Arxiu mensual: febrer de 2012

LA PACIÈNCIA CATALANA I LES ENSARRONADES SENSE FRE

La vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, demana més paciència a Catalunya, i afirma que el seu govern pot parlar de tots els deutes amb la Generalitat, i del pacte fiscal quan l’economia torni a generar ingressos, alhora demana a Catalunya un límit de dèficit pràcticament inassolible a pesar de les retallades. Per la seva part, el territori català veu com els greuges segueixen inflant-se, com en la impossibilitat de canviar de companyia a Rodalies, cosa promesa pel govern anterior, o el suïcidi d’un pacte fiscal que encara ningú sap cap on vol anar, ja que una majoria parlamentaria pel concert econòmic ja hi es, però no es utilitzada.

La número dos espanyola afirma que el seu govern esta obert a parlar de tot quan hi hagi ingressos, en referència als 759 milions que deu a Catalunya via estatutària, afegint que sempre hi haurà més a repartir en un país que crea ocupació, i creix que ara. Tot ha vingut de les declaracions d’Homs, responsabilitzant l’estat de la desviació de dèficit català amb un 3,72 per Catalunya, lluny de l´1,3 que era l’objectiu o del 2,6 que preveia la Generalitat, diferencies que radiquen pels deutes de l’Estat imputats al pressupost i evidentment no liquidats, de fet es preveu que nomes amb els 2200  milions que ens deuen la diferencia arribaria al 2,6 fixat. En aquest drama econòmic, els incompliments espanyols estan a l’ordre del dia, i el esperpèntic traspàs de rodalies del govern de Zapatero al 2009, i venut pel tripartit com una gran joia, es un miratge, ja que sabem que ni vies, ni vagons ni estacions estan a l’acord, i dels 4 mil milions en inversions fins el 2015, s’ha executat un ridícul 6%, apart no s’ha modificat la llei ferroviària per tal que la part catalana pogués triar un nou operador, i ara depenen exclusivament de Renfe, oferint signar una renovació a canvi d’aquesta modificació ja promesa. De moment es parla de la clau de la caixa en el pacte fiscal, i el govern no fa cas a la majoria que ja te per donar suport a un concert econòmic, i vol incloure precisament els dos partits espanyols que ja han dit que ni parlar-ne de cap pacte especial per Catalunya.

Es indignat que es demani paciència al govern català, quan simplement es reclama unes partides que per llei haurien d’estar liquidades, i que com a mínim acostarien una mica l’objectiu de dèficit, i potser estalviarien alguna retallada. Seguint aquesta línia el proper mes aniré al banc, no pagaré el rebut de la hipoteca del pis, i això si li demanaré al director bancari, paciència, crec que la resposta la puc intuir. De totes maneres amb Catalunya tot s’hi val, tothom si atreveix, ja que la reacció es tant tímida que no impressiona ningú. Que el lladre acusi a la víctima de no haver fet els deures econòmics, quan els hi acaba de prendre, es còmic i trist, però encara ho es mes la reacció catalana, reclamant uns diners que sap que no cobrarà mai, i més escoltant les paraules de la vicepresidenta espanyola en forma de cobrar quan hi hagi ingressos, i per altra banda regalant 20 mil milions cada any en concepte de solidaritat, jo dirà que els comptes d’Homs, i la seva reducció del 1,1 amb els 2200 que reclama, no crec que s’imagini que podria fer amb aquests 20 mil, son números clars i entenedors que ja no poden enganyar a ningú, han volgut aquest sistema pervers, i evidentment el perjudicat sempre es el mateix. Precisament el govern tripartit anterior va voler presentar un altre miratge en forma de traspàs de Rodalies totalment insultant per qualsevol amb dos dits de coneixement, un traspàs buit de contingut, i on les promeses de Zapatero i el seu canvi de normativa, evidentment, i com a mentider compulsiu que es, se les ha endut el vent, i ara el lligam amb Renfe es imposició, cosa que no ha estalviat un altre gest indignant català, al donar marge renovant un servei que fa aigües per tot arreu a canvi de complir una promesa ja prèviament feta, com deia no fer por a ningú, i per postres pretenen incorporar els que no volen cap concert econòmic, ni pacte de favor de cap tipus en el seu projecte, la pregunta es com pretenen fer-ho, s’acosta un altre fet indignant, que ja no vindrà d’aquí.

 

 

 



.



LA VISIÓ EXTERIOR ESPANYOLA

Davant l’intent de fer desaparèixer la nostra imatge internacional amb la dèria per les postres ambaixades, descobrim, que per exemple els Populars no retallen recursos amb les seves delegacions exteriors a Sud-america, amb l’únic objectiu de captar el vot a l’estranger. Per altra banda el ministre del ram espanyol, continua sense voler reconèixer Kosovo, emparant-se en un dret internacional que sembla nomes li afecta amb ell, ja que tant sols cinc estats europeus continuen negant el reconeixement d’una evidencia que no deixa lloc a dubtes.

Efectivament, el PP conserva una xarxa de delegacions que contrasta amb la paranoia i objectiu de Sanchez Camacho, d’esborrar qualsevol empremta catalana pel món amb l’excusa de la crisi, i per evitar duplicitats, que sembla que amb les delegacions populars no es produeix, i a més pagades en part amb fons públics per una finalitat absolutament privada, tot un cinisme de grans dimensions. Com deia en terres americanes, gairebé una desena d’aquestes delegacions estan en actiu, algunes en zones exclusives de la ciutat, i a recer de l’ambaixada espanyola, concretament a Argentina o Uruguai l’alt nombre d’immigrants espanyols fa que siguin moltes les visites d’alts càrrecs populars en busca del vot, en una barreja de l’agenda oficial i privada sense precedents. Per altra banda el ministre d’exteriors espanyol Garcia Margallo, es referma en la seva oposició a la independència kosovar, ja que va ser una declaració unilateral, i segons ell es contraria al dret internacional, de moment Sèrbia obtindrà estatus de país candidat a l’adhesió a la Unió Europea, desprès de suavitzar i normalitzar les seves relacions amb Kosovo, mentrestant Croàcia esta a punt de ser membre de ple dret. El ministre al·lega raons politiques i jurídiques per la seva posició, com per exemple que la Constitució de l’exIugoslavia, reconeixia el dret a secessió de les repúbliques federades, però no de la província que estem parlant. Pel que fa a l’Estat, ens remet a l’article 2 de la Constitució, que ens parla de la indissoluble unitat  de l’estat, i que preveu que la sobirania pertany al poble espanyol en el seu conjunt, i una part no pot decidir sola. De fet nomes Grècia, Xipre, Romania, Eslovàquia i Espanya neguen la independència kosovar.

El cinisme no te límits, i aquí en tenim una prova, la xenofòbia de la Sra. Camacho no troba un exemple en el seu partit, una crisi desbordant i unes retallades que han d’afectar tothom, i ara resulta que els populars únicament per motius electorals aliens a la ciutadania, tenen i mantenen una xarxa de delegacions, alguns en barris luxosos, i curiosament al costat de les ambaixades espanyoles amb el cost que això suposa, i el que es més greu, pagats en part pels impostos de la població, es a dir diner públic per finalitats privades. Les visites d’alts càrrecs del partit segurament tenen un cost que en part deu ser sufragat amb aquests diners de tots, en un nou acte de cinisme compulsiu, molt ferotge quan es tracta de retallar qualsevol tema identitari català sigui el que sigui, com en el recent cas d’Òmnium, i per altra banda a la caça del vot espanyol a l’estranger costi el que costi i sense miraments. Una nova mostra de l’ètica que podem trobar per terres espanyoles. Per altra banda en el tema kosovar, el ministre s’hauria de preguntar perquè nomes 5 estats europeus no li han donat reconeixement, i a més els principals estats democràtics ja l’han validat sense problemes, evidentment l’Estat espanyol no podia estar entre aquests, parla de violacions del dret internacional, quan sap perfectament que el Parlament representa la sobirania popular, i per tant es perfectament legitimat per prendre aquestes decisions, o es que nomes representa  la població pel que els interessa. També caldria dir-li que les Constitucions o lleis en general son per servir la població, i no convertir-se en un impediment per la llibertat d’un poble d’escollir el seu futur, això lliga molt be amb l’article 2 de la sagrada Constitució espanyola ,que es un exemple que el pas de la Dictadura a la suposada democràcia va se imperceptible, ja que la llibertat dels pobles i les persones no pot estar subjecte a una llei que el mantingui en una gàbia per sempre més, i per suposat un senyor de Múrcia posem el cas, no ha de tenir el mateix dret que jo a decidir el futur del meu territori, que nomes pertany als seus habitants, es com si el futur referèndum escocès, es votes a tota la Gran Bretanya, i per afegit a tota Europa, seria una farsa i una bajanada sense precedents, i aquest es el mateix cas, com es sol dir normalment, la independència s’agafa i no es demana.

 

 




 

WIKILEAKS I L?ESQUERRA ABERTZALE FAN EMERGIR L?ULTRA ESPANYOLISME

Les ultimes revelacions destapades per Wikileaks, demostren la paranoia d’Aznar amb Catalunya, i on creia que aquesta facilitava la immigració musulmana de Pakistan i Algèria per raons lingüístiques davant la immigració hispano parlant. Per la seva banda, l’Esquerra abertzale dona un altre gran pas lamentant haver pogut causar sentiment d’humiliació entre les víctimes d’ETA, cosa que ràpidament ha estat contestada per Populars i Socialistes, acusant l’esquerra abertzale de còmplice de la banda terrorista sense contemplacions.

Des de correus intervinguts, es demostra que Aznar creia que el govern català deixava i fomentava la immigració musulmana, per poder-lo integrar amb la llengua catalana amb més facilitat en oposició a les zones hispanes, i atribuïa a aquesta causa la gran quantitat d’Imams radicals, a més queda constatat com des de la CIA es burlaven del personatge, per la seva insistència en l’autoria d’ETA  en els atemptats del l’11 M, el consideraven un extremista, i on nomes creu en la guerra per derrotar als territoris. Per altra banda, l’esquerra abertzale lamenta la diferenciació entre les víctimes dels terroristes i les seves víctimes com han fet fins ara, amb una gran falta de sensibilitat per les conseqüències doloroses dels actes de la banda terrorista i el seu suport polític, demanant una reconciliació des del reconeixement mutu. Socialistes i Populars ja han seguit condemnant als abertzales, i els segueixen titllant de còmplices d’ETA, i qüestionant la seva condició democràtica, i els demanen passos molt més significatius demanant que dissolguin ETA i la condemnin, alhora rebutgen qualsevol organisme de fora que reguli el procés.

Realment els deliris ultres de l’antic president espanyol Aznar, son de sobres coneguts, forma part d’un triplet que va defensar unes armes de destrucció massiva a l’Iraq, com excusa per donar suport a aquella guerra injusta, i que a pesar de la mort del tirà, ja veiem com han deixat el país, mai hi ha hagut una rectificació i penediment. El frau de l’autoria d’ETA dels atemptats de l’11 M, quan tot el món defensava la via islamista, i nomes per interessos seguia defensant amb hipocresia i cinisme una autoria diferent, i que li va costar una derrota electoral es de guinnes, i veiem com causava burla entre els serveis d’espionatge. Pel que fa a la seva teoria sobre la immigració a Catalunya, revela uns índexs de paranoia importants, i que no deixen dubtes sobre la seva xenofòbia contra el territori català i la seva llengua, un ultra nacionalisme que pot arribar a aquests extrems preocupants, i que gracies a les revelacions descobertes per wikileaks veiem que el planeta el considerava un extremista perillós per les seves idees, i els seu poc tarannà democràtic. Pel que fa a l’esquerra abertzale continua fent passos endavant, ara lamentant per igual les víctimes dels terroristes i les de la pròpia banda armada, una cosa llargament demanada des del costat espanyol, a pesar d’això, i donat que l’únic element que fa passes pel procés de pau es el món abertzale, ja que la part espanyola amb populars i socialistes al capdavant no s’han mogut ni un mil·límetre, i a cada petició feta realitat, afegeixen una de nova per no col·laborar en un procés de pau, que hores d’ara ja esta molt clar que no els interessa, ja que es la seva excusa perfecte per mantenir callada la voluntat popular, i el problema real polític per solucionar, i que la fràgil democràcia espanyola no vol ni sentir parlar, a més no volen passar la vergonya de que una institució de fora faci la feina que precisament per responsabilitat haurien de fer ells, i no estan disposats a fer.

 



 

SOLIDARITAT INSUPORTABLE I NAZISME INSUPORTABLE

El president Mas considera la relació Catalunya amb Espanya molt deteriorada, i la nostra solidaritat totalment insuportable, i més veient com altre autonomies receptores d’aquesta falsa solidaritat segueixen sense aplicar les mesures restrictives de Catalunya, i poden gaudir d’un nivell superior al nostre. Mentrestant aquests personatges d’ultradreta xenòfoba segueixen a la seva, en Vidal Quadras, la Rosa Diez o la Maria de los Llanos de Luna, insisteixen amb la seva paranoia contra Catalunya.

Efectivament, el president constata que tenim un 20% de pobresa i d’atur, i no que Andalusia tingui un 26 i nosaltres un 4 per posar un exemple, i això cal afegir el nostre cost de vida superior, que fa viure pitjor amb la mateixa pensió, i demana que els que més reben s’estrenyin mes el cinturó, i mostrin el seu agraïment, i no com determinades comunitats que inclús han augmentat el seu pressupost, tot declarat en una entrevista a la Vanguardia. Per altra banda la delegada del Govern Llanos de Luna, demana ser inflexible amb els ajuntaments i la seva bandera espanyola, i se’n va a la llei de banderes de 1981 per denunciar incompliments sistemàtics en el tema, en contrapartida demana complir les sentencies, i canviar el model lingüístic català per posar el castellà com a llengua vehicular, i no una mera assignatura. La líder UPyD, la Rosa Diez desprès de demanar la ilegalitzacio d’Amaiur, ara demanarà que els noms de diferents províncies i municipis figurin en castellà en territoris amb llengua pròpia, i lamenta les decisions d’aquestes comunitats. Per últim un vell conegut, en Vidal Quadras, que advoca per revisar a fons un insostenible estat autonòmic eliminant el 80% d’organismes catalans, deixant els pares escollir la llengua dels seus fills, redistribuir competències, i frenar el separatisme que diu Europa veu com una insensatesa, ja que aquesta vol estats membres estables internament.

Realment en Mas descriu be la diagnosi i la situació, aquesta burla espanyola constant aprofitant els nostres recursos manllevats per augmentar el seu nivell de vida a costa dels nostres sacrificis, per si això no fos prou, amb època de crisi no compleixen amb l’austeritat que toca, i que Catalunya es dona amb la màxima cruesa, mentrestant altres treuen pit, i augmenten els seus pressupostos sense retallades, i gaudeixen del nostre espoli sense treva. Evidentment, la culpa no es seva, senzillament es nostra. Preferim viure pitjor i amb restriccions perquè d’altres que pel que es veu admirem molt, puguin viure a cos de rei sense passar les nostres penúries. Un poble submís i amb mentalitat d’esclau te aquestes paradoxes, i el president sap perfectament que nomes hi ha una solució, i no passa per cap pacte de pa sucat amb oli que ningú es creu. Pel que fa al nazisme o xenofòbia radical d’alguns personatges espanyols, simplement no donen treva a la seva croada per la nostra definitiva assimilació o desaparició.  La delegada del govern compleix la seva funció, i demana ma dura amb la llei de banderes a la ma, i complir les resolucions per introduir el castellà com llengua vehicular a l’escola. Des de la legalitat espanyola res a dir, si volem formar part de l’Estat es amb totes les conseqüències, com sempre he dit de moment hem triat ser una comunitat autònoma mes dins l’Estat espanyol, i per tant amb un estat de dret que hem de complir, la resta son rebequeries que no porten enlloc, a no ser que realment els nostres representants politics apostin clarament i sense dilació per l’estat propi, mentrestant no podem ser i no ser, ho estem dins l’Estat amb tot el que comporta, i amb el nostre rol que ja sabem assignat o en marxem, es així de senzill. No puc estar tant d’acord amb la líder del partit ultra nacionalista UPy D, primer volia ilegalitzar un partit perfectament legal dins el sistema espanyol, i amb més representants que ells, simplement per qüestions ideològiques, i ara vol que les comunitats amb llengua oficial renunciïn a la seva identitat, i deixin el nom de municipis amb la llengua castellana per decret, suposo que el següent pas serà com en el nazisme, una creu a les portes de les cases dels que no tinguin el seu sentiment patriòtic, es una paranoia que ja passa de la ratlla. Per últim, en Vidal Quadras, un personatge entranyable, i que el dia que siguem un estat, se li haurà de reconèixer el molt que haurà fet per arribar-hi amb la seva dèria anticatalana, on constantment ens voldria esborrats, i on totes les culpes son de la nostra part, per cert diu que Europa vol estats membres estables internament, jo diria que Espanya no en seria un exemple, però que no es preocupi, que el futur esta català complirà aquesta condició totalment.

 

 

 



EUROVEGAS: LA INVERSIÓ AMERICANA A CATALUNYA

Molt de debat estem sentin a parlar sobre el macro projecte Eurovegas, que ens proposa un magnat americà per instal·lar-se a Catalunya. Les xifres fan ballar el cap, tant a ingressos, com a llocs de treball, com a la gran estructura de Casinos, resorts, salons de convencions, teatres i moltes coses més, i com sempre sembla que la lluita Madrid i Barcelona esta damunt al taulell de joc, evidentment si depèn de l’Estat no hi tenim res a fer, però si no es així, i fugint de models turístics, màfies organitzades, i altres arguments dels detractors, val la pena estudiar el projecte com una gran oportunitat, i no parlo com simple autonomia espanyola, sinó pensant en el nostre futur i petit estat dins la Unió Europea.

La meva opinió, es que es una gran oportunitat, i sense entrar a discutir les xifres, que no em semblen acurades del tot, per la seva diversitat en els mateixos conceptes. He llegit que el govern ho podria utilitzar com  a cortina de fum al fracàs al pacte fiscal. No veig que tingui res a veure, el fracàs del famós pacte ja el sabem ara, no tenim que esperar res, tractar de beneits a la població te un límit, i els nostres politics amb aquesta bestiesa de pacte ja esta arribant al seu final que tots sabem, i ja ha estat anunciat per l’única part que hi te veu i vot, que es la part espanyola, dit això les xifres son marejants, entre 160 mil i 260 mil llocs de treball entre directes i indirectes, estaríem parlant de  prop de la meitat d’aturats que te Catalunya actualment. El president defensa el projecte, i els detractors ja han sortit a escena, recordo que amb la construcció de Port Aventura, molts dels arguments contraris van sortir a escena, i el resultat ja hem vist quin ha estat, un gran negoci turístic per Catalunya, i una gran inversió positiva. La inversió de 17 mil milions es molt important, i no es pot menysprear, ens diuen els sectors contraris sobre el negoci del joc i un model que no es el del nostre país. Jo crec que s’ha de tenir una mirada llarga, i ser la primera destinació turística europea es un objectiu que per un futur estat europeu de petites dimensions es molt important. Els models son canviants, però poder gaudir d’un referent mundial que aporta negoci, gran quantitat de llocs de treball, millores en les comunicacions, i unes perspectives auxiliars al voltant del projecte fantàstiques. Els socialistes catalans, be lo de catalans es un eufemisme, ja han mostrat la seva negativa, per motius de model paisatgístic i turístic que no lliga amb el nostre, i s’insinua amb centres de prostitució i màfies. Realment ho trobo ridícul, que es que ara no tenim màfies i prostitució, suposant que així sigui, i pel que fa als models de paisatge, em sembla que ja s’han fet prou aberracions urbanístiques, i moltes sota mandats del seu partit, com per no ser cap veu autoritzada en aquest aspecte, la diferencia es que les primeres podien fer negoci, i en aquesta estan al marge. Per altra banda, i deixant de banda que aquest tipus de resorts i casinos atreuen a gent amb diners per gastar, això repercutirà a la ciutat, i per extensió al país. En aquests centres de convencions poden ser claus en un futur per atreure possibles convencions internacionals amb tot el que això suposa. En definitiva una porta oberta al món, que francament ens podria ser de molta utilitat amb un estat petit i desconegut, per posicionar-nos en el nostre nou estatus entre la resta d’estats mundials.

De fet, l’escull que es diu en forma de permissivitat de les lleis, no crec que sigui tant greu, i en definitiva les lleis com sempre dic son per servir-nos, mai a l’inversa, i per tant no tindria sentit perdre una oportunitat que potser mai es tornarà a presentar per qüestions legals, o d’altre tipus que molts cops ens han fet perdre oportunitats que acabarien repercutint positivament a tota la ciutadania. Ningú obliga a assistir a aquest macro projecte, però amb una visió de futur es una excel·lent oportunitat, que a més reforçaria la nostra posició d’un aliat imprescindible per la nostra independència com es Estats Units, i que com deia al principi, si depèn de l’estat, veurem com acaba a prop de 600 quilometres d’aquí, ja m’enteneu.

 

 



 

 

 

ELS POPULARS CONTRA LA SEVA PROPIA DEMOCRÀCIA

La vertadera cara dels populars, honesta i sense embuts es d’agrair, en diferencia a l’antic partit de govern. No amaguen les seves intencions, i tenen molt clar els seus objectius. Ara proposaran retirar l’ús del català, gallec i basc als plens del Senat, nomes menys de dos mesos desprès d’exercir-ne aquest dret per primer cop, i amb les paraules de Rajoy dient que això en un país normal no passa. Per altra banda, el veto a Alfred Bosch a la comissió de secrets oficial ha aixecat polseguera, el gran argument es que els republicans estan al servei d’Amaiur, tota una declaració d’intencions.

Efectivament els populars per boca del seu portaveu al Senat, José Manuel Barreiro, ha assegurat que vol fer aquesta marxa enrere durant la legislatura en l’ús de les llengües, ja que ho consideren una mesura equivocada, pel cost, i perquè tots els parlamentaris ja comparteixen un mateix idioma, el castellà, recordant que la resta es poden utilitzar a la Comissió General de Comunitats Autònomes, i ha acusat d’hipocresia als impulsors, per no haver-ho ampliat en el debat al Congrés espanyol, per evitar les fotos dels ministres amb el “pinganillo” a la orella.  Cal dir que el català es va emprar per primer cop a la cambra el 18 gener d’aquest mateix any. Per altra banda a la constitució de la Comissió de Secrets oficials del Congrés, un organisme que controla l’ús dels fons reservats, analitza informes secrets, i rep al director del CNI i els ministres de defensa, interior i exteriors, cosa que els populars no veuen convenient que hi figuri el república Alfred Bosch, que consideren al servei d’Amaiur, els dos al grup mixt, i com que es necessita les 3/5 parts del ple per formar-ne part, sense els populars es impossible, en una mena de caça de bruixes, i segons diuen per sentit d’estat.

 

Realment els populars han agafat la directa, i no pensen donar treva per eliminar qualsevol signe de pluralitat en un estat monolític, i que camina ferm cap a una uniformitat sense fissures, i que no contempla cap desviament  en qualsevol àmbit. Tant sols 2 anys desprès d’aprovar-se l’ús de les llengües cooficials a la cambra de representació territorial o Senat, desprès de 30 anys de reclamacions en una cambra, evidentment que ha de representar tots els territoris o autonomies, i per tant les seves llengües cooficials, ara volen fer marxa enrere, primer pel cost, un argument que fa riure, ja que es un cost menor comparat amb molts mes abusos que tots coneixem, i per la racionalitat de que tots s’entenen en una sola llengua.  Saben molt be que això es demagògia, ja que si tots entenguessin la llengua catalana, estic convençut de que no ho voldrien, ja que dirien que margina la resta de llengües, que teòricament, i des del seu punt de vista, son tant espanyoles com el castellà. Per tant pura demagògia per abolir l’única cambra oficial on es pot sentir unes llengües que no siguin la castellana, i tornar a la pura realitat, la llengua catalana no la volen oficial ni a Europa, ni a Espanya, i si seguim molt més temps sota el jou espanyol, m’atreviria a dir que ni a Catalunya, es una obvietat. Pel que fa al veto a Bosch, es una presa de pel a la democràcia, diuen que es el delator d’Amaiur, la pregunta seria perquè la formació abertzale no es tractada com la resta, que no ha estat escollida democràticament complint totes les regles com els demes, que no te tots els requisits legals, o es que la ideologia també es un requisit de la democràcia espanyola, hi ha de complir uns paràmetres determinats. Aquest veto es un atemptat a la democràcia, ja que mai havia succeït, i marca clarament com dins dels partits legals, i que participen a unes eleccions amb normalitat, posteriorment també hi ha una classificació entre  els que tenen sentit d’estat i els que no, es una parodia de democràcia que cada cop s’acosta més a temps que ja semblaven a l’oblit.

 

 



 

VALÈNCIA: CIUTAT SENSE LLEI

Les imatges que hem vist aquests dies, de l’acarnissament de les teòriques forces de l’ordre contra els estudiants que exercien el seu dret a la protesta contra les retallades educatives, hem sentit com eren titllats d’enemics pels caps policials, i ara el partit d’extrema dreta España 2000 ha començat una campanya d’amenaces a professor, pares i alumnes de l’IES Lluís Vives. Crec que tot te un límit, i la repressió policial forma part dels règims dictatorials, però no de les teòriques democràcies que un cop més queden en evidencia.

Efectivament, les amenaces de pallisses per aquest grup d’ultra dreta era ja la gota que feia vessar el vas, concretament les trucades han avisat que acabarien la feina encetada per la policia nacional, sinó deixen de manifestar-se. S’ha decidit fer-ho públic, tenint en compte la impunitat amb la que circulen per terres valencianes aquests grups d’ultra dreta feixista. Han extremat les precaucions, ja que no es la primera vegada que succeeix, i com deia la impunitat es total. També han denunciat la brutalitat sense escrúpols de les carregues policials, i detalls com la policia demanant a la porta dels hospitals els certificats mèdics dels ferits per estripar-los, agressions relatades pels mateixos manifestants amb persecució inclosa, quan ja la manifestació havia acabat. De fet s’ha reclamat la dimissió de la delegada del govern espanyol, i el cap de la policia valenciana que com deia titlla d’enemics als estudiants.

Fa molt de temps que sembla que al País Valencià ja uns col·lectius per damunt de qualsevol llei, i amb llicencia per exercir la seva violència, i em refereixo concretament aquets grups feixistes que van fent accions contra persones, entitats i immobles sense cap mena de control. Aquesta es una part del problema, ara be, i malauradament, no es el primer cop que veiem les forces policials, que teòricament ens han de protegir, i que no deixen de ser funcionaris pagat per tothom, com recordant vells temps, que segurament segueixen instal·lats en les casernes des de temps immemorials. El lapsus del cap de policia valenciana anomenant enemics als estudiants que es manifestaven, va ser una traïció del subconscient perillosa, que poc te a veure amb lapsus mentals, i si amb maneres i conductes de veure les coses. Per altra banda el ministre ens parla d’infiltrats violents entre els manifestants, ni que així fos, cosa que no s’ha demostrat, no es motiu per les brutals agressions contra persones sense cap altre arma que la seva paraula i els seus principis, i que lògicament ara tenen tota la indefensió, i perversió del sistema al veure’s atacats pels que curiosament els havien de defensar de qualsevol brètol. Costa de creure el tema dels hospitals, i els trencaments de proves per part policial, però si es veritat, caldria depurar totes les responsabilitats, i per suposat la posada del seu càrrec a disposició dels seus superiors de la delegada del govern. Fa mal a la vista veure tanta barbàrie, simplement per utilitzar el dret a manifestació contra una situació que sabien crearia tensions. Malauradament ja ens tenen acostumats. No podien esperar que desprès de retallar els pilars bàsics de l’estat del benestar no hi hagués cap moviment, i lògicament la indignació per algun lloc o altre te que sortir. El sistema ha corromput el mateix sistema, i ha anat massa lluny.  Els mateixos que han provocat la crisi, no poden ser els màxims beneficiats, i que tot el pes recaigui sobre la població que menys responsabilitat te. No es pot utilitzar el poder policial o de la força per atemorir la ciutadania, i les imatges que hem vist aquest dies, ja fa massa temps que es van repetint, i la distancia entre sistemes democràtics i dictadures militars cada cop es més lleu, i més com es el cas de l’estat espanyol, on els segons van dirigir el pas als primers, i segueixen en els seus llocs.

 

 

ELS ARGUMENTS D?EN PUJOL I LA LLIBERTAT DEL PSOE-C

Segons Jordi Pujol que Espanya no vulgui la independència de Catalunya es un argument contra els independentistes, i ha tornat a assegura que la independència es viable econòmicament, cosa que no ho es dins l’Estat espanyol. Per la seva banda el PSOE-C, ha tornat a votar a Madrid en contra de Catalunya, i junt al seu partit mare i els Populars, sempre contra els nostres interessos, aquest cop perquè la Generalitat gestioni els diners del 0,7 de la casella ONG, aquest es el seu nul compromís amb el país.

Efectivament, l’expresident ens diu que l’única raó contra els independentistes es que seria molt difícil d’aconseguir, que Espanya no vol, i que Europa no ho desitja. Ens parla de l’ofegament econòmic de la Catalunya autonòmica, i de la viabilitat de l’estat propi, encara que ens hauríem d’adaptar a perdre alguns mercats, encara que Europa esta plena d’estat menys potents econòmicament i que tiren endavant. Pel que fa a la part política, Espanya no voldrà, i al ser important ens complica les coses, i Europa no ho desitja per la sortida de la crisi. En resum veu la independència difícil però no impossible, l’altre camí es ser residuals a Espanya. Per altra banda ha expressat la seva simpatia per l’Assemblea Nacional, i sobre el pacte amb els populars diu que ningú va haver d’explicar-li que els catalans havíem de ser solidaris, i parla de l’espoli sense vergonya. Per altra banda el diputats socialistes catalans a Madrid, han fet pinya amb PSOE i PP  per tombar una moció republicana, per permetre la Generalitat gestionar els diners derivats de la casella de les ONG, de fet es tractava de demanar al govern espanyol, que compleixi una sentencia del Tribunal Suprem, que volia corregir aquesta injustícia on Catalunya aporta 52 milions d’euros, i nomes en son retornats 29, ni tant sols el que pertocaria per població que serien 39. Un nou espoli solidari avalat per aquest partit sempre contra els interessos catalans.

Realment el President Pujol, com ja he dit altres vegades ha vist la llum, i moltes vegades gairebé demana perdó per la seva etapa de govern del país. Ha vist clarament on ens porta aquesta falsa solidaritat, i com un mèrit ens diu que ell mai ningú li ha hagut de dir que els catalans havíem de ser solidaris, realment una cosa es ser solidari, i l’altra robat o espoliat sistemàticament, aquesta es la gran diferencia, per tant hauria d’haver vist la diferencia entre una cosa i l’altra. Ens diu que econòmicament seriem viables, perdríem mercats, i en guanyaríem d’altres, jo crec que guanyaríem molt més que perdríem, ja que la visió global mundial substituiria a la tancada de la Península, i per tant el camp per córrer i créixer seria immens. A la part política hi troba la dificultat que Espanya no ho voldria, evidentment, això seria un fet, i ja ho sabem, de fet cap estat amb dèficits democràtics importants com Espanya, ha volgut cedir cap sobirania de cap territori conquerit per dret de conquesta, es normal, però tampoc hem de demanar permís, pel que fa Europa, ningú ha dit que no ens volgués, i amb la situació que es troba l’Estat espanyol, més aviat es un llast per la Unió Europea, que la creació d’un nou estat amb recursos i futur, podria ajudar a alleugerir, per tant serien els primers interessats en trobar noves fonts de recursos per resoldre problemes com el grec, l’espanyol i d’altres. Per tant fora pors, i si ens planteja una via autonòmica inviable, no hi ha cap motiu en contra per triar la via independentista, no hi tenim res a perdre. Pel que fa al PSOE-C, la seva vergonya no coneix límits, i no respecta ni les resolucions judicials del Tribunal Suprem amb la seva submissió i dèria per anar contra els interessos catalans. No creu en la justícia, igual que els partits espanyols, que poden desobeir les sentencies, i convertir-les en paper mullat, cosa que canvia molt quan aquestes van contra Catalunya, i ens volen donar lliçons. Ni tant sols els diners de la casella ONG amb el dèficit ja esmentat, i uns recursos per associacions catalanes solidaries  i pels necessitats, han servit perquè aquest partit sempre contra Catalunya es deslligui de la veu de l’amo. Es un partit sense rumb, i amb tendència a la desaparició com a tal, no poden aguantar més aquesta comèdia, en definitiva l’altra cara dels populars amb els mateixos objectius.

 



 

 

LA DERIVA CAP AL NO RES I LES INSUBMISSIONS DE FIRETA

Segueix la deriva a Palau, ara resulta que el pacte fiscal posa preu amb 6 mil milions, i s’ha passat d’un espoli de 22 mil milions a un de 12 mil milions per art de màgia, i que amb l’acord amb els Populars es pot estar cuinant un almoina de no més de 2 mil, per vendre l’acord com la victòria del segle. Per altra banda Manresa es suma a la insubmissió fiscal, però d’una manera curiosa, ja que la moció republicana insta a fer-ho quan sigui legalment possible, en un nou brindis al sol, i aquesta vocació dels partits catalans de portar Catalunya a un pou sense fons.

Realment, la que sembla nova presidenta catalana en funcions, veu una gran oportunitat en aquest acord financer a la baixa per agafar embranzida a Catalunya. Es posa com a peça clau per la negociació amb el govern a Madrid, i aconseguir el màxim pel nostre territori, fins hi tot el grup Godó recorda que sense la marginació als populars, l’Estatut s’hagués estalviat tots els problemes, encara que no anomenen les contrapartides, que ja hem començat a veure en forma de retallades a entitats catalanes, i demagògia per afeblir la nostra identitat. Els experts consideren que més que la xifra el problema es el model del pacte fiscal, i passa per tenir la clau de la caixa, tota la resta condueix a més del mateix. Per altra banda Manresa aposta per la insubmissió fiscal quan legalment sigui possible segons la moció republicana, que de moment ho continuarà fent a l’agencia espanyola, i que ha rebutjat la de les CUP que deia tant aviat com sigui possible, en la línia del que ja van aprovar Berga i Arenys de Munt, la diferencia es substancial.

El suïcidi polític del govern català sembla no tenir aturador, i francament es bastant esperpèntic tot plegat, aviat podem veure alguns dels seus membres com a cadàvers polítics superats per les circumstàncies, una cosa es flirtejar amb l’enemic, i l’altre es deixar-lo instal·lar a casa, deixar-lo dirigir, i ser el seu millor aliat. Tenim una experiència propera amb els republicans i el PSOE-C, i sembla que CIU no ha après res d’aquesta errada històrica. Segueix prenent mesures al dictat dels populars, i perjudicant greument Catalunya, sota una capa de falsa responsabilitat que no porta enlloc. Els populars per la seva banda se’ls veu molt feliços, com anys enrere ho eren els socialistes, i segueixen intentant destruir la nostra identitat i assimilar-nos el màxim amb la resta de l’estat, per evitar com diuen ells derives independentistes. Ja han dit no al pacte fiscal, i el mateix president rebaixa les xifres de l’espoli a l’estil de frau de pressupostos elaborats, i obligats a rectificar a la baixa al cap de 24 hores, i sobre aquesta rebaixa es conforma en que ens robin la meitat, aquesta es la seva gran aspiració econòmica, i el gran pacte fiscal que tots havíem de defensar com si ens hi anés la vida. En una hipotètica consulta el sentit del meu vot ja li avanço que serà negatiu, la meva ètica i dignitat no em permet validar que em robin la meitat, simplement vull que no em robin, ser igual que els demes, i això nomes s’aconsegueix amb un estat propi, no hi ha altra formula, la clau de la caixa mai la tindrem com autonomia espanyola, es una evidencia, la resta es donar munició i demagògia als sectors anticatalans amb el grup Godo al capdavant. La pregunta seria fins quan haurem d’aguantar tanta mediocritat, potser haurem de sortir al carrer a demanar eleccions anticipades, i que la gent decideixi on vol portar les nostres vides lliurement, ara que saben com les gasten els nous inquilins de la Generalitat. Per altra banda, els republicans tampoc estan per tirar coets, i la moció a Manresa es un clar exemple, amb una insubmissió quan legalment sigui possible, es pràcticament com no dir res, ja que legalment no ho serà mai, per això es insubmissió, no hi ha insubmissions d’acord amb la legalitat vigent, no existeixen, i ara ens volen vendre una nova ensarronada de cara a la galeria tant trista que ja no te cap sentit. Com deia aquell entrenador que no vull anomenar “Teatro del bueno”.

 

 

 

EL FONAMENTALISME RELIGIOS I ELS PRESSUPOSTOS MENTIDERS

Aquests dies veiem el cardenal Arquebisbe de l’església catòlica de Barcelona Lluís Martinez Sistach, que insinua que la manca d’educació religiosa en els joves pot fer caure en sectes i fonamentalismes, i difícilment poden comprendre la historia, l’art o la cultura entre d’altres cataclismes, se’ns dubte tot un relacions publiques, que busca clients per la seva empresa. Per altra banda l’engany i parodia dels pressupostos de Mas Collell aprovats l’altre dia, ha durat 24 hores en ignorar les dades del PIB que coneixia, i modificaran substancialment i negativament el pressupost, en una nova mostra que el govern dels millors es un altre eufemisme per no plorar.

Efectivament, en Sistach alerta de tots aquests perills pel jovent en el seu full parroquial, i l’atracció per les sectes o fonamentalismes per haver ocultat un fet tant normal o humà com l’experiència religiosa seriosa, que forma part de la identitat de cada persona, ja que tothom te una dimensió religiosa i transcendental, que ajuda a donar valors sòlids per anar per la vida, i això la religió catòlica ho aporta amb escreix, ja que qüestiona que ofereix la societat a les noves generacions per substituir això. Per altra banda, Camacho queda retratada per un pacte enganyós, i el govern haurà de donar explicacions per uns pressupostos irreals, i que van ignorar les dades sobre el PIB del quart trimestre que l’INE ja va publicar el 30 de gener, i que eren essencials, de fet Navarra i Euskadi ja en van fer un magnífic document, cosa que van ignorar per la fotografia, i no per un pressupost real. Sembla que el conseller va voler actualitzar les dades però la popular no va voler, preferia un paper mullat amb un pressupost desfasat, i on IDESCAT tampoc ha actualitzat les dades donant mostra de la seva poca eficàcia, i on ens vol portar aquest govern dels millors.

Realment en Sistach, com el que podíem anomenar en qualsevol empresa, un peix gros, vol cuidar el seu negoci, i davant de la falta d’arguments amb cara i ulls vers als seus futurs clients, crea un univers que gira al voltant de les seves creences, i concretament la seva religió, amb un intent barroer de no perdre més clientela disposada a assumir aquesta dependència malaltissa. Malauradament per ell, qualificar l’experiència religiosa de fet normal, es tant agosarat que es mentida. Els valors de l’ètica i la moral no van forçosament lligats a cap religió, es més, aquestes es serveixen d’ells per elaborar part de la seva doctrina. La societat ofereix uns valors, molts d’ells no desitjables, però altres completament aprofitables, com la humanitat, la solidaritat, l’amistat, per posar-ne alguns que poden marcar els nivells ètics sòlids de qualsevol persona humana. Es molt agosarat pensar que no podem entendre la cultura o l’art sense formació religiosa, ja que la historia ja comporta aquestes explicacions, i seria com dir que per saber de Formula u, he d’haver portat un bòlid a 300 quilometres per hora, i com sabem no es cert. Per altra banda, considero molt fals parlar de sectes o fonamentalismes alegrement, i no considerar l’església catòlica una d’elles. Francament, i com institució s’ha comportat així, amb la veritat suprema per davant, dictant les normes de vida privada, sense deixar la mes mínima llibertat a l’individu, penso ara amb els preservatius, l’avortament, o la seva gran estima per les dictadures sanguinàries per posar uns exemples, aquests indiquen clarament una paraula que ho defineix, i ja esmentada pel personatge, com es el fonamentalisme. Deixi les persones decideixin en plena llibertat, i per uns valors que no siguin programats per institucions interessades com la seva, i ens farà un gran favor a la humanitat. Per altra banda, l’afer dels pressupostos es molt greu, i en qualsevol estat mínimament amb valors democràtics i seriosos comportaria dimissions immediates, en canvi aquí, es el regne del campi qui pugui, la llei més important d’un govern com son els pressupostos, es presentada amb dades amagades per pactar-lo i aprovar-lo, per desprès al dia següent avisar que s’ha de rectificar, i no passa res, no hi ha responsabilitats, i entra dins la perfecta normalitat. Aquest es el govern dels millors, i aquest es el nostre nivell com a democràcia, un autèntic desgavell que fa venir vergonya aliena.