Arxiu mensual: novembre de 2009

DE CAMI CAP AL 13 DE DESEMBRE L?UNIONISME ES POSA NERVIOS

Ahir es va produir amb gran èxit l’acte d’inici de campanya per les consultes del 13 de desembre, com un pas més  cap al nou estat propi, i on es va  desemmascarar l’editorial conjunta, com un intent desesperat del autonomisme, i on el PSOE sembla haver-se adonat de la situació, i vol centrar el debat en l’estatut, ignorant el procés democràtic de la població cap a la sobirania, com fa un dels mitjans més poderosos que tenim,com es la nostra (TV3).

Aquesta realitat que volen amagar, i on una part molt important de la població ja es troba implicada, demana a crits un debat amb la nostra televisió pública per la transcendència i la volada que esta agafant, però de moment sembla que les forces que governen al Parlament, i què controlen el mitjà volen portar la població per camins impossibles, amb paraules del President, i que es el debat del judici a l’Estatut.

 

La secretaria d’organització del PSOE Leire Pajin, ha comentat que es el nostre estatut, i confia en una bona sentencia, alhora que ha recordat la hostilitat del PP en el tema.  Per la seva banda el President espanyol Zapatero ha mostrat respecte per l’editorial on hi ha coses raonables, i ha demanat no pressionar al TC, ja que aquesta es una democràcia molt solida, i el TC sap estar al seu lloc. Tanmateix ha demanat calma a la societat catalana, amb la seva confiança en la constitucionalitat del text, i veu be el terme nació en el preàmbul confiant en que Catalunya desplegarà tot el seu potencial en una Espanya plural. Pel que fa en Jose Zaragoza, ha dit que si Catalunya perd la seva dignitat, Espanya no la pot mantenir, ja què no s’entendria sense el territori català, preguntant-te  si els catalans no tenim res a dir sobre el que ha de ser Espanya, dient que Catalunya te sentit dins l’Estat, però el que decidim col·lectivament.  Mentrestant el President Montilla, ha alertat que no escoltar el que diu Catalunya es greu, però no voler entendre deliberadament es encara pitjor.

 

Tots aquests personatges socialistes busquen desviar l’atenció, de cap manera volen un debat televisiu per la independència com un projecte legítim, pacífic i democràtic, i tant sols volen marejar la perdiu. La Leire Pajin diu que també es el seu estatut, jo ja li regalo, i què se’l posi a la seva llibreria de casa, ja que cal recordar que els advocats de l’Estat precisament no estant per una integritat del text, més aviat al contrari, pel que fa a la democràcia solida d’en Zapatero, no se de quin estat parla, però de ben segur que no es l’espanyol, on la democràcia es d’una baixa intensitat que fa por, i on el seu llibre sagrat es una norma que ja recull parts molt poc democràtiques. En Zaragoza ens torna a enganyar, ja que un estat espanyol sense Catalunya i el País Basc seria molt més cohesionat del que ara es, i la condició de que nosaltres col·laborem a decidir amb tot aquest conjunt, sap que durant 300 anys ha estat inviable, i no hi ha cap motiu per pensar que no seguirà així, amb una relació de dominant i dominat que ja fa massa temps que dura. Pel que fa al President, crec que arriba a una conclusió poc brillant, ja que no es que no ens vulguin entendre, es que la relació del dominant amb una colònia no necessita entendre res d’aquesta ultima, simplement aprofitar-se d’ella, com ha vingut fent l’Estat Espanyol des del victòria borbònica el 1714, per tant miri quin càrrec ocupa, i conservi una mica de dignitat, si es que això no es demanar massa.

En resum, crec que estant esgotant els últims cartutxos per evitar el tema de que no volen parlar, però al final vulguin o no, la societat els exigirà posar-lo damunt la taula sense embuts, i què tothom es posicioni, sense importar el que l’estat espanyol opini o imposi.

 

 

 

 

 

 

 

 

CINC VISIONS, UN MATEIX OBJECTIU

Avui, dia en que es fa l’acte al Forum de Barcelona per l’inici de campanya per les consultes sobre la independència del 13 de desembre a 161 municipis catalans, llegim a la premsa declaracions de cinc personatges com el President Montilla, Duran, Mas, Ridao i Ibarra amb un nexe en comú, que es el seguir insistint en el projecte autonòmic esgotat, sense donar cap més possibilitat real que no sigui aquest.

El President Montilla segueix advertint que defensarà l’Estatut fins les darreres conseqüències amb determinació, en una mena d’inici de campanya socialista que recull el lema de les editorials “Per la dignitat de Catalunya”. Per la seva part en Joan Ridao (ERC), i preguntat per la futura política d’aliances, ens diu què aquest partit no exhibirà en la campanya l’equidistància, encara que defensarà la feina feta, i posarà damunt la taula les condicions per futurs pactes en forma de Concert econòmic,  i votar el mateix a Barcelona que a Madrid, d’altra banda desqualifica les noves forces que presentaran la Independència per bandera defensant també el dia a dia. En un altre entorn tenim l’expresident de la Junta d’Extremadura, què ens manifesta que el nacionalisme identitari es cosa del segle passat, i si en parlem es produeixen molts embolics.  En Duran nomes veu dues respostes a una sentencia negativa del TC, la independència, què no la veu viable, o defensar els interessos del país des d’un govern que faci valer el seu pes a la política espanyola, un peix al cove, per entendre’ns. Per últim, en Artur Mas augura una derrota del si en un referèndum d’autodeterminació, segons uns estudis que te la federació nacionalista, i això seria un error perquè evidenciaria que es vol simplement ser una autonomia espanyola.

Pel que fa al President, i com a bon defensor del sistema espanyol evidentment defensarà aquest text mort i enterrat sigui quina sigui la sentència, i intentant tapar qualsevol indici del procés cap a la independència, què com ha dit avui en Miquel Calçada a l’acte del Forum, la vertadera dignitat es l’Estat Propi. En Joan Ridao segueix la deriva en que ha entrat el seu partit, posant coses sobre la taula que francament fan riure per no plorar, ja que demanar un concert econòmic, quan amb prou feines hem rebut per part de l’estat un nou sistema que perpetua l’espoli fiscal, es fer volar coloms, igual que demanar el mateix vot aquí que a Madrid, sap positivament que els seus companys socialistes al govern, mai deixaran de votar amb el PSOE sigui el que sigui, ja que es el mateix partit i els mateixos objectius. Per Extremadura que Ibarra digui que el nacionalisme identitari es passat, suposo que no deu incloure el nacionalisme espanyol o el de qualsevol estat del món, i es deu referir exclusivament al català, això simplement es xenofòbia, més o menys la que ha practicat sempre contra Catalunya. La parella Duran i Mas segueixen insistint amb una formula esgotada, i que ja no donarà mes rèdits, com es el peix al cove, aquesta etapa ha mort, però ells segueixen ancorats en el passat, perquè ens volen fer creure que un referèndum per la independència es perdria, cosa que en aquests moments ningú sap, i nomes cal veure els nervis de la caverna d’allà i d’aquí per començar a veure que potser es guanyaria, d’altra banda un cop posat damunt la taula amb una data i una realitat inqüestionable, la reacció de la gent que ara dubta o veu lluny no la poden preveure, i senzillament entre un projecte mort i un de nou i engrescador no hi ha color.  Els hi cal més fe en la societat catalana, o simplement es que no volen avançar, perdent una gran oportunitat de ser una de les veus en el nou estat que ha de veure la llum.

En definitiva una manera clara de tota una sèrie de personatges, què seguiran donant voltes al autonomisme fins al infinit, i què quedaran tots ells aviat superat per les circumstàncies, si es que no ho estan ja.

 

 

PER UN GRAN MITJÀ ESCRIT CATALÀ:EINA IMPRESCINDIBLE

Hermes Comunicacions SA, editora del Punt, ha comprat totes les accions de l’editora del diari Avui, fins ara en mans del Grup Godo i Planeta, i això el col·loca com a principal grup de comunicacions català amb els prop de 300000 lectors que sumen els dos diaris, i on l’Avui es líder de la premsa digital en català, el nou director Xevi Xirgo, ja ha dit que vol potenciar el diari Avui com a diari nacional, una cosa que precisament no anem molt sobrats

L’import de compra s’ha tancat per un valor de 3 milions d’euros, i deixa fora els dos grups abans esmentats, gens sospitosos de tenir una visió nacionalment catalana i desacomplexada. La nova editora ja ha anunciat la seva prioritat per la difusió de continguts en llengua catalana, i amb  aquest aposta per ser un grup de primera línia.

Una bona notícia pel mitjans escrits en català, on la gran majoria simplement son els fulls informatius dels partits polítics que els controlen, amb un exemple molt clar amb el PSOE-C i el Periodico, i on la visió de les coses evidentment es amb clau espanyola, i sempre amb la critica o el silenci pels afers catalans que puguin desestabilitzar aquest sistema espanyol d’ordre i submissió, deformant moltes vegades la realitat existent, o intentant crear una corrent d’opinió intencionada, i amagar-ne un altra.

Aquesta compra pot per fi posar en circulació una publicació que tingui una visió, no a Madrid, sinó a Catalunya, i amb els seus referents clars al Principat, sense complexos, i posant sobre la taula els temes d’actualitat acatin o no l’estat de dret espanyol.

Se’ns dubte, el procés  cap a l’estat propi, a mesura que avanci i es vagi consolidant, cada cop rebrà més atacs de totes bandes, des de l’Estat Espanyol evidentment amb tota la seva artilleria i amenaces sense fonament, però també des de l’establishment creat a Catalunya, i què no vol que res es bellugui, i que com més amenaçat es senti, mes virulenta serà la seva reacció, i per això disposa d’una arma molt poderosa avui en dia, que son els mitjans de premsa i audiovisuals, on en la majoria la seva visió ja sabem que no es precisament favorable a contemplar cap possibilitat què no sigui l’estat autonòmic, i on amb el govern del PSOE-C a la Generalitat amb les seves dues crosses, el que ells anomenen la crosta nacionalista, poc a poc l’han anat arraconant.

Un mitjà potent com el que en sortirà d’aquesta compra, es una arma que pot fer decantar la balança, encara que nomes tingui la funció d’informar de les coses que passen al nostre voltant, i què els altre mitjans amaguen amb el seu silenci o minimitzen com el tema de les Consultes, i pot ser un altaveu per crear opinió favorable al procés de secessió.  Esperem que com a mínim la seva visió estigui centrada a Catalunya, i ajudi a pujar l’autoestima  amb una premsa normal com en qualsevol estat del món i amb la nostra llengua, cosa tant difícil sembla, amb l’exemple de La Vanguardia que es resisteix a fer-la servir.

 

 



EDITORIAL A FAVOR DE LES CONSULTES DEMOCRATIQUES

Desprès de les reaccions furibundes de la caverna espanyola per la editorial sobre la dignitat catalana, i on es posa en qüestió els pilars d’aquesta democràcia restrictiva que ens envaeix, aquests mateixos mitjans, i davant els atacs soferts des de totes les posicions, haurien de defensar el fet democràtic de les consultes, i no optar pel silenci, esperant que aquesta febrada independentista passi a millor vida, altra cosa es la vella demagògia de sempre.

La clau per desemmascarar tot aquest establishment que no vol que res es bellugui, es que encara cap partit polític ha donat una resposta de que fer desprès de la sentència, si es favorable a l’Estatut sembla que farem un gran castell de foc, i les ampolles de cava s’obriran a cada casa per celebrar que l’estat ens atorga unes engrunes retallades que ningú es creu i que apart seguiran en la seva major part ignorant des de la capital del regne, donant per tancat el model autonòmic, i tots feliços i contents. En el cas negatiu apart d’acatar el veredicte, ningú s’ha atrevit a dir una alternativa per donar per acabada aquesta relació, i això es altament sospitós.

Pel que fa a la caverna, les reaccions han estat corrosives, i en destacaria algunes com les del diari El Mundo, on com amb el tema de l’esforç fiscal es posa davant la persona que el territori, i curiosament el 1’9 milions de votants de l’estatut son respectables, però ens diu que ho son molt més el 15,7 milions que van votar la Constitució Espanyola, es veu que el terme respectable va en funció del número de votants de cada qüestió, tenint en compte la població d’un territori i l’altra que evidentment es molt diferent. Ens parla d’una constitució referendada cada elecció, ja què la majoria de vots son pel PSOE i PP, defensors de la carta magna, com si hi hagués mes alternatives a l’estat espanyol,cosa que per cert tampoc menciona. Diu que no hi ha precedents a la premsa espanyola d’una unió per defensar la llei orgànica màxima votada pel poble, se’ns dubte pel seu poc tarannà democràtic això deu significar ben poca cosa, i entre altres barbaritats defensen el tractat constitucional davant el nacionalisme disgregador que seria un retrocés.  Suposo que no deuen posar els exemples de tots els territoris europeus que han aconseguit un estat propi, i que han vist com la seva economia creixia espectacularment, i es deuen referir que sense el nostre capital robat, els seria més difícil portar la seva economia a bon port.

Pel que fa a les consultes, avui en José Bono ens deia que ell no aniria a votar a les mateixes, perquè els sentiments no es poden legislar per decret, donant la seva fe amb la constitució, com el marc de convivència de tots els espanyols, defensant l’imperi de la llei per damunt de tot.  Evidentment amb ell no li cal anar a votar que vol ser de gran, ja que disposa d’un estat amb majoria d’edat que fa temps que  decideix per ell solet, respecte els sentiments, no es poden legislar per decret,  però hauria d’haver afegit excepte els seus, amb un exemple diari que el que fet per uns es convivència i cohesió, fet per uns altres es radicalisme i segregació, per tant no hi ha una mateixa manera de mesurar les coses.  Respecte la llei, evidentment podem dir que es legal per qui l’ha fet, què no vol dir justa, i quan sistemàticament esta feta per unes finalitats sempre en contra dels mateixos, deixa de ser respectable, per convertir-se en un enemic més.

En definitiva els interessos son oposats, i no podem esperar que l’Estat espanyol canviï el seu rumb, ja que no li cal, ni ho farà, però com a mínim podem esperar més dignitat quan arribi l’hora, dels mitjans i de la classe política acomplexada catalana.

 

 

LA DIGNITAT DE CATALUNYA, ES DIU INDEPENDÈNCIA

Ha provocat enrenou en el dia d’avui la publicació d’una editorial conjunta de 12 principals diaris catalans, amb el títol “La dignitat de Catalunya”, i on es fa referència  a la famosa sentència del TC sobre l’Estatut, i les seves conseqüències, sembla que  ha agafat amb el pas canviat la classe política catalana, què degut a la seva mediocritat cada cop sembla queda més enrere de la societat, què ja demana a crits una regeneració, i una dignitat com reclama l’escrit, què ja fa temps que han perdut.

L’article famós,  son unes ratlles prudents i sense acabar d’aclarir cap solució que no sigui deslegitimar el TC, del qual recorda la recusació d’un, la mort d’un altre, i quatre magistrats que continuen amb el seu mandat caducat, i on sembla que volen actuar com una quarta cambra junt amb el Parlament, les Corts espanyoles i la voluntat catalana a les urnes. La possible retallada de tots els trets identitaris catalans que s’han filtrat, com el terme nació, el dret i deure de la llengua catalana, o el poder judicial, semblen un fet per acabar de soca-rel  la complexitat espanyola. Això suposa l’acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig, posant en joc l’esperit de la pacifica transició amb un tancament a pany i forrellat institucional, què és contradiu amb el caràcter obert i integrador de la Constitució, i alhora posen en perill els pactes profunds que han donat els 30 anys més virtuosos de la historia espanyola. Es fa reso de la fatiga catalana de ser vistos com un impediment per la uniformitat, quan som els primers en complir les lleis.  Per últim adverteix d’una societat valenta que  vol una millora de l’autogovern, amb un ampli suport social.

 

En primer lloc veig una bona iniciativa dels mitjans catalans apel·lar a la dignitat, quan per un altra banda els partits no son capaços d’articular una resposta unitària. Dit això, i vist tot el procés estatutari, les reaccions espanyoles, les misèries catalanes, i la invisibilitat del text pel que fa a una aplicació per part de l’estat, per exemple en matèria de traspassos, o amb un finançament que redueixi l’espoli fiscal, cosa que no s’ha produït, la dignitat només pot passa per donar per acabada la via autonòmica, i posar el dret a decidir damunt la taula, vist la impossibilitat de futur amb el sistema actual.

 

El text posa en evidencia el frau d’aquest tribunal com tots ja sabem, però s’oblida que l’estat de dret espanyol el considera totalment legítim, i per tant per molt injust que sigui, passa per damunt la voluntat popular, dins l’estat espanyol no hi ha més opcions.  Tanmateix ens parla d’aquest pacte estatutari i el pacte de la transició trencat, cosa totalment falsa, ja que l’Estatut es fonamentalment el que han volgut les Corts Espanyoles, menyspreant l’aprovat per un 90 % del Parlament català, per tant és una imposició o un regal, mai un pacte.  També ens parla del pacte de la transició, quan tots sabem la baixa qualitat democràtica espanyola, precisament degut a aquest fals pacte dirigit pels mateixos que van bellugar els fils a la dictadura, i on aquest caràcter obert constitucional sembla una broma de mal gust, amb articles com el vuitè, on consagra l’exercit com la garantia de la unitat territorial, i on es pràcticament impossible la seva reforma, a diferencia d’altres estats vertaderament democràtics, per posar només dos exemples.

 

 Adverteix d’una societat valenta, però obvia els esdeveniments que van creixent a Catalunya, i fets tant importants com el que es realitzarà el 13 de desembre, on més de 160 municipis votaran la consulta per l’estat propi, i on aquest camí a pesar del silenci del partits d’ordre i els mitjans oficials, va agafant la centralitat política amb normalitat, i com ja han fet altres territoris en el món.  El projecte uniforme espanyol s’ha mostrat nociu per les aspiracions catalanes, i això es un fet, per tant seguir insistint amb el mateix no te cap sentit.  A part, dona entendre que si las sentència es favorable el problema ja no existirà, quan la realitat es una molt diferent, ja què és clarament insuficient, i sense cap garantia que l’Estat el complirà, com per exemple en les inversions per infrastructures, l’aeroport del Prat, la oficialitat del català a Europa entre molts altres temes.

 

En definitiva com iniciativa em sembla molt be, però no ens enganyem, la via autonòmica es el problema, i l’Estatut un simple fet que el referma, no hi ha solucions a mitges, i si una de molt clara, i què a més només depèn de nosaltres, i que en aquests moments políticament s’està organitzant al voltant de Reagrupament, què pot acabar sent una gran Coalició amb la vista posada a la regeneració política i l’assoliment de l’estat propi, a que esperem?.

ARA LI VOLEN DIR ARAGONÉS ORIENTAL

El partit Aragonès (PAR) i el PP, no volen anomenar català a la llengua de la Franja de Ponent, i en la nova llei de protecció i promoció de les llengües proposen que se’n digui Aragonès Oriental, o modalitat lingüística local parlada a l’Aragó oriental. Ho intenten justificar per raons filològiques, històriques i psicològiques sense cap argument, què hi doni suport ja que no el deuen haver trobat.

La nova llei a aprovar crea una separació entre els dos partits governants PSOE i PAR, ja què aquest últim junt amb els Populars volen limitar la difusió del català, i així ho han esmenat amb aquestes noves denominacions pel català. Les reclamacions de IU juntament amb la Chunta Aragonesista, de la cooficialitat del català a l’Aragó durant molt de temps, demanant la unitat de la llengua amb les diferents variants, cosa que el PSOE, i per salvar els mobles va qualificar el català i aragonès com a llengües pròpies i històriques, però descartant la cooficialitat.

 

Realment la xenofòbia i odi acèrrim a tot el que pot ser un signe d’identitat catalana arriba a  proposar lleis malaltisses com aquesta, on una vegada més volen inventar-se la historia, un recurs que l’imperi de Castella ja utilitza des de ,fa uns quans segles, ara em be a la memòria el descobriment d’America pel català Cristòfol Colom, i què també els serveix per crear noves llengües del no res, amb un únic objectiu que es eliminar o afeblir la llengua catalana tot el que puguin,  i en el seu lloc imposar la llengua castellana per reial decret, tot i que el rei ja ens va dir que mai havia estat llengua d’imposició, esclar, què venint d’un re,i el concepte d’imposició pren un altra dimensió.

 

Primer va ser a València on han inventat una nova llengua anomenada valencià, i que defensen que res te a veure amb el català, amb situacions que tots recordem com traduccions idèntiques a la Unió Europea amb un cost pel contribuents, tot per la obsessió malalta i el racisme lingüístic que els acompanya, on fins hi tot amb la mirada  perduda del govern espanyol de torn, aprofiten per treure la televisió catalana del seu territori, i així eliminar el màxim qualsevol normalitat amb el català, afeblint una llengua que no te un estat al darrere que la protegeixi.

 

Ara toca la franja d’Aragó, on amb la mateixa tàctica els Populars tornaran a inventar una nova llengua, i els socialistes evidentment no volen ni sentir parlar de cooficialitat, i tant sols la contemplen com un fet anecdòtic abandonat a la seva sort i desaparició, quan alhora des de la Unió Europea sempre ens diuen que l’Estat espanyol es el primer que no vol el català com a llengua oficial a Europa, i fins hi tot a Catalunya on es la llengua pròpia i natural, amb la eliminació del deure en l’Estatut la volen consagrar com a llengua de segona categoria.

 

Es un tema que dins l’estat espanyol mai l’arreglarem, i la nostra llengua nomes sobreviurà amb un estat propi amb oficialitat única, i què li permeti accedir a tots els estaments mundials, i alhora fer pressió en territoris com la franja, país valencià o les Illes per cuidar-lo i mantenir-lo viu.  No hi ha un altra camí, el contrari es la progressiva desaparició, no hi ha volta de fulla.

 

 

EL BRILLANT PLA B DE JOSE DOMINGO

Les diverses reaccions desesperades de tots els partits respecte els rumors de les retallades de l’Estatut per part del TC, i que totes tenen el denominador comú, de que hauran de donar alguna desposta, però evidentment no volen trencar res, i seguir amb el mateix sistema, cosa que els porta a uns arguments buits de contingut, i què nomes generen mes desafecció per posar les seves misèries al descobert, encara que sempre hi ha excepcions, com les d’en Domingo escollit per Ciudadanos, i ara al grup mixt de la cambra, amb el seu escrit titulat “El precio de la rebeldia”.

Aquest diputat reclama la suspensió de l’autonomia de Catalunya, si el govern no accepta la decisió del Tribunal Constitucional sobre el text català. Ho argumenta dient que la Constitució es la norma suprema, i res pot contradir-la, per això dona aquesta possibilitat apuntada per diferents circumstancies, i titlla de descarada imprudència, aquests governants que amb la seva desobediència amenacen la convivència, tot això amb el suport de l’article 155.1, què ens diu que si una Comunitat autònoma no compleix amb les seves obligacions que se li imposin, o atempti greument l’interes general d’Espanya, el Govern per una sèrie de procediments, pot aplicar les mesures necessàries pel compliment forçós de les seves obligacions.

 

Segueix desmentint l’argument que no es pot tocar cap coma d’aquesta llei orgànica, perquè es un pacte polític entre Catalunya i Espanya, i ratificat per referèndum, cosa que desmenteix, ja qèe aquest pacte nomes es imaginari entre la classe política catalana, i la mateixa llei del TC preveu declarar anticonstitucional totes les lleis inclosa l’Estatut., i ens torna alertar de les conseqüències greus que tenen les actituds irresponsables.

 

Efectivament, aquest nacionalista xenòfob espanyol què defensa la unitat i el pensament únic de l’imperi per damunt de la democràcia, explica una gran veritat, a tota la demagògia que ens venen la resta de partits, què si la via es seguir sent una comunitat autònoma més dins l’estat espanyol, aquest te un estat de dret que inclou el TC, amb unes atribucions que estan per sobre de qualsevol Estatut i govern català, per tant te la potestat de desfer allò que la gent ha votat , forma part del paquet constitucional que cap partit que esta ara al Parlament es vol saltar, per tant aquestes amenaces de fireta son fum, què ja no es creu ningú, i una clara burla a la població.

 

Torna a encertar quan parla d’aquest famós pacte Catalunya amb Espanya que el titlla d’imaginari, jo crec que es un altra burla de la classe política catalana, ja que simplement no existeix, i a més una part no en te cap necessitat, ja que un pacte es entre dos grups amb igualtat de condicions, en aquest cas un te el poder, i l’altre simplement es un subordinat (Catalunya), per tant de pacte res de res.

 

Finalment un altra bona idea seria la suspensió de l’autonomia, què per un costat deixaria despullats a aquests partits catalans i els seus suposats pactes, ja que es demostraria que tot continuaria igual, demostrant la inutilitat per un territori com Catalunya de l’estat autonòmic, i per altra podria ser el punt d’inflexió per acabar de despertar la gent, i optar definitivament per trencar les cadenes, i posar rumb a l’estat propi sense por, i deixant enrere tota aquesta demagògia que ens volen fer empassar cada dia.

 

Per tant i per un cop, la meva més sincera enhorabona per Jose Domingo, i la seva anàlisi de la situació.

 

 

 

 

LA REALITAT ESPANYOLA I LA REALITAT CATALANA

El 20 de Novembre, es l’aniversari de la mort del Dictador espanyol Francisco Franco, i tot hi que la llei de memòria històrica prohibeix l’apologia d’aquesta dictadura sagnant, a la realitat i com a llei de fireta que es, en un estat que simplement ha posat la cortina de fum per fer veure que tot ha canviat, al Valle de los Caidos es va tornar a celebrar una concentració de falangistes amb missa inclosa en honor del dictador, ja se sap que l’església era un dels pilars d’aquest regim del terror, i el segueix enyorant per difondre el seu missatge de la por.

Efectivament el mateix abat Anselmo Alvarez, què va prometre abandonar aquestes pràctiques, va oficiar la cerimònia dedicada a Franco, i davant la seva filla i un miler de falangistes, va recordar el dictador i a Primo de Rivera, qualificant-los com a fills de Déu, i pels que va demanar la felicitat eterna. No cal dir que la Guàrdia Civil tant expeditiva a Santa Coloma, no va aparèixer pel recinte.

Per les nostres contrades, el President nomenarà avui als membres del Consell de Garanties estatutàries, òrgan substitut del Consell Consultiu, i que ha de vetllar perquè les disposicions de la Generalitat siguin legals amb l’Estatut i la Constitució. L’acord PSC-PP amb la benedicció d’ERC, ha propiciat que no hi hagi majoria nacionalista a l’òrgan, cosa que correspondria pel nombre de diputats al Parlament, i ara podran bloquejar qualsevol iniciativa sobre l’autogovern de CIU i ERC, i posen la primera pedra d’un possible pacte a la basca, entre les dos forces nacionalistes espanyoles del Parlament Català.

De la primera notícia es poden veure moltes conclusions, però la fonamental es que s’han canviat els mobles de lloc i s’han pintat les parets, però l’edifici continua sent el mateix. Es inversemblant que en qualsevol país que es digui democràtic es pugui permetre un homenatge a un dictador sanguinari com Francisco Franco, i a càrrec d’un dels seus suports més fonamentals, l’església catòlica espanyola, una associació religiosa que es va moure com peix a l’aigua en aquest regim del terror, i què va aprofitar per vendre el seu missatge de la por, i arrecerar-se al costat del poder militar existent, i en contra de la població. Aquestes dues rèmores del passat segueixen fent els seus actes, amb un clar símptoma de que la transició va ser un fracàs pels demòcrates, i un triomf pels feixistes, què van seguir bellugant els fils fins els nostres dies.

Pel que fa a Catalunya, i gracies als suposats independentistes d’Esquerra, l’estatut moribund serà vigilat per aquesta guàrdia pretoriana formada pels dos partits nacionalistes espanyols en minoria al Parlament, però ara durant 9 anys amb dret a veto sobre qualsevol avenç a l’autogovern català, què ja no caldrà denunciar al TC, i morirà tranquil·lament a Barcelona.

Tot això va donant idea de com està la situació, i amb la idea que sense la regeneració política, i l’estat propi difícilment ens en sortirem.  Cal reaccionar amb urgència, i posar les cartes damunt la taula, depèn de tots nosaltres canviar les coses, i pensem que el 28é estat de la Unió Europea ens espera amb tot el que això comporta.

 

El PRESIDENT ES FA EL VALENT PERÒ SENSE CAP CREDIBILITAT

Davant les noticies del Diari El  Mundo sobre les retallades que el TC farà a l’estatutet, on termes com nació, drets històrics, símbols nacionals, dret de conèixer el català, i poder judicial seran esborrats del text  sense miraments, el President Jose Montilla ha reclamat responsabilitat històrica als magistrats, i una visió no restrictiva de la Constitució, què malmeti de forma imprudent l’esperit obert i integrador de la Carta Magna.

Totes aquestes retallades tenen un acord més o menys considerable entre els magistrats, com en el capítol judicial, on creuen que la seva regulació correspon a la llei orgànica estatal, encara que tots ell segueixen dient amb tot el cinisme que el resultat serà un estatut de tercera generació, i el més avançat de l’estat.  

El President Montilla davant aquestes notícies, ha demanat mantenir l’esperit obert i integrador de la Constitució, sense ser tant dur com els seus dos socis de govern, i ha mostra la preocupació per posar en perill la carta magna i respectar el vot dels ciutadans, què ja han dictat sentència, i ha recordat el preàmbul constitucional on s’anomena la voluntat de protegir i respectar tots els pobles d’Espanya, i això fa aquesta decisió tant important, ja què no es pot dir a la gent que estava equivocada respectant el que som i el que volem ser.

Realment les filtracions sobre el text ja fan pudor, i no deixen de ser una burla sobre el que tothom sap que serà una realitat, la retallada de molts aspectes del text, i tots els que donin un fet diferencial a Catalunya sobre la resta de Comunitats autònomes.  Els retard n’és el culpable d’aquestes noticies que van apareixent periòdicament, i què semblen un serial per capítols on tothom a llegit el final.  El President sap i es conscient, què ell i el seu grup sempre han servit els interessos de l’estat, i no els interessos catalans, per això 24 hores desprès d’aprovar-se al Parlament el nou text, ja presentaven esmenes, i desprès durant la negociació van estar clarament a l’altre costat de la taula, com va dir en Vallès ahir, mai han tingut necessitat de votar diferent al PSOE perquè son ell mateix. Per tant i veient l’allau de consultes sobiranistes, i el creixement del sentiment independentista, entenc la seva preocupació per la seva estimada Constitució, on ens cita la protecció i respecte a tots els pobles de l’Estat, cosa que sap molt be que te una excepció molt clara amb Catalunya, què porta 300 anys sense el més mínim respecte, i intentant destruir la seva identitat com sigui, per tant  no es burli mes dels catalans, i accepti que ara han arribat massa lluny, i han destapat la capsa dels trons, què durà a un procés que vostè no en vol sentir a parlar, però que ja es una realitat, i no per negar-lo deixarà d’existir.

Sap perfectament que el seu pla B, com ja va advertir el seu cap directe a Madrid, es respectar la sentència i aquestes advertències buides de contingut de cara a la galeria ja no enganyen ningú. Tensant la corda com ho han fet, ens han fet un gran favor per accelerar el camí que ha de prendre tard o d’hora si vol sobreviure el territori català, que es l’estat propi, i com moltes vegades he comentat  entre un projecte il·lusionador i amb futur, i un altre caducat i maldestre, no hi ha color possible, com diu l’Enric Canela si sumem, guanyem.

 

QUINA BARRA TENEN ALGUNS

Hi ha personatges, que no se si creuen que la societat directament es estúpida, o senzillament es creuen el seu propi cinisme i mentida incorporat. Es el cas de la vicepresidenta espanyola De la Vega,  i del coordinador de diputats i senadors del PSC a Madrid, què en diferents declaracions s’han superat a si mateixos, i han mostrat clarament les seves mancances democràtiques, i la seva ineptitud pels càrrecs que ostenten.

El coordinador socialista del PSC a Madrid, Francesc Vallès, ens dius que la seva formació no precisa de grup propi al Congrés, perquè no han tingut mai necessitat de votar diferent del PSOE, tot hi les moltes vegades que ha votat contra els interessos de Catalunya, com recentment amb la moció de poder parlar català en aquesta cambra, i què ell ho atribueix a que això nomes es competència del Senat. Es mostra contrari a les llistes oberte,s ja que podrien portar major despesa pública, i afavorir campanyes personals. Pel que fa  a les consultes independentistes, diu que no es un clam i no porten enlloc, ja que els independentistes son una opció minoritària que vol enredar a tothom, quan hi ha problemes mes greus com la crisi.

Per la seva part, la vicepresidenta De la Vega, davant les declaracions de Saura de petició de renovar el TC, els insta a seguir l’exemple del govern espanyol, i no fer comentaris sobre la tasca dels magistrats, com a mínim fins que no hi hagi una sentència, ara el que toca als que tenim responsabilitats es no interferir, ja què es un tema de funcionament democràtic de les institucions.

Pel que fa al coordinador socialista, la seva formació no precisa de grup propi, perquè evidentment ells son PSOE, i per tant mai votaran contra ells mateixos, els interessos catalans com ja han demostrat multitud de cops, inclús votant diferent una mateixa qüestió al Parlament i al Congrés, son totalment secundaris, i vull suposar que els seus votants ho tenen clar, tenim un clar exemple amb la cap de llista i ara ministra de defensa Carme Chacon, desapareguda en combat i formant part d’aquest grup de diputats escollits a Catalunya, i amb una funció totalment inútil i vergonyosa. Pel que fa al català es una prova més de que no el consideren llengua oficial a l’estat espanyol, ja que el més normal seria que fos llengua comú en la cambra espanyola representativa, i no es així, afavorint tant sols una sola llengua. Amb les llistes obertes, i la seva preocupació per la despesa  o campanyes personals, te gracia la preocupació econòmica, quan la majoria de càrrecs investigats per corrupció son del seu partit, i quan per exemple a Santa Coloma la substituta de l’alcalde ha estat escollida per la cúpula socialista sense cap opinió de la població, i quan les llistes tancades tant sols afavoreixen  els propers a la direcció, prescindint moltes vegades dels mèrits. El tema consultes ja es delirant, diu que no es un clam i no porta enlloc com a grup minoritari, se’ns dubte no deu estar informat que el 13 de desembre mes de 150 municipis catalans celebraran aquestes consultes, i això s’apropa al 20 % del total del territori, cosa que jo no veig gens minoritària, i porta allà on ell no vol arribar, què es que la ciutadania decideixi lliurement quin vol ser el seu futur davant l’alternativa que ens ofereix en Vallès, en forma de continua sent una província espanyola de segona categoria.  La diferència es substancial.

La vicepresidenta ens diu que els responsables polítics no interfereixin en les decisions del magistrats, es un insult a la intel·ligència, i típic d’aquest personatge grotesc, què no ens diu que el tribunal es totalment polititzat entre els dos partits majoritaris, i que els dos blocs atenen les consignes de cada bàndol que els hi ha posat, deixant de banda que deixen un designi popular en forma de votació a l’Estatut en paper mullat, o sigui l’antítesi de la democràcia.

Son dos bons exemples de la barra que tenen alguns, què ens volen fer passar bou per bestia grossa, però a aquestes alçades ja no cola.