aquest retiri la moció, s’emporti fum a la butxaca, i tingui els seus minuts de gloria, aquella reservada als adolescents que no son conscients del que acaben de fer, ja que la famosa unitat ha quedat ferida de mort, i en Zapatero ha guanyat 3 mesos de marge per esperar la sentencia del TC sobre l’Estatut, i negociar a la baixa junt amb la resta de comunitats un model comú per totes.

Realment, Catalunya que en la seva història ha tingut polítics brillants, no es mereix gaudir d’aquesta classe política de tant baixa qualitat que no pensar moure un dit per avançar com a nació, i que li tremolen les cames cada cop que pretén negociar amb l’Estat, ja que la seva prioritat es la tàctica infantil dels seus vots com a partit abans que qualsevol altra cosa.

Així no avançarem mai, primer va ser en Mas que unilateralment va fer la feina bruta a l’Estat amb l’Estatut, ara en Saura li toca aquest galdós paper en el finançament, i mes endavant vindrà la sentencia de tisora a l’estatut on tots faran mes o menys el mateix i vergonyós paper, veient com la llei principal queda convertida en paper mullat, i sense cap sentit.

El PSC veu be el gest de Saura, perquè no ens enganyem, mai votarà en contra del PSOE, per molt de teatre que li posi, ICV treu el cap en la cursa per veure qui pot ser mes mediocre, CIU aprofitarà per criticar la feblesa del tripartit,  i oblidarà el seu paper en l’Estatut, i ERC en boca del Vicepresident Carod esta tant domesticada i ha perdut tant el nord que no s’atreveix ni a criticar Iniciativa, ni molt menys a portar la contraria al PSC, i pensa seguir la mateixa tàctica de l’Estatut, es a dir seguir negociant una cosa que ja en sabem el resultat final, cosa que l’ha feta pasar de l’independentisme a la submissió mes absoluta.

Cap mereix la nostra confiança, per posar una llum a l’horitzó la plataforma Sobirania i Progres en boca del seu president Joel Joan ha tirat pel dret, i ha convocat una manifestació l’11 de setembre amb el lema “Som una nació, volem un estat propi”, clar i sense embuts, i deixant  dit que no vol el suport dels partits politics, però si de la societat civil i plataformes que haurien de donar una lliçó de fermesa i valentia sortint al carrer, i fent posar vermell a tots aquests politics, si es que encara els hi queda una gota de vergonya.