ALBERT CORTES MONSERRAT

Les iniciatives per denunciar aquest darrer escàndol de l’Estat Espanyol en forma de negació d’una llei orgànica, i què concretament amb el finançament passen per la data del 9 d’agost es van succeint.

Efectivament, tot hi que el PSOE i el PSC segueixen guanyant temps per no enfrontar-se amb el rebuig als Pressupostos, cosa molt difícil de creure, i què amb la nova data de l’1 de gener com a límit pel finançament ja dona entendre moltes coses, i una renuncia a l’estatut, s’ha proposat un acte unitari quan s’arribi al 9 d’agost, i es consumi el frau de l’estat de tots els partits, excepte Ciudadanos que segurament deu estar ocupat traduint les senyals de transit per la tranquil·litat dels nostres turistes.

Un acte de rebuig a aquesta presa de pel que ahir amb les declaracions del secretari d’estat, i la compareixença de Solbes a Madrid van quedar amb evidencia què la seva postura de que compleixen la llei, inclosa la data deu ser producte d’alguna píndola al·lucinògena, o que directament ens tracten com a rucs. Les excuses del ministre en forma de crisi de l’estat, acontentar a tothom sense arribar al 100 %, i que la constitució garanteix la igualtat entre tots, son un insult a qualsevol intel·ligència mínimament cultivada.

En aquest joc polític de despropòsits, on l’Estat veu les autonomies i especialment la catalana, com sers d’un altre planeta, i no també com una part de l’estat, ens estant convidant a formar-ne un de propi perquè aquest senzillament no ens hi vol, sinó per pagar i callar sense cap tipus de dret.

L’altre proposta  per part d’Esquerra, i ja recolzada per Iniciativa es la d’una gran manifestació unitària de denuncia per la presa de pel del finançament i reafirmació nacional  l’11 de setembre, recordant les grans manifestacions de la farsa de la transició d’una dictadura a una democràcia dictatorial, i on amb l’implicació de plataformes civils, sindicats i els partits polítics  podria arribar a l’èxit de participació, i ser el punt de partida d’una nova manera de fer les coses en aquest país.

Dubto de la unitat de tots els partits, especialment del PSC, enfrontant-se al govern, però s’ha d’intentar i aprofitar-la per convertir-la en una gran diada reivindicativa de l’atzucac on ens trobem i del dret a decidir de la població, ja va sent hora de recordar que la diada no es una festa com ens han volgut vendre els últims anys, sinó un record d’aquells defensors de Barcelona i d’altres contrades que van lluitar fins l’últim alè per defensar les nostres llibertats, els hi  devem amb ells, i també a nosaltres, com a símbol de resistència desprès de 300 anys de foscor, i de llum d’esperança per trencar pacíficament el mur d’aquesta presó on estem posats.

Segurament sense voler-ho els nostres politics de pa sucat amb oli ens poden donar una oportunitat que no cal desaprofitar, i què per damunt de personalismes hauria de ser un clam que es visualitzes en el mon.