Arxiu mensual: agost de 2010

LA LENTA AGONIA DE LES ELECCIONS CATALANES

El president Montilla fent us de les seves facultats, ja ha descartat la data de l’octubre, i ara tot sembla apuntar que s’enfila cap a finals de novembre o principi desembre, cosa que sabrem la propera setmana. Això te una sèrie de conseqüències en totes les formacions, especialment en algunes on el temps augmenta la incomoditat per segons quins temes. com es el cas de CIU, i el seu dret a decidir no saben ben be que, o el PSOE-C que haurà de seguir enganyant amb aquest federalisme inexistent, i aquest Estatut mort i enterrat, alhora les formacions independentistes podran seguir els seus processos, i potser arribar a un acord amb més calma.

El tripartit agònic vol acabar fins a l’últim minut, pensant que difícilment es repetirà segons les enquestes. El tema de l’autonomisme i independentisme s’està convertint en el pal de paller de la campanya, per molt que ho vulguin negar, i les excuses per desviar-lo davant de les constants humiliacions i atacs des de l’Estat ajuden a fer-ho possible.  La sentència del TC, i les que encara queden per venir han esmicolat l’estatut, i tothom es conscient de que això es el límit, i qualsevol intent de redreçar-ho es una cortina de fum. Els socialistes han rebutjat la proposta de l’expresident Maragall a favor d’un referèndum amb varies opcions de futur, i s’aferren a un text del qual ja no en queda res, per la seva banda en Mas, i donat les bones perspectives a les enquestes, esta entrant en un seguit de contradiccions defensant una recuperació econòmica sense estat propi, o un concert impossible que fa riure, que poc a poc l’anirà erosionant per la seva indefinici,ó i falta de valentia per liderar el procés.  Esquerra veu com el seu discurs ara independentista es esmorteït per les noves opcions més transparents, què li mostren que el seu camí de referèndum dins l’estat espanyol es impossible, i no cal enganyar més a la gent.
Pel que fa a les noves formacions independentistes,  la més consolidada i rigorosa, ara per ara Reagrupamen,t ha de suportar tot tipus de falsedats de part dels mitjans, però continua la seva proposta, i la seva feina pel territori arribant a acords, com el que han fet avui amb Suma Independència de l’Enric Canela. Per la seva banda Solidaritat prepara les primàries de fireta, i primeres espases com en López Tena diu que es millor anar separats per obtenir millors resultats electorals, cosa difícil d’entendre, es com dir que amb 10 m2 estaran més amples 2 persones que una, francament es una teoria no massa seriosa.  De totes maneres el temps crec posarà les coses al seu lloc, i finalment la gran coalició pot ser una realitat si es amb totes les garanties, sinó millor que cadascú faci el seu camí.
A l’Estat espanyol passa una cosa semblant, i davant els exàmens dels pressupostos, en Zapatero busca aliats desesperadament per no haver de fer eleccions anticipades,  i sembla que el PNB serà l’escollit, a canvi segons diuen de més autogovern, unes quotes tant a nivell econòmic com en d’altres àmbits que li son negades sistemàticament a Catalunya, en una clara mostra del greuge comparatiu que patim, i que evidentment els socialistes catalans passaran per alt i cegament hi donaran suport.

En definitiva un allargament crec que positiu per l’independentisme, i per les opcions per l’estat propi, amb dos dates que poden donar un nou impuls, com son la diada, on la manifestació ha de ser més nombrosa que mai, i el 17 d’octubre on milers de persones votaran en una nova onada de consultes, amb ciutats com Tarragona o Gavà. Seguim endavant, i segur que la feina ben feta donarà els seus fruits.

LA MATEIXA BOSSA DE VOTANTS PER MÉS OPCIONS

Després de la reunió entre Laporta, Tena i Bertran per Solidaritat Catalana, i Joan Carretero i Rut Carandell per Reagrupament, sembla que l’escull de les llistes, i aquestes falses primàries dels primers poden portar a la presentació en solitari de les dues formacions que disputaran un mateix electorat, però amb actors diferents, i uns mitjans descaradament favorables a Laporta i companyia, i amb una obsessió malaltissa per Reagrupament a base moltes vegades de mentides o mitges veritats que donen a pensar.

De moment semblar que  el votant haurà de triar entre les dues opcions, encara que han fet un pacte de no agressió per maximitzar el vot, i una estratègia paral·lela confluent com l’han batejada, i que honora aquesta tradició catalana d’inventar frases o paraules per no dir les coses directament. Els dos tenen clar el tema de la declaració unilateral des del Parlament com a Kosovo, i pensen que no necessàriament la unió els farà més forts. Arribant al tema llistes, Solidaritat pretén que els reagrupats participin en les seves primàries per ser escollits, i aquests insisteixen en un pacte posterior a la confecció d’aquestes, i fusionar-les amb les ja presentades i votades per Reagrupament, cosa que Laporta i companyia veuen incompatible amb la transparència que proclamen. Mentrestant la tercera força de Suma Independència, espera que amb l’ajornament de les eleccions catalanes o endarreriment, l’acord sigui un fet més endavant ,i no es proposa participar en les eleccions.
Realment des de l’aparició de Solidaritat, i l’efecte mediatic de Laporta, els mitjans han intentat i intenten desprestigiar Reagrupament dia si i dia també, desercions falses, i presentacions de fets que nomes son suposicions estan a l’ordre del dia, com una recent entrevista en una emissora radiofònica a Carretero, on en una pregunta i com afirmació, es donava per fet la fugida massiva de l’agrupació, cosa molt poc professional, i mal intencionada, ja que es falsa. Aquesta espècie d’Opa hostil sembla l’objectiu de Solidaritat, que presenta el seu sistema de primàries com la màxima puresa democràtica, quant tots sabem que en dos setmanes no s’organitzen unes eleccions així, ni aquí ni enlloc, ja que la competència es deslleial, d’altra banda els grups tancats en els primers llocs donen a entendre que seran els escollits, i fins hi tot com sortia avui publicat el doctor Moises Broggi tancaria la llista de Solidaritat a Barcelona, em pregunto si es per democràcia directe dels afiliats, com poden posar un lloc de la llista fixe, tot un seguit d’incògnites que donen a entendre que no es or tot el que es veu. Mentrestant, i amb menys mitjans la feina rigorosa per tot el territori de la gent de Joan Carretero segueix endavant, i la seva estructura es va fent més gran, i busca arribar a un acord amb la tercera força abans esmentada, ja que te el mandat assembleari per fer-ho, i no tanca la porta a Solidaritat un cop tingui les seves llistes, ja que evidentment dissoldre’s per passar pel procés de l’altra formació es senzillament una bajanada que ningú acceptaria.
En definitiva, i donat que les eleccions sembla podrien ser a finals de novembre, l’entesa es possible, i tant sols cal que en el procés de Solidaritat es pregunti als adherits per donar carta blanca per modificar les llistes, i fer les coalicions necessàries a la direcció, tal com va fer Reagrupament.  Es tant senzill com això, la resta son excuses de mal pagador o intencions amagades que encara no han revelat.




ELLS DECIDEIXEN PER NOSALTRES I ENS ALERTEN DELS PERILLS

La proposta de Puigcercós sobre un referèndum d’autodeterminació, i el convenciment de que aconseguiria que CIU i PSOE-C acceptessin la idea, ha tingut la resposta esperada en forma de negativa a celebrar-lo, ja que segons ells el dret a decidir no es un tema que interessi els catalans, i a més cas de celebrar-la produiria una fractura social que es veu volen evitar, donant a entendre que el sistema democràtic on les minories accepten la voluntat de les majories en una urna no va amb ells, i més aviat estant per una societat uniforme tipus dictatorial.

El debat aquests dies gira al voltant del dret a decidir, per obra d’un partit com Esquerra que havia oblidat aquest objectiu durant set anys al govern, i que ara sembla haver rescatat del fons del calaix, i a més posar-lo en el centre de la campanya, es una curiositat més. Per part de CIU, en Mas ja ha dit que la prioritat es recuperar econòmicament el país i no convocar referèndums, i ha criticat Esquerra pels dos tripartits, no vol centrar la campanya en aquest tema, sinó entre la continuïtat del tripartit o el canvi que ell proposa, tanmateix vol portar l’ambició nacional tant lluny com vulguin els ciutadans sempre anant tots junts i no dividits. Per la seva banda el PSOE-C, en boca de la seva vicepresidenta al Congrés espanyol Teresa Cunillera,  aposten pel desenvolupament de l’Estatut que van escollir els ciutadans, i confien en el compromís del govern espanyol per fer-ho possible. Vol deixar clar que ara es el moment per deixar clares les propostes pel poble de Catalunya.  Per últim Herrera per ICV, va dir allò que un referèndum d’independència segregaria el país.
Realment trist les excuses d’aquests partits autonomistes per deixar enrere un debat que els incomoda, i al qual no hi volen donar més voltes, ja que la seva argumentació s’esgota. Caldria dir al Sr. Mas, i la seva preocupació per la economia catalana, cosa molt normal, que aquesta no es recuperarà mantenint l’espoli fiscal actual, i sense el poder de prendre decisions que afavoreixin el nostre territori, i que això nomes es podrà fer amb un Estat, aquest es el millor antídot per poder sortir amb més comoditat d’aquesta crisi i obrir un futur amb esperança, per altra banda vol portar l’ambició nacional tant lluny com vulguem junts, això es fer trampa, la democràcia, i qualsevol sistema no pot mai portar una societat com a robots en una mateixa direcció, excepte que sigui per la força, precisament la opinió majoritària en qualsevol tema guanya, i la minoria ho accepta, si això no ho entenem així, la democràcia no existiria. No es pot traslladar una dictadura amb imposició per la força a una societat democràtica on el pensament es lliure. Els socialistes es creuen per damunt del be i del mal, i ells opinen sobre el que interessa i el que no interessa a la societat catalana, per cert contradient totes les enquestes, i oblidant la manifestació del 10 de juliol, on el crit majoritari va ser molt clar, i sembla ja volen oblidar perquè no els interessa. Ens volen vendre que confien en el govern espanyol per recuperar un text ja mort i enterrat, i on un dels seus botxins es la nostra esperança per recuperar-lo, que ens prenen per imbecils o simplement no saben com justificar la seva actitud antidemocràtica. Per últim Iniciativa ens torna a parlar de segregació, per posar una urna al servei de la societat, sembla que també enyoren temps passats o que no tenen molt clars els conceptes.
En definitiva, i com deia al principi de l’article, ells decideixen per nosaltres, i ens adverteixen com a gent més madura que son dels perills de determinades decisions abans no sigui massa tard.
 
 
 
 



EL RACISME CONTRA CATALUNYA ARRIBA A LLOCS INSOSPITATS

Llegeixo avui mateix que  el set vegades campió del món de bici trial Dani Comas, es veu impossibilitat de competir per segona vegada a la seva carrera per culpa de la Federació Espanyola de ciclisme, que amb l’excusa de no haver passat tots els controls mèdics, rebutja que el motiu sigui que el pilot català sigui un gran defensor de la selecció catalana. Un cop més el còctel de política i esport perjudica la vida del protagonista, per culpa d’aquesta persecució malaltissa contra les identitats diferents a la que es vol imposar.

El cas es que en Dani va representar a Catalunya en el mundial organitzat per la Bike Internacional Union, una entitat que reconeix la federació catalana de Bicitrial.  Ara en el proper campionat del món, on Catalunya no es reconeguda, i que es celebrarà al Canada, la federació diu que no te la llicencia vigent, i que no ha pasta tots els controls mèdics, cosa que s’ha demostrat mentida, ja que ha competit durant tot l’any sense cap inconvenient. L’esportista català ha dit ben clar que esta orgullós de ser-ho, però que el que vol es competir. La federació per la seva banda repeteix aquestes dubtoses maniobres que fa poc en una prova a Itàlia, i degut a l’erupció del  volcà islandès, va aconseguir un vol per 4 dels 5 components de l’equip, sent en Dani el que no va poder anar-hi.

En Dani ha respost des del seu web amb un comunicat desmentint totes les excuses per no inscriure’l al campionat, per sorpresa del mateix organisme internacional, al tractar-se d’una figura mundial.  Expressa que primerament i amb normalitat, al tractar-se d’un crack de l’especialitat, el seleccionador espanyol el va convocar, i ja tenia els bitllets per viatjar, i de sobte la federació li va comunicar que no estava convocat, pel que fa a la llicencia evidentment esta en vigor, ja que ha competit tot l’any, no ha rebut cap seguiment tècnic, ni ell, ni cap pilot i en quant els controls, mai li han sol·licitat, tot hi que va passar un control antidopatge negatiu que la pròpia UCI te en el seu poder.  Finalment expressa la injustícia que ha rebut amb tota una col·lecció de mentides per impedir la seva participació.

Es un nou cas del fonamentalisme que respira l’estat espanyol, quan es tracta de reconèixer identitats diferents a la seva, en el cas de l’esport, s’han comportat com una vertadera dictadura, què ha perseguit per tot el món qualsevol reconeixement oficial d’altres seleccions, ara el cas d’aquest campió mundial, que amb una sèrie de raonaments que s’han demostrat totalment falsos per amagar la xenofòbia contra poder triar la teva selecció en els àmbits on es reconeguda. Aquesta es la Espanya plural que pregonen des de la Moncloa, i que tant sols es un miratge, on socialistes i populars remen en la mateixa direcció, i amb aquests tics dictatorials, on la imposició esta a l’ordre del dia.

Aquesta es la democràcia que hem de suportar si seguim en aquest estat, que nomes es reconeix a ell mateix, i on amb tots els àmbits deixa la pluralitat tancada a l’armari, ja que no ha existit mai, i es un altre barrera mental a creuar per aconseguir aquesta majoria que trií la llibertat sense barreres, per damunt d’aquest frau carregat de paranys com aquest.

 

 

 

 

 

 

 

CARDONA: UN SÍMBOL CONTRA LA HIPOCRESIA

Des de les meves vacances estiuenques que per cert ja estan a punt de la seva finalització, escric aquestes ratlles després de la visita guiada que avui hem realitzat al Castell de Cardona, tot un exemple de fortalesa i valentia en el passat, que s’aixeca imponent en el present desafiant reptes futurs, que ben pocs en aquesta època estan disposats a assolir.

La guia ens anava explicant amb entusiasme la brillantor d’aquelles parets des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, amb mil i una anècdotes, i la importància cabdal en molts períodes de la nostra historia d’aquella vila ducal, on la darrera parada ha estat per explicar aquells tristos fets de 1714, on després de la rendició de Barcelona l’11 de setembre a mans de les tropes borbòniques, Cardona va quedar com l’únic bastió defensor de les nostres llibertats, i disposats a defensar fins a la mort a l’enemic molt superior amb numero, finalment l’amenaça de la repressió a la població civil de Barcelona, va acabar amb la rendició el 18 de setembre, es a dir una setmana més tard, començant un malson que encara perdura en els nostres dies.

 

Alhora que intentava distreure la meva filla de 3 anys, que tot cal dir-ho tantes explicacions l’han avorrit una mica, pensava en la situació límit que van viure aquella gent, i el sacrifici que estaven disposats a fer, i que de ben segur hagués acabat amb les seves vides per un objectiu comú com son les nostres llibertats com a poble. Tanmateix ho recordava amb comparació amb les paraules de l’actual president català, què deia que els catalans ja exerceixen el dret a decidir cada vegada que acudeixen a les urnes a votar, i ens deia que això del dret a decidir no se que es, perquè ja el tenim, i es decideixen coses cada dia amb una clara burla. Contestava això al seu predecessor Maragall que volia un referèndum amb 3 opcions, com son l’autonomisme, federalisme i independència, i descarta qualsevol consulta del grup socialista, què es remet a l’estatut com la seva via a explorar.

 

Realment Esquerra deu estar molt contenta d’haver col·locat aquest personatge com a president del país, però crec que aquesta burla al dret fonamental d’autodeterminació dels pobles es incompatible amb exercir qualsevol càrrec públic. Si que es veritat que els catalans escullen els seus representants amb els filtres dels seus partits, però això poc te a veure amb una pregunta directa pel seu futur com a poble, i el president Montilla ho sap perfectament, tampoc estem parlant de decidir la llista de la compra com sembla insinuar, sinó del nostre futur, què també es el seu i el de la supervivència de tot un poble. Pel que fa al seu antecessor, vol un referèndum com volen altres impossible amb la legalitat espanyola, la primer trampa, i una opció com la federal com a segona trampa, ja que la federació consta de dues parts, i si nomes la vota una, i l’altra ni la vol, ni existeix es totalment falsa, i sense cap credibilitat, per tant nomes hi ha dues opcions, una regió espoliada d’Espanya com fins ara  o un estat propi, cosa que supera la segona trampa, però no la primera.

 

Per tant les úniques opcions creïbles, i que lliguen una mica amb l’esperit de Cardona, es una declaració unilateral des del Parlament, i amb la valentia del suport de la majoria dels diputats per aconseguir-ho, això en aquests moments tant sols ho defensa Reagrupament, i les urnes a que es referia en Montilla, ho poden decidir, no depèn de ningú més que de nosaltres.

 

PUJOL, MAS I LA TURA

El president Pujol ens diu que primer cal treure Catalunya del forat abans de pensar en la independència, per altra banda en Mas posa data a demanar el Concert Econòmic pel 2012, i la consellera de Justícia Montserrat Tura, acusa a les formacions que demanen el referèndum d’autodeterminació, de jugar amb els sentiments dels ciutadans, i que cal tocar de peus a terra.

La consellera Tura acusa de jugar amb els sentiments de la gent amb el referèndum, ja que expliquen una versió de la gent que no es certa, ja que no n’hi ha prou amb muntar una urna, sinó les dues terceres parts del Congrés, que inclouria el PP.  Ja que es la majoria necessària per un canvi a la Constitució, i insta a Iniciativa a fer-ho possible si es veu capaç amb els seus 2 representants de 350.  El líder convergent Artur Mas ja ha deixat veure la seva estratègia pel concert econòmic, que seria presentada el 2012 desprès eleccions espanyoles, i ha remarcat que no s’arriba al final del camí en 4 dies. Pel que fa a l’expresident Pujol, considera que primer s’ha de treure Catalunya del forat abans de pensar amb l’estat propi, tot i que cal deixar aquesta porta oberta. Creu que molts catalans se senten maltractats, i proclama el vot útil per Convergència.
La consellera te raó quan parla de voler confondre el personal, ja que l’estat mai autoritzarà un referèndum, i això ho saben ERC i ICV, i també saben de la majoria necessària tal com indica Tura per modificar la constitució, i poder fer aquesta consulta, que no cal ser molt espavilat per saber que mai faran.  Per tant juguen a enganyar la gent, i no volen veure que la única opció la va aportar Reagrupament amb la declaració unilateral d’independència al Parlament, què tant sols ens necessita a nosaltres.  De totes maneres alerta la consellera que faria falta al Congres el vot del PP, jo afegiria i el del PSOE, o es que dona per fet que aquest partit, el seu, esta a favor del dret a decidir, i de la democràcia en forma de consulta a la gent, ja han dit mil vegades que no, per tant la Tura vol fer trampa en aquesta qüestió, o s’ha equivocat de partit.
L’Artur ara ens posa data a una trampa als ciutadans, com es el concert econòmic. El TC li ha dit fins on pot a arribar Catalunya, i es al mateix lloc que la resta de comunitats autònomes, i amb un espoli d’un 10% del PIB, això es el màxim que ens pensen donar. Diu que el camí no es fa en quatre dies, però es fa caminant cap a l’objectiu, no agafant camins plens de trampes, i aquests si impossibles, que no escolta el Sr. Mas, cada proposta amb aquest concepte el porta a un ridícul espantós, que no se sap molt be on el vol portar.
En Jordi Pujol diu que primer treure del forat el país abans que la independència, precisament aquesta es la recepta per treure’ns del forat, no n’hi ha d’altre, amb les regles del joc actuals dictades des de Madrid, es pot fer millor gestió, potser si, però sobre la mateixa base miserable que tenim ara. Per tant intenta enganyar també a la gent, i proposa un vot útil, que jo diria útil per fer que, aquesta es la pregunta.
En definitiva tres missatges trampa per la població, que te que suportar aquesta misèria, per no voler encarar la solució definitiva per Catalunya.
 

 

RESPOSTA A ARTURO PÉREZ-REVERTE

Aquest escriptor i periodista, a més de membre de la Real Acadèmia de la Lengua espanyola, amb l’estil que el caracteritza irònic, ha fet recentment un article sobre la proclamació d’independència de les anomenades nacionalitats històriques, de les quals posar en primer lloc Catalunya, seguida d’Euskadi i finalment Galícia, amb tot un seguit de fets que descriu, i que li sorprèn no hagin passat ja.

Diu que te la solució al “pluriputiferio hispanico” com l’anomena ell, Catalunya independent i adverteix que no passa res, i que li sorprèn que encara no ho sigui, es reuneix el Parlament, es proclama per la cara i assumpte resolt. La premsa passat els primers moments, ja no interessaria gaire, i tots contents. Ens deixem de bestieses, una sola llengua, una bandera estelada, una nació, un fuhrer i punt, els que no vulguin ja saben on es la frontera, des del govern espanyol res es podria fer, com a molt enviar a Moratinos a negociar. Desprès vindria el País Basc per l’article catorze, i fi de la opressió espanyola, i PNB i ETA  matant pel poder, desprès vol veure com s’ho fan per la part francesa. Una vegada ja envelat, seguiria Galícia que encara que no ho tenen tant clar, se’ls fa independentistes a la força i per reial decret amb tot el que comporta, es dona Olivenza a Portugal, i es posa València i Balears sota la tutela de l’estat català supervisat per nacions unides, al mateix temps al Marroc entregaven Ceuta i Melilla en sentit de bona voluntat, així com Gibraltar a la qual es donaria l’estatut d’estat independent. A partir d’aquí l’herència franquista que ens persegueixen es simplificaria, i Espanya podria fer  profundes reformes internes amb un bon ambient polític, i reduir els ministeri en quatre, com el de Triomfs esportius, que es podria dir del patriotisme intermitent. La pregunta seria de que viuríem, i donat que no produïm res, però som experts amb diner negre, i podríem sortir de la Comunitat Europea, i ser paradís fiscal precisament amb uns clients com els catalans, bascos i d’altres que han marxat.
Caldria dir que amb tot el sentit irònic que vulgui parteix de la base de la innocència i puresa de l’estat espanyol, i curiosament quan parla de Catalunya en base a una nació,una sola llengua i un fuhrer, descriu perfectament a l’estat espanyol, i la seva política de sempre. Igual que quan parla de que qui no estigui d’acord que marxi, es més o menys la política de l’estat amb el seu nul dret a decidir, i el seu nul respecte a qualsevol identitat. Parla de l’article 14 per la independència basca, deu ser el mateix que han aplicat fins ara per ilegalitzar tot el que es belluga, i fer un frau de govern, i servir-se del terrorisme com excusa per la baixesa democràtica espanyola.  Pel que fa a Galícia i la seva conversió per la força, es precisament el que ens proposa l’estat, o espanyols o res. Respecte l’entrega de Ceuta i Melilla, no es cap mala idea que tornin al seu lloc original, i Gibraltar es anglès, i els seus habitants sempre ho han volgut ser, cosa que a l’estat i el seu tarannà feixista  no els hi deu suposar cap problema per seguir especulant amb el penyó, i per cert recordar que mai han fet el mateix amb la Catalunya nord.
Amb el tema del ministeri de triomfs esportius, tenint en compte que s’obliga als esportistes a anar a les seleccions, i es lluita amb el diner públic per tot el món barrejant política i esport, per impedir qualsevol altre legitima representació i aprofitar aquests triomfs per gloria de la unitat espanyola, no estaria malament. Respecte la falta de producció, tenint territoris com Catalunya on s’agafa el 10% del seu PIB no els fa falta.
En definitiva, una ironia que reflexa perfectament el comportament de l’estat amb aquests territoris, i que l’autor gira al seu favor per desqualificar, i presentar una visió esbiaixada de les coses.
 
 
 
 
 
 
 
 
 

ARA ENS DIUEN QUE ELS REFERÈNDUMS DEVALUEN LA DEMOCRÀCIA

La Universitat Catalana d’estiu ha servit aquests dies perquè partit com ICV o Esquerra llencin les seves propostes de Referèndum, sobre el model d’Estat que volem, els primers de caire federalista amb variades opcions, i els segons clarament d’autodeterminació, si això hi afegim aquest dret a decidir ambigu de CIU, trobem que junt al PP, com no podia ser d’altra manera hi trobem el PSOE-C, que nega qualsevol possibilitat a la ciutadania d’expressar allà on vol anar, i ho qualifica de drecera impossible, en paraules del mateix President que posa el seu partit al costat dels seus aliats ideològics més propers, i alhora intolerants.

Els dos camins apuntats pels partits son resoldre la retallada estatutària  negociant amb l’estat, que dia si i l’altra també mostra la seva virulència contra Catalunya, com la recent llei d’acollida, o proposar un referèndum d’autodeterminació. A Iniciativa, Joan Herrera aposta perquè els catalans diguin quin model d’estat volen, mentrestant per Esquerra Joan Puigcercos, posa com a condició per futurs pactes la propera legislatura el referèndum d’autodeterminació. Davant tot això des del socialisme català, el President ha dit que no te por de quedar-se sol en la defensa de l’estatut, perquè l’acompanya la gent que el va votar a favor, que no volen competir amb referèndums, ja que els focs d’encenalls els deixen pels demes, i ell esta amb els que el van votar que volen autogovern i no aventures, ni dreceres impossibles que no porten enlloc. La consellera de Salut Marina Geli ha anat més enllà, hi diu que amb un referèndum devaluaríem la democràcia parlamentaria, ja que no es el moment que el poble decideixi aquestes coses, sinó el de recuperar tot el que el TC ha anul·lat de l’Estatut, i alhora endegar un procés cap un estat federal, què es el que tenen els estats mes avançats del món. Per últim en aquesta espiral de declaracions delirants, el diputat d’esquerra Sergi de los Rios, ens diu que Montilla es més catalanista gracies a ERC, ja que al ser President es el primer que dona la cara.

 

Realment demagògia en estat pur, d’una banda els dos partits que proposen referèndums saben perfectament que dins l’estat espanyol es impossible organitzar-ne un, donada la baixa qualitat democràtica d’aquest, i per tant la declaració unilateral d’independència des del Parlament, es l’única via que no necessita cap aval estatal. L’actitud socialista o Popular es en aquests conceptes de democràcia exactament la mateixa, el President ens diu que te el suport de la gent que va votar a favor, caldria dir-li, primer que no eren massa gent, i segon que aquesta gent segurament molta d’ella volia anar més enllà d’un estatutet d’anar per casa per una simple regió autonòmica, però que altres opcions per votar no hi havia a la papereta, i ho acceptaven com a mal menor, i no amb entusiasme, cal dir que les seves consideracions ofensives de foc d’encenalls sobre una opció que no ha comprovat, em semblen molt agosarades, quan la opció que ell defensa es mostra cada dia que passa un camí mes impossible i costerut per Catalunya, i no sembla que en vulgui parlar. Pel que fa a la consellera Geli, deu ser la primera persona del món que diu que un referèndum devalua la democràcia, quan precisament son la seva essència i la seva raó de ser, i ella com una petita dictadora decideix que no es el moment que el poble decideixi res, en canvi vol recuperar les peces perdudes de l’estatut cosa que sap impossible, i a més avançar cap un estat federal quan no hi ha cap federalista a l’estat, això si que es una drecera impossible, diu que els estats mes potents ho son, però clar esta parlant de l’estat espanyol, un estat de segona amb una democràcia deplorable. Per acabar un petit comentari de la ocurrència de De los Rios, Montilla es igual abans, ara, i quan acabi la legislatura, no vol que decidim res, i accepta absolutament tot el que ens ofereix l’estat espanyol, dir que es més catalanista pel simple càrrec que ocupa, es voler vendre un producte que no es correspon a la realitat.

 

 

L?AUTISME DE LA CLASSE POLÍTICA CATALANA

Desprès de la sentencia de l’estatut, i les retallada a gran escala que ha sofert, el ja de per si text devaluat, la classe política catalana ha fet corre la idea que es podria ignorar, i seguir aplicant la llei catalana com si res hagués passat. Com s’ha demostrat amb la Llei d’acollida a l’immigrant la cosa no serà així, i com d’altra banda no podia ser d’altra manera l’estat espanyol recorrerà cada llei que apunti en contra de la sentencia del TC, i la deixarà sense efecte. Tot això quan encara queden 6 recursos pendents per resoldre, aquesta involució autonòmica es un fet, i encara hi ha qui defensa el desenvolupament de l’Estatut amb tota la innocència.

Ahir mateix a la Universitat Catalana d’estiu, els partits van debatre sobre quin ha de ser el nou horitzó polític de Catalunya desprès de la sentència del TC, i es va deixar notar que la majoria volen deixar ja darrere el recent Estatut, i apostar per l’autodeterminació, tots excepte el PSOE-C que ha assegurat que l’Estatut encara es viu, i s’ha declarat en contra de la independència. Per part d’Esquerra Joan Puigcercos, va assenyalar que les properes eleccions seran entre autonomia o estat propi, cosa que no lliga amb la seva negativa a la gran coalició per afavorir aquest fet, i amb l’aposta d’un referèndum que tothom sap impossible dins la legalitat espanyola, i més encara amb les declaracions del conseller Huguet, titllant  de solucions miracle les que proposen Reagrupament i Solidaritat, i posant sempre l’eix dreta i esquerra per davant de l’eix nacional. Per una altre costat Antoni Castellà per Unió, que va opinar que s’ha trencat el pacte constitucional, i s’obre el dret a decidir, però esclar parteix d’una falsedat com es el suposat pacte, ni el més ingenu es creu aquesta mentida, i sobretot un partit on el candidat sobre l’estat propi diu si però no i potser, la número dos ens diu que no son independentistes, i el número tres ens diu que aspiren a la independència però ara no hi ha les condicions favorables, es un embolic que en qualsevol estat normal els portaria a uns resultats pèssims en unes eleccions per tenir un projecte poc clar. Iniciativa també va donar com a recepta un suport al dret a l’autodeterminació, que segons ells no passa necessariament per la independència catalana, aquesta si que es bona, ens podrien explicar com es pot emancipar algú sense marxar de casa, i fent la seva vida, deuen haver descobert una formula nova que com els catalans som diferents a tothom pensen aplicar. Per últim la socialista Laia Bonet, encara defensava un text que ja no te defensa, i em pregunto si pensen defensar el text, com es per exemple que amb el recurs al TC en contra de la nostra llengua per integrar el immigrants no han obert boca, deu ser una defensa silenciosa.
Per cert, segons la defensor del Pueblo espanyola amb regim d’interinitat, l’ús preferent de la llengua catalana no cap a la Constitució, tot hi ser la llengua pròpia del territori, i ho considera un atac al castellà, suposo que la resta de lleis com la del cinema poc a poc passaran pel sedàs del TC, aquesta militant del PP balear i filla d’un il·lustre falangista, segueix els seus passos i objectius, i han deixat molt clar que l’estatut ha de consagrar el català com a llengua de segona, i qualsevol petit pas que es vulgui donar serà considerat un greuge pel castellà, la llengua hegemònica de tot l’estat.
En definitiva, els límits els ha marcat l’estat espanyol, i els aplicarà al màxim per fer desaparèixer la nostra identitat, mentrestant trobem una colla de partits autonomistes que fan veure que no ho veuen, per tant hi col·laboren, i pretenen enganyar a la gent amb recuperacions de temes que mai més veuran el sol sota els sistema actual. De nosaltres depèn canviar-ho.

ELS IMPOSTOS I SERVEIS REBUTS I LA TRUCADA QUE MAI ARRIBA

El conseller de Política territorial Joaquim Nadal, ha afirmat que els serveis públics que rep el ciutadà de Catalunya en relació als impostos que paga, son notables i superiors a la mitjana europea, i per tant no ens podem queixar. Unes afirmacions que parlen per si soles. Aquestes van acompanyades dels problemes de comunicació entre els tres tenors de Solidaritat i Reagrupament, tot això en l’època d’Internet, mòbil, i mil i un sistemes de contacte entre les persones, si es que veritablement en tenen intenció, esclar.

El socialista Nadal s’ha superat a si mateix, i ara ens vol vendre la nostra situació privilegiada entre el que paguem, i el que rebem en forma de serveis, ho explica mitjançant  la subvenció del 60% del transport públic, i ha qualificat de globus sonda la pujada dels impostos de Blanco.  Realment un cop el federalisme ha mort, de fet mai ha existit, els arguments per força han de recaure amb barbaritats com aquestes, què el desqualifiquen per ocupar qualsevol càrrec públic en la seva vida. Suposo que ens pren per estúpids, que no sabem que cada any hi ha 22 mil milions que marxen i no tornen, i suposo que es pensa que no sabem que entre el 85 i el 05 per posar un exemple, les inversions en autovies han estat per Madrid 200 quilometres,  i per Catalunya 20, a l’aeroport de Barajas 300 milions, al Prat 12,7 milions. Del total de beques aportades a Madrid li corresponen un 58% a Catalunya un 5. Veiem les infraestructures deficitàries radials en alta velocitat, o aèries com l’aeroport de Ciudad Rea,l o grans autopistes gratuïtes, o ordinadors per alumne, o gratuïtat en llibres de l’escola, o en determinades vacunes, i un llarg etcètera, que nosaltres que hem contribuït amb el 10 % del nostre PIB, fet insòlit mundial, recordo que Alemanya no deixa passar del 4, i que gaudim del que cada dia veiem, unes autopistes de peatge, un aeroport que te prohibit ser un hub intercontinental, unes infraestructures envellides per falta d’inversions, un corredor mediterrani que no arriba,  i mil coses més que ens fa situar en el lloc que ens trobem, això si, segons el conseller Nadal no ens queixarem. Ja n’hi ha prou d’aquest cinisme, i de prendre el pel a la bona gent. La situació es insostenible, i no te cap més sortida que el nostre propi estat.
Pel que fa a les comunicacions, i com va dir en Carles Mòra a la Universitat Catalana d’estiu a Prada, el país se’ns mor, i l’enemic es l’immobilisme, deixant clar que si no aconseguim una llista unitària no tindrem perdó.  No s’hi val seguir posant excuses com han fet des de Solidaritat per la dificultat de comunicar-se amb Carretero, i troba una data per reunir-se, prou de personalismes i interessos creats, que no coneixen els mòbils, els fax, els emails, o un mitjà de transport per trobar-se directament allà on sigui i comportar-se com a persones amb seny. A qui es pensen que fan mal actuant així, com molt be a dit en Móra, el país esta cansat, i vol una nova il·lusió que el permeti seguir endavant, cap partit al Parlament vol fer un pas endavant per trencar la situació, però la gent vol respostes,  i vol veure una proposta seriosa, no vol excuses que no val la pena ni comentar del mesquines que son. Tothom haurà de cedir alguna cosa, però l’objectiu final segueix aquí, i tots el volem i el volem ara, abans no sigui massa tard.  No pot ser que per personalismes interessats, per immaduresa, o simplement per maldat, es malbarati les il·lusions de tot un poble, prou de ximpleries, i a qui li toqui que ho parli, i ho deixi al sac i ben lligat, o senzillament haurem fet un favor als nostres enèmics de sempre, i un ridícul difícil d’acceptar.