Arxiu mensual: març de 2011

RETALLADES I LEGALITATS VIRTUALS

Les retallades han arribat a un punt molt sensible per l’estat del benestar com es la Sanitat, i cada centre reduïra en una mitjana del 10% del pressupost, tancaments de plantes, quiròfans, i serveis en general. Tot aquest esforç amb l’escanyament de l’Estat que augmenta en 3200 milions més l’estalvi a complir, i on el conseller del ram ja ha indicat que es impossible, i no pot maquillar els números. Per altra banda la Falange fa gala de la seva impunitat, i menysprea les consultes, i recomana el vot nul amb paperetes d’aquest partit feixista.

Les temudes tisorades arriben a la sanitat, i donat que el pressupost serà d’uns 1000 milions d’euros menys, alguns centre hauran de reduir  la despesa en prop d’un 16%, i a les mesures abans esmentades, reordenaran el transport sanitari, i les estructures personals, cosa que comportarà evidentment acomiadaments i pitjor atenció a la ciutadania, s’han tancat quiròfans per les tardes en molts centres i plantes senceres en d’altres.  Mentrestant, l’Estat segueix collant i ofegant Catalunya amb noves imposicions de sacrifici, sense fer arribar el deute del fons de compensació, i amb la premissa del president espanyol de carregar el deute a les autonomies, quan sap perfectament que el 75% de l’endeutament es de les estructures centrals de l’Estat. Per altra banda, Falange Española de le Jons ha penjat un vídeo on insulta greument els que volen la fragmentació d’Espanya, i animen a votar amb una papereta del partit dins el sobre, en el vídeo amb música de circ, s’assegura que es pot votar diverses vegades, i provar de fer-ho sense estar empadronat al lloc. Barcelona decideix ja ha denunciat el tema, i reclama determinar si es delicte, i defensar la imatge apropiada dels voluntaris que surten al vídeo, recordant que es pot votar SI, NO o blanc, i que es la millor manera de resoldre qualsevol conflicte.

 

Es francament indignant, com a ciutadà d’un país adormit com aquest, que molta gent accepti amb naturalitat la retallada dels nostres serveis sanitaris, un punt cabdal del nostre estat del benestar, i de recompensa pels impostos que paguem, i alhora accepti també amb total normalitat que aquests es donin precisament per acceptar el robatori fiscal espanyol. Crec que les quotes d’indignitat que estem arribant sobrepassen qualsevol límit que ens podíem imaginar, ara també ens hem de retallar aquest servei bàsic, i de primer ordre amb plantes senceres d’hospital tancades, i alhora suportar que l’estat espanyol ens colli cada cop més, i ens faci pagar el seu propi dèficit, desprès d’haver aportat el que hem aportat a aquesta falsa solidaritat, veritablement no te nom, i diu molt poc d’un poble que tingui alguna aspiració de recuperar la seva dignitat, i el lloc que li correspon, i d’un govern que segueix aquest joc macabre, i aposta per un dret a decidir ambigu, i centrat amb una proposta econòmica que no depèn finalment de nosaltres, o sigui que no decidim res, i la teoria de qui dia passa any empeny. Pel que respecta a la Consulta, i les actituds de la Falange, demostra el nivell democràtic de l’estat espanyol, es com si a Alemanya el partit nazi es presentes a unes eleccions, cal recordar que aquest partit era l’oficial d’una dictadura sagnant com la franquista, i que els seus posicionaments i xenofòbia incompleixen qualsevol actitud i norma democràtica, però sorprenentment son legals, quan partits al País Basc de l’esquerra abertzale, que condemnen la violència son ilegalitzats en nom de continuar aquest litigi espanyol, i no voler arribar al problema polític de fons.

Tol plegat, i si algú ho veu des de fora, ho definiria com una esquizofrènia col·lectiva, o un suïcidi de la nostra identitat com a poble, que difícilment pot entendre ningú que estimi aquest país per damunt de misèries personals.

 

 

RESIDUALS O INDEPENDENTS? O ALGUNA ALTRA SOLUCIÓ?

Aquest es el títol de la Conferència que ahir va protagonitzar l’expresident Jordi Pujol, que seguint amb la seva línia dels últims mesos, ens diu que si la idea de l’Espanya que ara preval es consolida, l’alternativa esta entre la independència o el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya, va fer un bon repàs de la seva trajectòria, i va lamentar que la seva lleialtat per Espanya no hagués estat corresposta.  Tot això, a 11 dies de la gran Consulta a Barcelona, i 14 del debat en seu parlamentaria de la Llei pel full de ruta cap a la Independència, presentada per Solidaritat, i on curiosament, el partit de Govern no sembla voler seguir les directrius de l’expresident, com sempre el vull i no vull que ens ha portat al lloc on ens trobem posant per davant els mesquins interessos personals per davant del país.

En Pujol davant d’alts càrrecs del govern actual va admetre errades del passat al menystenir l’independentisme, però que els seus arguments s’han acabat, ja que amb un espoli financer del 10% la posició més digne es l’estat propi, nomes va trobar una dificultat en forma del xoc amb l’estat espanyol, i també amb Europa, separant els processos de l’Europa de l’Est per la disgregació de grans imperis amb l’Europa Occidental, però va dir que en el món passen coses que son tan difícils com aquest objectiu, i els independentistes ja no podran ser criticats en nom de l’ètica, ja que Espanya no l’ha practicada mai en tots els seus àmbits, i Catalunya ha començat a recular. Va presentar l’actitud de responsabilitat del seu partit, quan  sempre ha donat suport pel progrés d’Espanya, com recentment a Zapatero per no ser intervinguda per la Unió Europea, cosa que va ser pagada amb la sentencia del TC sobre l’Estatut, han acceptat el cafè per tothom en nom d’un progrés comú, i ara se sent enganyat. Destacaria la frase respecte a la solidaritat practicada per l’estat “lo mio es mio y lo tuyo a mitges”. Se’ns dubte xoca amb les paraules de Turull per part de CIU, i la seva negativa a llibertat de vot, i la seva postura no positiva a votar favorablement a iniciar el camí que ens ofereix l’expresident en la votació del mes d’abril,  a la llei presentada per Solidaritat.

 

Se’ns dubte, les opinions de l’expresident sempre son escoltades, i el seu període de mandat amb una anestesia general, basada en uns suposats guanys per una lleialtat i compromís amb un projecte, en aquest cas l’espanyol, on la seva resposta, ja des de la parodia autonòmica  feta per deixar una nació com Catalunya, aigualida entre tots els territoris hispànics, i amb 30 anys de greuges constants com a resposta, i un projecte uniforme molt clar, ha arribat a un punt on sembla que comença  a veure la seva errada estratègica com a país, ja que ha hipotecat el nostre futur, per mantenir una relació malaltissa que ens ha portat  a la situació desesperada actual, com diu be amb un 10 %  del nostre PIB, regalat a canvi de la nostra decadència, i la nostra retallada a l’estat del benestar, pel que fa els inconvenients, la ment colonial encara el traiciona amb el xoc espanyol, mai cap independència s’ha fet amb el beneplàcit de l’estat que te sota control aquest territori, això es una obvietat, el tema Europa es el que ens ha de preocupa,r i no hi ha cap motiu per pensar que un procés democràtic no serà respectat, per tant la cultura de la por ja no enganya a ningú.  Aquesta relació que en el terreny econòmic es un espoli constant,  i a més aprofitant la crisi el greuge s’ha incrementat, ja que el greuge de despesa o robatori sense precedents segueix, però les mesures de control i austeritat son les mateixes que la resta, per tant la política del seu govern de retallar el nostre estat del benestar fins a límits infinits, per seguir validant aquesta estratègia espanyola no se sap on vol anar a parar, i més encara quan ens aboquem amb esforços a una proposta fiscal impossible, i alhora neguen el dret a decidir  com a resposta a la proposició de llei que ens encamina precisament a la proposta que defensa l’expresident, i que sembla no entrar en aquest estrany dret a decidir que pregonen, que tal si son coherents d’una vegada per totes.

 

 

 

ELS UNIFORMES PER BANDERA

La consellera d’Ensenyament Irene Rigau, vol obrir un debat sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en l’àmbit educatiu, i proposa introduir els uniformes per promocionar la igualtat entre els alumnes, i evitar diferencies de nivells entre els mateixos, francament no crec que aquest sigui un problema de la nostra educació, però si que el veig perillós pels raonaments d’igualtat esgrimits, i que no corresponen a la realitat.

 

Segons la consellera cal recuperar l’uniforme a l’escola, o establir una vestimenta més igualitària, ho ha traslladat als consells escolars de cada centre per obrir un debat sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball, i s’ha mostrat preocupada per l’obsessió dels alumnes de saber cada dia que es posen, i la competència de les modes, explica que no nomes s’ha de parlar dels vels, sinó de la roba, ja que els alumnes es posen un uniforme, i les diferències s’alleugeren, i creu oportú que estiguin acorde amb el lloc de treball, comparant amb la vestimenta per fer esport o per anar de festa per exemple. Actualment a Catalunya la utilització dels uniformes es minoritària, i nomes es fa servir en centres privats, normalment religiosos, i al·leguen valors d’igualtat i disciplina, i d’estalvi per les famílies, de moment la federació d’associacions de pares i mares de Catalunya, creuen que hi ha temes més importants que tractar.

 

Crec que la falta de poder i les ganes de distracció dels vertaders temes importants, que evidentment no es resolen aquí, porten a tractar temes que poc valor o importància tenen, en aquest cas la vestimenta a l’escola que teòricament segons la consellera comporta obsessions, i diferencies entre alumnes, aquí confonem alguns termes, ja que aprendre a decidir des de petit es bo per la formació humana, i el criteri amb les modes o la pròpia personalitat precisament l’enforteix, pel que fa a  les diferències, crec que no podem crear un entorn virtual o idíl·lic que res tingui a veure amb la vida real, ja que quan surtin al carrer les diferencies socials son evidents, i les diferents capes de la societat hi estan reflectides, i això no comporta diferencies, simplement es normal, i aquesta realitat no la podem negar a l’entorn escolar, amb una falsa igualtat entre tots, no ho podem comparar amb activitats concretes com fer esport o anar de festa, que més o menys tenen una vestimenta especifica. Els centres religiosos al·leguen valors d’igualtat i disciplina, i estalvi, crec que la disciplina res te a veure amb la roba a portar, i si amb el comportament de cada alumne, i els valors que se li ensenyen, que en el cas dels centres religiosos, evidentment van enfocats a vendre el seu producte, l’estalvi si que es una única raó valida, però també es podria aplicar en els llibres de text que d’un any per l’altra ja no serveixen.  Com es lògic des de l’associació de pares i mares han dit que hi ha temes mes candents a l’ensenyament, com son el model escolar, i la lluita contra el fracàs escolar, i el nivell dels alumnes, o l’eliminació de barracons o millors instal·lacions.

 

En definitiva, faria be la consellera en encarar els nombrosos problemes de l’educació catalana, i trobar aquest model durador i consensuat que porti a l’èxit als alumnes, i no uns problemes imaginaris que poc tenen a veure amb les preocupacions reals de la gent.

 

LA BATALLA DE TALAMANCA I EL FINAL DE CICLE D?EN FELIP PUIG

El conseller d’Interior va assistir ahir a l’homenatge dels qui van lluitar per les llibertats catalanes a la Batalla de Talamanca, i que va resultar ser la última victòria d’un exèrcit català sobre les tropes borbòniques, en Felip Puig expressa en aquesta commemoració, que ens trobem en un final de cicle, i que s’acosta el moment en que haurem de decidir el nostre futur, cosa que sona a broma, quan aquesta mateixa setmana demanen a Solidaritat que retiri la proposició de llei per la independència en el Parlament, precisament per no quedar en evidencia, ja que no li donaran suport, tot plegat una broma de mal gust que els nostres avantpassat sens dubte no es mereixen.

Efectivament en Puig va assistir a aquest acte, i ens diu que el nostre futur ja no es l’Estatut del 2006 que ha estat profundament retallat, i recordo votat afirmativament per la seva formació, i gracies a aquesta retallada hem començat a dibuixar el procés cap al dret a decidir, demostrant que el nostre terreny de joc serà Europa, i no la transició democràtica espanyola,   i que escoltarem la voluntat majoritària d’un poble que ha de dir on vol anar, primer volem gestionar la nostra hisenda, i definir el nostre model de país com feien els nostres herois en la Batalla de Talamanca el 13 d’agost de 1714, i que el conseller els compara, i diu que per guanyar necessitem la majoria.  Cal recordar que aquesta darrera batalla guanyada per l’exèrcit català es va produir 1 mes abans de la caiguda de Barcelona, i sota les ordres del Marquès de Poal, van lluitar a Talamanca per defensar l’estat català, i vencen a l’enemic amb grans pèrdues per la part borbònica.

Realment, inspirar-se amb aquests herois i aquest sabor de victòria, cosa que no estem massa acostumats, que van donar les seves vides per la nació catalana en uns moments desesperats, i per salvaguardar la nostra identitat, les nostres lleis, i la nostra supervivència com a poble,  en uns moments on la configuració mundial no portava cap bon auguri, i pràcticament varem acabar abandonats a la nostra sort davant de les tropes franceses i de castella. I on si aixequessin el cap es moririen de vergonya, de veure la indignitat que pot arribar un poble sense cap engruna de  valentia, i sense cap tipus de vergonya i ganes de tornar a ser el que era, i treure’ns de damunt aquest llast que ens oprimeix des de fa gairebé 300 anys.  Ens diu que es un final de cicle, i que s’acosta el moment del dret a decidir, però ves per on a la primera oportunitat que es presenta de donar aquest pas, que saben perfectament que es la única recepta possible per  mantenir el nostre estat del benestar, com es la proposició de llei per la independència presentada per Solidaritat, diuen que no la votaran afirmativament.  Com  pensen arribar a aquest final del cicle si no volen donar el pas, i trencar la legalitat espanyola, cosa que tard o d’hora s’haurà de fer, que esperen que sigui un regal de Nadal, com volen apostar pel dret a decidir, si se’l neguen ells mateixos, i de retruc a la ciutadania, quan son majoria en la seu de la sobirania popular, francament aquesta presa de pel ja passa de mida, inventen mil i una excuses de fractures socials, alguns diuen que Europa mai ho permetria, com si fóssim una espècie d’empestats sense cap dret ,i el que es més fort sense els drets que ja han tingut altres, no es el moment i moltes coses més, a que es pensen que juguen retallant a consciència el nostre estat del benestar per la seva covardia, i per no voler afrontar el problema.   No seria més lògic gastar les energies amb la solució definitiva, que amb la parodia d’aquest concert que ja naixerà mort, ja que  no  depèn de nosaltres, i amb tot això el Sr. Puig pretén fer la comparació amb aquest autèntics herois, ah, si aixequessin el cap.



 

 

 

MESURES PER LA CRISI I EL MÉS CALENT A L?AIGÜERA

Son dies de cimeres per la crisi, a nivell europeu i espanyol, amb aquest sostre de despesa que Zapatero vol imposar per llei, i un gran pacte que totes les autonomies hauran de complir, per la seva part Mas, i el seu govern també fan una reunió a un nivell inferior donat el poder existent,  i amb la proposta del Concert rebutjada pel bloc espanyolista, que com deia l’expresident Montilla porta el país a la deriva, i un PP amb la veu de Fernandez Diaz, que esgrimeix com a defecte als seus rivals polítics donar suport a una consulta ciutadana, cosa que ja dona idea del seu baix nivell democràtic.

El president espanyol Zapatero, s’ha compromès per la delicada situació econòmica davant Europa, a imposar un sostre de despesa que no s’imposarà a les autonomies, però que en un gran pacte en el Consell de Política General i financera, es pugui traslladar a les comunitats, s’haurà de veure el creixement econòmic, abans de decidir el dèficit públic màxim anual, i en que es podrà gastar el superàvit. Mas, per la seva banda es mostra satisfet pe la trobada econòmica catalana, i els acords estratègics acordats, i content per les receptes del consell assessor. Nadal per part socialista, ja ha rebutjat el mandat del Concert econòmic, i Montilla la qualificada de fracàs, i de deriva catalana que no te cap rumb definit, el mateix curiosament ha dit pels populars la seva líder Alicia Sanchez Camacho, i ja en l’àmbit de Barcelona el seu candidat Fernandez Diaz, diu que davant la propostes dels que pretenen sortir d’Espanya, la seva es que Espanya i Barcelona surtin de la crisi, i acusa als que donen suport a la consulta del 10 d’abril.

Es curiós veure com el president espanyol, ara ens imposarà aquest sostre, que com marca la tradició política, i sobretot si ens referim a aquest personatge, oficialment no obligarà a les autonomies com la catalana, però tot seguit parla d’un acord al Consell financer que també obligarà a les autonomies, o sigui que ens esquitxarà de ple, es mirarà el creixement econòmic ens diu, però esclar no es revisarà el que aporta cada territori a aquesta famosa bossa comuna, on alguns i deixen les celles, i altres reben a raig, llavors la proposta es trampa, ja que el sostre català no hauria de ser el mateix que un altra comunitat, quan el 10% del seu PIB vola cada any sense retorn, i la condemna a la pobresa, i a un estat del benestar inferior a altres comunitats, que gaudeixen tranquil·lament d’aquests serveis. Es allò de cornut i pagar el beure, que es la nostra contribució des de fa 300 anys al que anomenen estat espanyol.  Mentrestant, aquí fem cimeres amb comitès d’experts que busquen com retallar la nostra vida, ja que el forat de la butxaca no es contempla cosir-lo, i per tant nomes queda la solució de la tisora fins a límits insostenibles. Socialistes i populars, ja han dit clarament que rebutgen que nosaltres recaptem els nostres recursos,  i puguem  millorar el nostre estat del benestar, es inaudit que encara els voti algú, quan sap que van en contra de les possibilitats i oportunitats d’aquest, dona idea del nivell mitjà de la població que li agrada sentir-se perjudicada. Per altra banda, en Fernandez Diaz prioritza sortir de la crisi abans que les propostes de sortir d’Espanya, se li hauria de dir que son una mateixa cosa, la crisi global es de tots, però el nostre llast espanyol aquest es la nostra doble crisi, i per cert acusar de donar suport a una consulta pacifica i democràtica espanyola, hauria de ser motiu perquè la famosa llei de partits actues d’ofici, i invalides aquest partit per no arribar als mínims democràtics exigits, que son respectar la ciutadania, i les seves opinions en llibertat.

 

 

 

 



UNA QÜESTIÓ MOLT SERIOSA, LA DEFINICIÓ DE CIU SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Avui acaba el termini d’esmenes dels grups parlamentaris per la proposició de llei d’independència política de Catalunya, i m’entres PSOE-C, PP i Ciudadanos, ja han presentat les seves esmenes a la totalitat ,amb frases tant lamentables com que la consecució de l’estat propi empobriria Catalunya, el partit clau, ara en el govern vol convèncer Solidaritat per retirar la proposta per evitar una derrota parlamentaria en un tema que consideren molt seriós. Alhora en la proposta de suport a les consultes van optar per l’abstenció, i per tant va ser tombada pel bloc antidemocrata de socialistes, populars i Ciudadanos.

Efectivament, la posició convergent es intentar la retirada de la proposició, per la serietat del tema, no vetar la llei, però fent saber que els seus diputats no hi seran favorables, i per tant intentar evitar sumar el seu vot a l’espanyolisme ranci de populars, socialistes i Ciudadanos. No volen acceptar el punt de  la declaració unilateral d’independència, i evitar una derrota de la qüestió en seu parlamentaria. Aquesta proposició proclama entre altres coses que som una nació, i que tenim dret com a poble a l’autodeterminació, i això crea contradiccions a CIU que diu defensar el dret a decidir, però nomes amb aquelles coses que creen cohesió com el concert econòmic, però res d’exercir aquest dret com a tal.  Pel que fa a la moció de suport a la consulta del 10 d’abril a Barcelona votada ahir, es van abstenir, i va ser derrotada gracies al vot del tripartit antidemocràtic esmentat abans, i on Laia Bonet per part socialista va arribar a dir que la independència empobreix Catalunya, i Llano de Luna pels Populars, que ha dit que les consultes nomes han provocat avorriment i indiferència, tota una declaració d’intencions.

 

Realment la paranoia i ambigüitat convergent, porta a aquestes situacions esquizofrèniques, diuen que es un tema molt seriós, evidentment ho sabem, i per això es tracta a la seu de la sobirania popular catalana, i pels seus representants, no veig res més seriós que això, pel que fa al lleig de sumar amb  el tripartit nacionalista espanyol, ho tenen molt fàcil, votar a favor de la que saben única solució als nostres problemes, i que evidentment no passa per retallar sistemàticament el nostre estat del benestar, i endeutar-nos fins a l’infinit per validar un espoli econòmic sense precedents. Volen evitar una derrota de la proposta, suposo que ho deuen dir per ells, ja que la responsabilitat de donar el pas es seva, si no l’exerceixen no poden espolsar-se les puces de sobre, fa pocs dies van votar ser una nació, i el dret a l’autodeterminació, i ara uns dies més tard o faran en contra, per una banda defensen el dret a decidir amb coses que creen cohesió, i ara votaran negativament al dret a decidir amb el punt que pot crear més cohesió, un estat propi que vetlli pels interessos de tots els seus habitants, de quina cohesió parlen, suposant que la meitat ho volgués i la meitat no, segons la seva teoria, si la meitat de mantenir-nos com fins ara crea cohesió, en canvi si l’altra meitat fa el pas misteriosament es trenca aquesta cohesió, encara que el benefici sigui per tots igual sense distincions. Es el valor de l’ambigüitat sense límit, dir i no exercir, ara poden fer el canvi, d’altra banda poden triar seguir amb la seva mediocritat de sempre, i malbaratar les energies en trobar excuses de mal pagador per amagar la seva covardia. Pel que fa a les consultes, cap partit democràtic pot no donar suport a unes consultes ciutadanes, sigui del tema que sigui, la seva funció es defensar la seva posició respecte la pregunta, ara be, el nostre sistema es tant fraudulent, que es qüestiona preguntar o no a la ciutadania, el tripartit nacionalment espanyol amb uns dèficits alarmants  d’ètica democràtica, rebutja qualsevol pregunta que no li interessi a la ciutadania, i fins hi tot la representant socialista es permet el luxe de dir que l’estat propi seria la nostra ruïna, evidentment quan diu això es deu pensar que la població es imbecil, ja que disposar dels nostres recursos al nostre favor, nomes pot portar que beneficis i apart cap país que ha lograt la seva independència ha empitjorat, més aviat tot el contrari, es una xenofòbia contra els nostres interessos difícil de tolerar, ni volen preguntar, ni volen analitzar les coses amb arguments seriosos, com el del popular amb la indiferència de més de 600 mil vots en unes condicions precàries, i amb la gran capital esperant sumar a aquesta xifra, si més no es una indiferència nombrosa, i a tota aquesta misèria intel·lectual, i gracies a l’abstenció de CIU, el nostre Parlament no dona suport a la democràcia, gracies un cop més al Sr. Mas i el seu partit, un gran exemple de la incoherència, i la dignitat perduda.

 

 

 

 

 

EL MÓN DE CAP PER AVALL, VEURE PER CREURE

Quan un territori no te respostes per una situació que amb un pel de dignitat mai hauria d’haver succeït, les explicacions i les conseqüències, solen ser esperpèntiques, el Conseller Mas-Collell ha reclamat fer amb els nostres impostos el que ens doni la gana, i discrepa de la petició del tot o res, ja que es res.  En Rafa Lopez pel PP, ha proclamat com un peatge i un inconvenient fer aprendre català als immigrants, que venen a les nostres terres, mentrestant la Consellera d’Educació, vol exportar la nostra llengua a totes les escoles espanyoles, un estat per cert, que un cop més ha donat un cop de porta a la democràcia en el país basc, amb la negació a la inscripció de SORTU.

El conseller d’Economia afirma que el pacte fiscal va en la línia del concert econòmic, per poder fer amb els nostres impostos el que vulguem, però discrepa de Solidaritat que demanar el tot o res, es la segona opció, assenyala que ens corresponen molts més ingressos que els que tenim, que els hem de recaptar aquí, i que el futur pacte tingui en compte les despeses, dient que hem d’invertir  més recursos per fer el canvi de model productiu, sortir de la crisi, i recuperar l’espoli. Per altra banda, el parlamentari popular abans esmentat en una interpel·lació, i en relació a la llei d’acollida, acusa de voler fabricar patriotes catalans que votin les consultes, i això s’aconsegueix nomes amb el català, considera que se’ls ridiculitza. Per cert, i parlant de llengua, la consellera d’Educació proposa un pla de plurilingüisme per totes les escoles espanyoles amb les llengües cooficials, ja que un 40% de l’Estat no te com a llengua el castellà, un estat que un cop més, i  a pesar de la condemna explicita de la violència, no vol saber res de l’esquerra abertzale, i així segui el frau democràtica al País Basc.

 

El conseller fa trampa, ja que ens explica la diagnosi i les solucions econòmiques, que evidentment passen per recaptar tots els nostres impostos, però alhora valida l’espoli fiscal, que es la causa número u de la nostra crisi, i a més, la seva demagògia arriba a dir que el tot o res es res, jo crec que aquesta formula no es exacta, ja que el tot o res, si volem pot ser  tot, ara bé si volem validar el robatori espanyo,l i seguir la legalitat d’aquest estat, es senzillament res, i la proposta fiscal que volen dur a terme, ja saben que es res, per tant, la culpa no es de l’Estat, es exclusivament nostre, el partit de govern va fer campanya pel si a l’Estatut, i aquest valida el sistema actual, ara veuen que es insostenible i no s’aguanta per enlloc, francament es ridícul, o ens enganyaven llavors, o ho volen fer ara deixant 2 anys de marge per anar a fer el paperet a Madrid, rebre un cop de porta als nassos, i disfressar amb l’ajuda dels mitjans afins qualsevol petit guany com una victòria de Catalunya, ja n’hi ha prou, no volem engrunes dins un sistema nociu i mortal per nosaltres, volem els nostres recursos, i això nomes s’aconsegueix amb un estat, i no amb sacrificis del nostre estat del benestar, per pagar aquesta mena d’impost revolucionari de 22 mil milions anuals. En Lopez del PP, no sento que digui que quan els immigrants van a l’estat espanyol i els ensenyen castellà, fabriquin patriotes espanyols o els ridiculitzin, en tot el món nomes passa a Catalunya, i amb la nostra llengua, es un fet curiós, i per cert parla de votar en una consulta ciutadana, com si fos un càstig, quan se li hauria de recordar que se’n diu democràcia, i es la seva base, evidentment amb un partit com el seu que guarda un president honorari, que signava penes de mort en un regim dictatorial, seria demanar massa comprensió. El tema del català a les escoles espanyoles es una paranoia més per distreure l’atenció,  i veritablement ridícul, tots sabem que l’estat espanyol nomes vol una llengua, i no en vol saber res de cap més, per tant insistir amb aquest tema no te ni cap ni peus, si al nostre territori la nostra llengua pròpia es tractada com una d’imposició, no cal dir en un territori que no li es pròpia, una prova més de la colonització mental que tenen alguns, en un estat que un cop més, i demostrant que la democràcia es un concepte amagat al calaix, no vol un procés de pau, i vol aquest frau absolut en les eleccions basques, emmordassant una part de la població, això el ministre de torn espanyol en diu complir l’estat de dret, i com deia aquell “ no hace falta decir nada mas”.

LA CORRUPCIÓ DEL SISTEMA ES CONDICIÓ HUMANA

Aquests dies veiem amb molta claredat com els nostres polítics, anomenats o mal anomenats servidors públics, estan més enfeinats a burlar el sistema pel seu benefici personal sense cap rubor, que a les seves funcions que son pagades per tota la ciutadania. La Cambra Europea, que moltes vegades es la última destinació de polítics en la seva recta final, ens ensenya clarament que la indignitat humana no coneix fronteres, i mentrestant a l’estat espanyol se’ls hi neguen facilitats a les persones en benefici de la banca, tot un exemple per aquests que volen ostentar aquesta teòrica superioritat moral que esgrimeixen de l’esquerra.

 

Una eurodiputada ha comprovat i revelat, com aquests lladres de guant blanc ens prenen el pel, i dimiteixen de les funcions pel que han estat escollits, les sucoses dietes que reben, han estat descobertes quan es presenten els divendres al matí, tot hi que el Parlament europeu pràcticament no hi ha activitat aquell dia, fitxar com si fessin una jornada laboral, i tot seguit anar cap a l’aeroport per volar cap a casa amb els 304 euros justificats a la butxaca, exemples com la socialista basca Eider Gardiazabal, que a les 9:56 fitxava i a les 10:20 ja es trobava esperant el seu vol de tornada, amb una practica ens diu el talp molt generalitzada entre els diversos partits. Aquesta dieta en teoria es per pagar-se hotel i àpats, que lògicament es impossible gastar-se amb 20 minuts de frau. El Parlament obre 134 dies l’any pel que ingressen 40736 euros de despeses, més el sou base de 6200 euros, sense comptar bitllets d’avió i despeses d’oficina, així com els 17000 euros anuals pels assistents anuals que molts cops son la dona o els fills del mateix diputat,  per anar a  parar a la mateixa butxaca, i sense cap esforç, tot un descrèdit de la política.  Per altra banda, el President espanyol ha negat la possibilitat de que un ciutadà amb dificultats pagui la seva hipoteca amb l’entrega de l’habitatge, tal com succeeix a França, Alemanya o el Regne Unit per exemple, amb l’excusa que perjudicaria la banca, i s’ha compromès a estudiar noves mesures.

 

Els nivells d’aquesta casta de la societat ha arribat a uns límits de degradació intolerables per qualsevol societat, qualsevol engruna d’ètica personal, i de gestió de la responsabilitat que ha atorgat la ciutadania amb els seus representants. El coneixement d’aquests paranys perquè aquests quatre personatges mediocres juguin amb els nostres impostos, mereixeria la dimissió immediata, però s’ha arribat a un punt de degradació moral tant forta que no deixarà de ser una anècdota, i una vergonya més per contribuir a la desafecció i el podriment del sistemam que guiat per la cobdícia de l’home l’ha pervertit, oblidant qualsevol deure i obligació, i tants sols buscant el benefici propi sense ni tant sols amagar-se, desprès la desafecció augmentam i tothom es pregunta les raons, se’ns dubte la política s’ha convertit per molts en una manera de viurem i no amb un servei a la comunitat, han convertit els seus privilegis amb simple mesquinesa al servei de la seva vida, i aprofitant cada minut de càrrec per engrandir la butxaca amb els nostres diners.  La representació es un bon sistema, però la raça humana es capaç de destruir-ho, i convertir-se en el seu pitjor enemic.  Pel que fa a Zapatero, es un clar exemple de la caducitat de l’eix dreta i esquerra, ja que les seves polítiques no miren per les persones, sinó cap a la banca, que no en te prou amb els seus beneficis milionaris, en ser en gran mesura culpables d’aqueta crisi, que ni tant sols poden deixar de guanyar un cèntim amb casos com les hipoteques, on altres països ja ho han resolt, i es un estímul per la recuperació econòmica de persones amb dificultats, i no com ara, on la ultima mirada es per la ciutadania que acaba sent un titella de les entitats bancàries sense remei, i això li diuen  esquerra.

LES INSTITUCIONS I ELS SEUS DEFÍCITS DEMOCRÀTICS

Fa fredor, veure com desprès de més de 30 anys de teòrica democràcia, algunes institucions mantenen uns tics que no passarien la prova del cotó, es molt trist veure com l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcalde Hereu al capdavant, no ha parat de posar traves a una consulta ciutadana sobre la independència organitzada per Barcelona Decideix el dia 10 d’abril, i que al final acabarà davant la justícia.  Igualment es trist, tot hi la meva indiferència,  com els dos grans partits espanyols votaran conjuntament en el Congrés dels diputats espanyol contra l’ús normalitzat de les altres llengües teòricament espanyoles, i que en aquest cas no son el castellà, amb una prova clara del concepte, i la idea clara que tenen d’aquesta esbombada Espanya plural.

Efectivament, a 15 dies de la gran consulta a Barcelona, i que tot hi no ser vinculant, a ningú se li escapa el rebombori i l’impacte que pot causar, per donar o treure arguments pel nostre dret a decidir,  i l’Ajuntament de Barcelona encapçalat pels socialistes, no ha dubtat ni un moment a posar tots els pals a les rodes que ha pogut per desmobilitzar el tema. La plataforma ha demandat a l’alcalde, i el consistori barceloní, precisament per la negativa d’aquest a instal·lar 400 banderoles que cridaven a la participació a la consulta al considerar que era un acte polític, i aquesta publicitat es prohibida més enllà dels períodes electorals. La plataforma va fer la petició fa 4 mesos amb idèntiques condicions que qualsevol altre sol·licitant, i va ser aprovada per l’Ajuntament que ara ho denega, i completa una sèrie d’actuacions en forma de multes, la no cessió de locals o urnes per posar uns exemples.  Per altra banda a Madrid la proposta de modificació del reglament del Congrés presentada per varis grups, demanant que es pugui utilitzar qualsevol llengua cooficial en els escrits i intervencions, com des de fa poc succeeix al Senat, serà tombada amb els vots contraris del PSOE i el PP, i on el portaveu socialista Jose Antonio Alonso, ho resumeix dient, que la única llengua que s’ha de parlar a la cambra es el castellà.

 

Aquestes son les institucions que governen aquesta pseudodemocràcia, les que posen pals a les rodes a les iniciatives de la societat civil, i que busquen opinar sobre qualsevol tema mitjançant la força de les urnes, un element bàsic en qualsevol democràcia, però el Sr. Hereu, i el seu partit, evidentment entén aquest sistema com fer-se el sord, i impedir qualsevol iniciativa que no lligui amb la seva manera de pensar, no es pot aprovar una cosa amb tots els condicionants complets, i sabent que es important per l’èxit de la consulta denegar-ho a la recta final, quan no es pot reaccionar, no es pot negar els locals que paguem amb els nostres impostos, i que son de tota la ciutadania, no nomes dels seus votants o afins, i per descomptat no es pot guardar sota clau, l’essència de qualsevol democràcia, com son les urnes, justament quan se les reclama per complir la seva funció principal, escoltar les decisions lliures i personals de la gent.  Es vergonyós que una institució tant important com l’Ajuntament de la capital catalana, estigui governat per un partit que no vol escoltar a la ciutadania, i pretén posar una mordassa en allò que no li interessa escoltar, aquesta es la vertadera democràcia d’aquest partit que reclama un càstig de tots els barcelonins, i una advertència per assimilar les arrels d’una democràcia participativa, i no d’una disfressa i burla democràtica com ens proposen. Pel que fa a la iniciativa al Congrés per igualar la nostra llengua al castellà, i la resposta negativa dels dos partits espanyols, com era d’esperar, la veig inútil i electoralista. Les afirmacions lingüístiques de l’estat espanyol ja les coneixem, hi ha una sola llengua i tres anècdotes de segona divisió, aquesta es la realitat, i hores d’ara ja no la volem, ni la canviarem, es més, si volem un estat propi, el que es parli o no es parli a una cambra aliena als nostres interessos es de ben poca importància, cosa que demostra un cop més la demagògia i misèria dels nostres partits, que un cop i un altra insisteixen amb temes que crec al llarg dels anys han quedat prou clars, i els fets s’encarreguen de demostrar-ho, com sempre he defensat, la dignitat exigiria una retirada dels nostres parlamentaris a Madrid, i quan dic els nostres, evidentment no incloc els inútils 25 diputats dels PSOE-C, que apart de no ser atesos amb les seves reclamacions, voten sistemàticament contra els nostres interessos, com ho faran aquest cop.

 

En definitiva una democràcia que fa aigües, i que alguns intenten fer arribar a port sense cap possibilitat.

LES MISÈRIES DELS PARTITS A LES MUNICIPALS

Les properes eleccions municipals, tornaran a posar en evidència moltes formacions catalanes, i la seva indignitat constant, per exemple Ciudadanos vol que els consistoris no estiguin al servei d’una ideologia, i fer votacions sobre temes que no els pertoquen, Puigcercos reclama el mateix finançament municipal que els ajuntaments navarresos, oblidant que fa quatre dies va validar el nostre sistema actual, i per part socialista Miguel Iceta ,critica les retallades, i defensa l’autonomia del PSC respecte al seu partit mare a Madrid amb un cinisme digne de menció.  Segur que en veurem moltes més abans no comenci la campanya definitiva.

Ciudadanos ha aprovat el seu programa electoral per les municipals, i Rivera ens diu que volen defensar que aquests organismes son per servir a tots els ciutadans, i no al servei d’una ideologia, i per altra banda la lluita contra la corrupció urbanística. Ha recordat que els últims mesos, s’ha vist aprovar mocions als consistoris que van molt més enllà de les seves competències, i rebla dient que no poden debatre la independència de Catalunya ni criticar decisions dels tribunals. Per la seva banda Puigcercós, reclama el finançament navarrès pels ajuntaments catalans, i reclama la confiança pels republicans que tenen solucions als problemes malgrat la crisi, i demana a Mas que no aboleixi definitivament l’impost de successions. Per la seva banda el socialista Iceta, defensa que el seu partit es 100% català, i diu que respecte la relació amb el PSOE, defensa que sempre han defensat els interessos catalans, i defensa el seu projecte propi amb una relació de tipus federal, que ha donat rendiments com l’Estatut i el finançament, i amb una singularitat reconeguda a Madrid, que lliga amb la seva manera de fer les coses.
Realment els dèficits democràtics de Ciudadanos son molt evidents, en qualsevol lloc on tenen representació els donen a conèixer amb una disfressa de modernitat, que ja no enganya a ningú, haurien de saber que els consistoris son de tots els ciutadans que paguen els seus impostos com diuen ells, exactament igual que qualsevol altre organisme públic, en aquest cas es el més proper a la població, ja que governen les ciutats, i com a tal, també son igualment d’aquells que defensem la independència de Catalunya, perquè aplicant la seva teoria, tampoc podrien fer cap política dependentista, ja que tampoc seria de tots. La democràcia consisteix en poder debatre de qualsevol tema i expressar una opinió, i com a representants del poble que els ha votat, poden  dir la seva sobre la independència o sobre la decisió de qualsevol tribunal, i declarar-se fora de la seva decisió, si aquesta es la voluntat majoritària, i donat la separació de poders que en qualsevol estat avançat teòricament es practica. Aquest partit sovint confon els seus desitjos o programa, amb la pluralitat de les institucions, i això te més a veure amb el feixisme que en qualsevol estament democràtic. Pel que fa en Puigcercòs, no ha descobert res de nou amb el finançament navarrès, hi hauria de recordar que aquests tenen el concert econòmic, cosa que nosaltres no tenim, ni tindrem, ja que estem dins el regim comú, i tots aquests partits que tants escarafalls fan per la situació critica de les nostres institucions, un temps enrere van validar el nou finançament, com la gran meravella mundial, i sabien perfectament que simplement era la continuació de l’espoli i res més, per tant aquest victimisme no te cap credibilitat, i es incoherent amb posicions anteriors. Per últim Iceta, sembla que ens pren per imbecils a tots, quan defensa la catalanitat del seu partit, i la relació federal dels seu partit defensant els nostres interessos, caldria dir-li que tots els partits de Catalunya son catalans, no es cap mèrit, es un element territorial i punt, la seva relació federal i singular que ens vol vendre, la confon amb la submissió absoluta que els seus 25 diputats practiquen a Madrid, on sempre han votat junt amb el PSOE, i molts cops en contra dels interessos catalans, i en contra de resolucions defensades per ells mateixos contràriament al Parlament, per tant son 25 diputats inútils, que no han fet res per defensar els seus votants, i de retruc Catalunya, i han fet tot per defensar el socialisme espanyol, que no cal dir el concepte que te de nosaltres, dir altra cosa es prendre el pel a la gent, ja que representen junt amb PP i Ciudadanos el nacionalisme espanyol més ranci que per desgracia hem de patir.