Arxiu mensual: agost de 2014

RECURSOS CONTRA LA DEMOCRÀCIA

El Govern espanyol ja anuncia un doble recurs contra la Consulta, per la Llei de Consultes i pel Decret de Convocatòria, que curiosament no te rang de llei i per tant no es podria impugnar. Res de nou, un nou i previsible atac contra el sistema democràtic i contra els drets de la ciutadania exclusivament per un tema de voluntat política. Ni Consell de Garanties Estatutàries, ni res de res davant una obsessió malaltissa per impedir que el poble decideixi. Ara toca prendre consciència que això serà una realitat, que la Declaració de Sobirania no era paper mullat i que la voluntat popular es damunt de qualsevol llei. De totes maneres mai va malament un toc d’humor davant de tant despropòsit com ens recomana en Pere Cardus.

La fórmula secreta per a esquivar l’embat espanyol i fer la consulta el 9-N
Pere Cardús

Tothom atent. Ara us diré un secret. No el digueu a ningú perquè aleshores la cosa no funcionaria. És molt important que ho fem sense aixecar sospites i que la discreció meni totes les nostres accions. Si algú de vosaltres és amic del president Mas o l’ha de veure, que li ho digui a cau d’orella. A veure si ens en sortim.

En principi, segons els experts juristes espanyols, no podem convocar cap consulta sobre la independència perquè la configuració i la modificació de les fronteres de l’estat espanyol no són competència de la Generalitat de Catalunya. Diuen que el govern o el parlament tan sols poden convocar una consulta sobre aquells afers que són de la seva competència. Per tant, el 80% del parlament no pot consultar els ciutadans que representa sobre la independència. L’única via que permetria de fer la consulta seria demanar als catalans si autoritzen el govern a iniciar un procés de reforma constitucional per a incloure el dret d’autodeterminació dels territoris interns de l’estat. Per tant, amb les seves lleis, no es pot demanar directament per la independència. Però si féssim cas d’això, cauríem a la trampa. Quedaríem atrapats com un bou, fent voltes eternament a una sínia. Aquesta opció no ens serveix.

Hi ha una fórmula que permetria d’esquivar l’embat dels aparells judicials de l’estat espanyol. Consistiria a aplicar la fórmula del ‘tu ja m’entens’. Sabeu de què va? Era aquell sistema inventat per a evitar la censura durant la dictadura. Per exemple, en Joan Sales i en Màrius Torres, en les cartes que s’enviaven els primers mesos de franquisme, acabada la guerra, parlaven dels ‘estonians’ quan volien dir ‘catalans’. La Trinca en va fer una paròdia a la cançó ‘Homenatge’, que deia: ‘El bròquil s’està florint… tu ja m’entens. Però no creiem en el bròquil… tu ja m’entens. Demà serà un altre dia… tu ja m’entens. I així, el dia de demà, eixe poble cridarà: s’ha acabat el bròquil!’.

Bé, parlem de la proposta. La idea seria convocar la consulta amb una pregunta sobre una matèria que fos competència de la Generalitat. Per exemple, l’apicultura. Aleshores, convindríem que les respostes a la pregunta formulada equivaldrien a les respostes possibles de la pregunta acordada el 12 de desembre de l’any passat. És a dir, la pregunta podria ser: ‘Vol que la Generalitat de Catalunya reforci les accions previstes per a liquidar la vespa depredadora asiàtica?’ i ‘En cas de resposta afirmativa, vol que aquestes accions es facin abans d’acabar el 2014?’.

La campanya de la consulta sobre la vespa depredadora asiàtica consistiria a deixar clares les opcions de vot per a cada hipòtesi política. Els defensors de la vespa depredadora asiàtica serien els unionistes desacomplexats. Els defensors de liquidar la bestiola, però fer-ho sense pressa, serien els unionistes acomplexats o utòpics. I els defensors de fer-la desaparèixer, i fer-ho tan aviat com fos possible, serien els independentistes. Caldria fer unes pancartes ben grosses amb els símbols corresponents: els unionistes, amb una vespa depredadora asiàtica ben grossa; els acomplexats o utòpics, amb una vespa depredadora asiàtica atordida, i els independentistes, amb una abella ben eixerida.

El resultat de la consulta, a efectes legals, no és vinculant, segons la llei de consultes que aprovarà el parlament. Per tant, la força la donarà el resultat i la voluntat de portar-lo a terme dels polítics a les institucions. És a dir, la consulta serà vinculant perquè la paraula del poble, en una democràcia de debò, sempre és vinculant. Si ho féssim així, potser podríem deixar de banda una vegada per sempre la pugna sobre la sentència del Tribunal Constitucional i com cal reaccionar-hi i centrar-nos en el debat sobre la vespa depredadora asiàtica i les seves conseqüències al territori.

Espero que el lector d’aquesta columna atengui la meva proposta com el que és: un joc que convida a la reflexió i a l’atreviment. En cap cas no és una proposta per a desviar l’atenció ni rebaixar l’objectiu. Si es pot esquivar la trampa espanyola, millor. Però la desobediència pot ser inevitable. I si es prohibeix la democràcia, és obligada.

TEMPS DE DECISIONS

Efectivament, arriben temps de decisions, i veiem com els mitjans tracten de manera diferent un mateix pas. Ahir Oriol Junqueras va apostar clarament per la consulta com a Pla A i únic, i alhora va condicionar qualsevol acord posterior amb CIU al compliment de l’acord ja existent, en principi res que no sigui normal. Al mateix temps el Govern català va reafirmar que el procés cap al 9 N segueix ferm i que s’han acabat el temps d’especulacions per entrar al mes de les decisions.

Podríem dir que la sintonia es perfectament compatible, i que el procés i la decisió de la ciutadania davant les urnes es reafirmada i sense cap dubte.

Així ho veuen alguns mitjans catalans que desprès de la nova negació del president espanyol acompanyat de la Cancellera Alemanya i aquest episodi descrit, veuen una reafirmació del procés sense dubtes. De totes maneres mitjans com La Vanguardia posant emfàsi amb les advertències d’Esquerra i posant en dubte la consulta, i altres com El Mundo directament parlen de que Mas ja ha dit que no desobeirà al TC, un tema recurrent que fa tems que cueja, o altres com El Periodico incideixen amb un possible abandonament d’Esquerra al Govern.

Com podem veure les intencionalitats de cada mitjà son més important que la notícia en si. Però en aquesta campanya bruta tot si val. Una reafirmació a dues bandes del procés amb diferent format ha estat aprofitat per crear fantasmes allà on no n’hi ha. Els mitjans dels lobbys que res es mogui com el Grup Godo ja veiem com manipulen la notícia sense contemplacions. De la part espanyola res de nou, quan mitjans a nivell estatal son capaços de convertir uns trabucaires amb pràcticament assassins poca cosa queda per dir.

En definitiva, son temps de decisions i cal posar rumb a la Consulta sense fer cas de tots els paranys que encara ens queden per conèixer.

LA LEGALITAT I LA COVARDIA

A mesura que els dies van passant veiem encara una gran por a la nostra classe política, entenc que el repte no es fàcil i comportarà moltes incomoditats i un gran canvi de paradigma. De totes maneres, igual que la ciutadania ha estat, esta i estarà a l’alçada del repte, el mateix hem de demanar als nostres representants.

No son de rebut declaracions que anem sentint, com la de la vicepresidenta Ortega que ens deia que si la llei es impugnada al TC no es podria fer la consulta, o ahir mateix el diputat de la CUP David Fernàndez titllant de simbòlic el resultat de la consulta del 9N, o fins hi tot aquells que tot el dia parlen de plans B, C o D.

Senzillament, tot això no es de rebut. Tot ha estat engrescador anant veient les mobilitzacions de la ciutadania i treient pit sense implicació, ara l’acord de la majoria del Parlament per la data i pregunta de la Consulta i acceptat per la societat obliga a arribar fins el final. Els passos van succeïnt, i el paraigues legal per la Consulta com es la llei Catalana ha passat la prova del Consell de Garanties Estatutàries, per tant res a dir. El Parlament l’aprovarà aquest proper mes i la Convocatòria del 9N ja pot ser una realitat.

Tots sabem que l’actitud de l’Estat espanyol amb el NO irracional per bandera i la negativa a la democràcia més elemental segurament portarà la llei al TC sense més. Això no pot ser un impediment per tornar cap a casa amb la cua entre cames i usant el nostre gran victimisme com una arma ja coneguda. Si de veritat creuen en el Parlament català, en la nostra legalitat, amb el que van aprovar en la Declaració de Sobirania, una peça fonamental, no hi ha excusa. Una legalitat, la nostra, validada, i tots els requisits per fer una consulta ciutadana sense cap punt feble ha de ser una realitat, i posteriorment negociar en base al resultat obtingut.

Els resultats mai son simbòlics, i més quan tractem les qüestions que tractem, i els ciutadans no se’ls pot prendre el pel i marejar amb promeses i diferents referèndums sobre el mateix eix, cap poble ha passat per això , i nosaltres no podem ser els primers.

El 9 N es la data per decidir el nostre futur, el millor pla en una democràcia, i el resultat totalment vinculant. Si com deia te tots els requisits necessàris, a parti de la Concocatòria ha de començar la campanya electoral per part dels partits, no pot ser que arribem una setmana abans amb ciutadans sense saber si hi haurà urnes o no al carrer. Cal ser responsables i seriosos.

Som sobirans i cal demostrar-ho. Si la feina es ben feta, el món ens validarà, prou de pors a les reaccions espanyoles, ser sobirà vol dir prendre les teves decisions i aquestes son ben clares, i els nostres representants ho han d’assumir com el que els pertoca.

PRESA DE PEL SENSE COMPLEXOS

A les alçades del procés on ens trobem, costa de creure segons que, i apart costa de veure el profit que en poden treure o les repercussions que pot gaudir.

Em refereixo per exemple a l’anunci d’en Miquel Iceta de donar suport al Govern per acordar amb l’Estat una nova Consulta sempre que evidentment quan el TC ens negui la democràcia, acatem la seva ordre i deixem la societat catalana amb un pam de nas.

Francament es pot fer un estudi per politòlegs, de com es pot considerar precisament la societat que teòricament has de representar tant estùpida. Es a dir, un procés impecable durant tres anys, una petició d’acord amb l’Estat fins l’últim moment simplement per fer prevaldre la democràcia, i finalment una llei de consultes catalana per donar cobertura a la jornada electoral, pel simple fet que un Tribunal sense cap tipus de credibilitat i desobeint tot un Parlament i fins hi tot la mateixa Constitució ha de fer anar enrere. La genialitat es donar suport per buscar un altra consulta pels catalans com a moneda de canvi, nomes amb el detall de que precisament el que la societat reclama i vol decidir no ho pot fer, i com si fos un joc ens inventem una pregunta simplement per buscar una resposta que ningú ha demanat. Tot un desgavell i un absurd que deixa ben clar el nivell democràtic i també el nivell com a polític que un nou Estat no es pot permetre.

El mateix podríem dir del Sindicat ultradretà Manos Limpias, que tots sabem que hi ha al darrere volen presentar una querella contra la presidenta de l’ANC Carme Forcadell per incitar a la independència. Realment la partida es aprop de guanyar-se, encara ara no han entés que la societat es la que ho reclama i no una persona determinada, en el segon cas la podríen aturar, en el primer es impossible i ho saben perfectament.

HOLLANDE I ELS EGOISMES NACIONALS

El president francès adverteix dels riscos de tornar als egoismes nacionals, als separatismes i la xenofòbia durant els actes del centenari de la Primera Guerra Mundial. Enalteix el model de construcció de la Unió Europea, i adverteix com deia del risc dels separatismes i demanda posicionament amb conflictes com Gaza o Ucraïna.

Cal dir que aquest cap de setmana l’ANC li demanava amb un gran Mural el seu suport a la consulta democràtica catalana. De fet es normal el no posicionament dels Estats amb realitats que encara no son una realitat com la catalana, seria força absurd actuar al contrari i bastant irresponsable, ja que els interessos de cada lloc sempre son la prioritat. Per tant ningú parlarà sobre el tema fins que sigui una realitat o la força del vot doni un actiu a resoldre.

Hollande per altra banda, no pot contraposar els separatismes amb la bona salut de la Unió Europea, ni posar la paraula riscos al costat d’aquest fenomen i també de la xenofòbia. Un democrata i un defensor d’aquest espai teoricament de defensa de l’estat del benestar i la salut democràtica al món te que acceptar perfectament que democràticament els estats es puguin modificar com a passat al llarg de la història i demostrar que precisament la democràcia es això. El dret a decidir d’una nació a través de la seva societat.

Res més lluny de la xenofòbia, la violència o la guerra com era el cas de la commemoració. No es pot defensar en un espai viu de persones l’immobilisme retallant els drets de les persones. Si tant positiu son les unions, podria demanar la unificació amb Alemanya per exemple, i no crec que ho faci, mantindrà el seu espai dins el conjunt d’Estats, i per tant aquest dret no el pot negar a ningú.

Estic d’acord amb les posicions sempre tebies de la Unió que no ajuden a resoldre cap conflicte i donen una imatge de debilitat europea alarmant, per altra banda defensar la democràcia de tots els europeus, inclosos els catalans hauria de ser una prioritat inviolable que ningú amb mentalitats colonials d’altres segles pot escanyar.

En definitiva, no ser egoista es això, deixar els demes que puguin arribar, all on tu mateix has arribat i no et planteges renunciar.

100 DIES PER LA CONSULTA

Com ja sabem, 5,5 milions de catalans votaran el dia 9 de novembre el nostre futur polític. Hi haurà 5 o 6 mil urnes per la llibertat en prop de 2 mil punts en tot el territori. Una llei que li donarà cobertura legal, un cens perfectament delimitat, i com sembla totes les garanties per exercir la democràcia en forma de vots. Sabem que no ens ho posaran fàcil, però depèn de la nostra determinació, i com sempre he dit, l’11 de setembre representa una empenta definitiva per nosaltres i pel món en general.

Parlant de l’11 de setembre ja sabem que l’anomenada Sociedad Civil Catalana ha anunciat una mobilització a la ciutat de Tarragona, i que d’entrada ens indiquen que no serà nombrosa, una bona manera de llepar les ferides abans de començar. Realment aquesta entitat amb suports a nivell econòmic, però crec que poca base ens diu que el seu lema serà “Recuperem el seny, recuperem la senyera”, i diu voler recuperar la festa de tots i rebutjar la rauxa sobiranista. 100 mil euros de cost i recuperar una senyera segons diuen embrutada amb l’estel. Alhora reconeixen que l’independentisme pot mobilitzar molt més.

No hi ha dubte de les forces fosques que s’amaguen amb aquesta plataforma, i coincidim amb voler revaloritzar la senyera, però amb una diferència, aquesta no serà on li correspon, sinò es amb un estat lliure. Ningú amb més ganes que l’independentisme te d’abandonar l’estelada i agafar la nostra bandera com qualsevol país normal , no hi ha dubte.

Per altra banda, ens diuen que el cost ho pagaran els seus socis, em sembla una festa extremadament cara per un sol dia i per la quantitat de socis que pot tenir. En aquest capítol ja hi entren els Godo de torn que pagaran la festa simplement per evitar la democràcia. Ells mateixos ens diuen que l’independentisme te més poder de mobilització, suposo que es deuen preguntar la causa, i la primera que els hauria de venir el cap, es que potser una majoria de la societat catalana vol aquesta opció, i la vol passar per les urnes com fan els llocs civilitzats.

El que no es pot es intentar imposar la dèria d’uns quants a la majoria, això te qualsevol nom menys democràcia, i apart d’una manera tant matussera com aquesta, embrutant el nom d’una ciutat com Tarragona que com diuen va ser capital d’Hispania, cosa que no significa res en el fet d’associar-la a l’Estat espanyol de per vida, potser caldria de deixar de mentir a la gent sobre la historia que es la que es. Aquesta ciutat si la ciutadania lliurement decideix ser un Estat el 9 de novembre passarà a ser una de les capitals més importants del mateix amb tot els que això comporta, cosa que sembla no els interessa massa.

En definitiva i com diu la campanya Ara ès l’Hora, i tota una nació vol decidir, cosa que no aturaran aquest lobby conegut com el “Puente Aereo” i creador de mil i un paranys per evitar la democràcia.