Arxiu mensual: setembre de 2009

LES CRIATURES MALCRIADES D?EN MONTILLA

En el debat de política general al Parlament de Catalunya, el President Montilla ha semblat més el líder del PSOE a Catalunya, què un vertader President de tots en el territori que li pertoca. Ha dedicat part del seu discurs a desacreditar la via de l’estat propi per Catalunya, i als partits que li fan suport, i un cop més ha qualificat aquesta via com aventures o invents aferrant-se com sempre a un text legal anomenat Estatut, què ja fa temps que dorm sota terra ben enterrat i oblidat.

Ha mostrat un zero en autocrítica, cosa que el deixa en evidencia, i en el seu món imaginari, i s’ha dedicat gran part del seu temps ha criticar els que donen suport a les consultes sobiranistes, dient que ell també vol anant lluny, però amb tothom alhora, en referència a ERC.  Ha mostrat la seva confiança cega amb l’Estatut, i mai més ben dit, i ha advertit que correm el risc de crear una constant insatisfacció malaltissa si no som capaços d’obrir un llarg període de tranquil·litat, per desplegar el major instrument que Catalunya ha tingut a la seva historia. Rebutjant com sempre aventures i invents, i tractant de criatures malcriades els que reclamen una joguina nova i quan la tenen en reclamen una de nova, fent referència als republicans, què els acusa d’impaciència i no veure la realitat. 

Puigcercos per la seva banda ha contradit el President, i li ha dit que la propera legislatura hi haurà dos bàndols amb el dret a decidir sobre la taula.

 

Aquest delegat espanyol del PSOE, anomenat actualment President de la Generalitat, va seguint el seu rumb cec i sense escoltar la seva ciutadania, primer cal dir que aquest govern tripartit ha comes errades com tots els governs, i mai està de més assumir alguna culpa, i no mostrar aquesta perfecció fantasiosa.  Ens diu que ell vol anar lluny amb tothom, caldria explicar que el seu horitzó ja sabem quin es, una comunitat autònoma espoliada pels segles dels segles abandonada als capricis dels mandataris de Madrid,  això ho pot fer amb el PP i Ciudadanos que son els seus aliats naturals com nacionalistes espanyols radicals que son, però no amb els partits catalans, ni amb la majoria de la població, com es demostra en les eleccions catalanes. Vol llargs períodes de tranquil·litat per desenvolupar un text agonitzant, de quan temps parlem, perquè ja portem 300 anys de colonització  i les coses no canvien, i menys amb un text que ja ha pogut comprovar que es paper mullat i que el govern estatal ni ha complert, ni complirà, quedi com quedi desprès de la propera retallada, de debò aquest es el futur que ofereix a  la població.  Torna a anomenar la via de l’estat propi una aventura i invent criticant als seus socis de govern. Crec que no s’atrevirà a qualificar d’invent cap estat actual en el món, son unes unitats territorials, per cert cada dia més nombroses, i que et permeten decidir el teu futur i el teu rumb en aquest món, sobretot quan el que decideix per tu sempre ho fa a la teva contra. El que qualifica d’aventura es la seva proposta estatutària, com a millor instrument  i el nostre desenvolupament dins l’estat espanyol, això si que fuig de la realitat.  Per últim una mica de respecte a les consultes democràtiques, li agradin o no, el joc funciona així, no nomes preguntant el que alguns els interessa.

 

Respecte als republicans, son a prova de bombes, i ara de sobte defensors de consultes i dret a decidir, que  cada setmana canvien d’objectiu, ara toca concert econòmic, ara aeroport i ara suport a les consultes.  Tant de bo sigui veritat, però els seus antecedents no conviden l’optimisme amb la submissió al socialisme ranci durant tota la legislatura, la negativa a la ILP en el Parlament, i les critiques d’en Ridao a Reagrupament per posar la independència com objectiu, alhora que ell va marejant la perdiu amb el president espanyol pel seu volt pels pressupostos.

Una constatació més de que fa falta un sotrac parlamentari, per superar aquest període gris i trist sense rumb ni direcció.

 

ELS INFORMES DE LA MEDIOCRITAT

Els informes encarregats pel govern de la Generalitat estan al centre del debat polític, i son un clar exemple de necessitat de regeneració democràtica i de persones.  Es van gastar uns 31 milions d’euros en més de 2500 informes i estudis l’any 2007,  dels quals amb una mostra de 300, es van considerar inútils un 16 %, i alguns son una clara broma de mal gust amb uns costos elevats, i on molts no arriben a la quantitat exigida de 12000 euros per obrir un concurs públic, i per tant son a gust del departament de torn.

S’han revelat alguns informes esperpèntics, i on els auditors han afirmat coses com la difícil valoració d’una utilitat real amb un informe del Departament de treball de 11700 euros,  un sobre crítics de circ del departament de cultura per valor de 3000 euros, i on la majoria de les dades es poden trobar fàcilment a Internet, o un informe del departament de Medi Ambient sobre transport ferroviari de prop de 7000 euros on part del text es copiat del pacte nacional d’infraestructures.  Tanmateix hi ha una gran perla, què es un informe de 27000 euros de valor sobre les opinions de diversos periodistes de Catalunya sobre el segon tripartit, què ha fet saltar espurnes, i més recentment s’ha informat d’un encarregat per Joan Puigcercos com a conseller de governació sobre l’impacte de la seva imatge al programa televisiu Polònia,  o el nom de la seva conselleria com a Governació i Administracions publiques o simplement Governació, per un valor de 12000 euros.

 

Realment l’aspecte positiu, es que ara amb més o menys dificultat es poden consultar la major part d’aquests informes, i en governs anteriors convergents on aquesta practica també era habitual, els informes eren més secrets, i per tant no poden escandalitzar-se en excés per la continuïtat del que ja s’estava fent.

 

De totes maneres l’ús del diner públic  no hauria de poder ser utilitzat de manera tant alegre com aquesta, ja que es el diner de tots, i aquests personatges tenen la responsabilitat de gestionar-lo, no pel seu benefici personal, sinó en benefici del país, i aquestes dades son escandaloses i denoten una incapacitat i mediocritat manifesta per exercir els seus càrrecs i pretendre que la desafecció no augmenti amb un cinisme a prova de bomba. Un altra cosa denunciable es la investigació al periodisme que hauria d’actuar amb tota llibertat, i no pretendre utilitzar-lo de manera sectària amb informes i seguiments d’aquests tipus.

 

Els últims exemples sobre el programa de Polònia o el nom de la conselleria, ja son una presa de pel que ratlla l’insult a la població, i hauria de ser penalitzat com la resta en forma de dimissions que mai arriben en aquest bucle tancat que es crea de presa de pel permanent i falta de respecte a les institucions, i a la ciutadania que de bona fe ha donat el seu vot per col·locar-los on es troben.

 

Sí la independència es urgent, no ho es menys una regeneració de tota aquesta classe política que s’aprofita de la seva situació com un benefici personal, i on molta part no se li coneix cap mes dedicació en la seva trajectòria personal, i on el poder de les direccions del partit passa per davant del currículum i idoneïtat dels candidats, cosa que amb llistes obertes i apropament del diputat als seus votants com amb d’altres democràcies més exemplars, s’aconseguiria redreçar la imatge d’aquest sector, i evitar aquestes histories que fan vergonya aliena dels nostres mediocres representants.

LA PRESIDENTA DEL TSJC DEFENSA MANIFESTACIÓ FALANGISTA

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Maria Eugènia Alegret, assegura que els jutges que van autoritzar l’esmentada manifestació, son totalment incompresos i sorpresos, què la societat no ho valores amb normalitat com una aplicació estricta de la llei, i un fet democràtic que també hauria tingut la mateixa sentencia amb un cas a la inversa, amb una consulta falangista i una manifestació independentista.

Defensa que l’Ajuntament no es pugui implicar en una consulta sobre la independència catalana, i recorda el dret a manifestació que te tothom, tret quan el seu objectiu es delictiu, en comparació a la possibilitat de fer un referèndum legal que la te qui la te, i es sent orgullosa que els jutges no actuïn en funció de la ideologia.

 

Per altra banda, i des d’un punt de vista curiós, a Tarragona s’ha rebutjat la moció de suport a una consulta similar a la ciutat, pel vot en contra dels regidors de PP al·legant que perjudicaria la imatge de la ciutat, i del PSOE-C al·legant que l’opinió dels catalans es va reflectir a la votació de l’estatut, i afegint que la majoria dels catalans també se senten espanyols.

 

Es clarament simptomàtic i alarmant que la presidenta de la justícia catalana s’empari amb la llei per defensar el dret de manifestació de la Falange, grup antidemocràtic, de ideologia feixista i col·laborador actiu amb tots els crims de la dictadura sagnant de Franco, i més quan ens diu si no es delictiu, això ja ratlla el surrealisme, ja què aquest grup no es que sigui delictiu, es que te sobre la seva esquena acusacions provades de crims contra la humanitat, què amb cap democràcia amb cara i ulls haguessin quedat sense condemna,  i molt menys amb dret a participar en la política com qualsevol altre grup, i començant de zero.  Ens diu que no actuen en funció de la ideologia, jo crec que amb aquesta autorització se’ls hi veu clarament les seves idees, i un estat de dret de dubtosa credibilitat com l’espanyol es clarament preocupant.

 

Pel que fa a la moció a Tarragona, els arguments de les dues sucursals espanyoles a Catalunya son esperpèntics, el PP diu que una consulta a la ciutadania perjudicaria la imatge de la ciutat, se’ns dubte fan honor al seu passat enyorat, on el dret a decidir no estava massa ben vist i la opinió dels ciutadans era coartada sense dret a replica. Per part del PSOE-C barrejant la votació de l’Estatut amb un consulta sobre l’estat propi, coses totalment diferents, una des del punt de vista normatiu espanyol, una via que ja s’ha demostrat totalment esgotada i morta, ja que ningú ha respectat aquesta llei i encara viu pendent de l’ultima retallada per damunt de la voluntat com diuen ells dels catalans a les urnes, i reblant el clau, ens diu que la majoria de catalans se senten espanyols, crec que això en tot cas dependrà dels sentiments de cada ciutadà, i a més per si no ho sabien a la consulta ja la opció si i la opció no, aquesta última si fossin un partit mínimament democràtic, es la que haurien de defensar legítimament, i no prendre la posició de tenir por a la democràcia i la opinió de la gent.

 

En definitiva un estat que no vol evolucionar, i un passat que encara es molt present, i on tot s’hi val per retallar els drets de les persones amb falsos arguments, es urgent sortir d’aquest bucle de la història, i afegir-nos als estats evolucionats democràticament.

 

 

 

 

LA RECEPTA ZAPATERO PER SORTIR DE LA CRISI

Realment els nous pressupostos espanyols busquen socis per la seva aprovació, i segurament veurem la comèdia de sempre, fins que algun o alguns grups hi donaran suport d’una manera miserable.  Si algú no te cap dubte aquest es el PSOE-C, que en boca del seu secretari general ja ha demanat suport per la seva tramitació gairebé com un exercici de responsabilitat.

En Daniel Fernandez, per part del PSC a Madrid, o sigui del PSOE, ha demanat a CIU que no presenti esmena a la totalitat, i nomes de parcials per negociar per demostrar que sap estar al costat dels governs en temps de crisi i que no esta al costat del PP, i en contra dels governs de Catalunya i Espanya. També a apel·lat a una suposada seriositat de la federació, i ha confirmat el ple suport del PSC a aquests pressupostos que creuen un instrument útil per sortir de la crisi, i un pas endavant per Catalunya.

Tot hi no ser un expert en la matèria, crec que les mesures d’aquest demagog espanyolista, definició d’en Joan Carretero  per definir en Zapatero, quan era conseller i crec molt encertada, suprimir la deducció de 400 euros a l’IRPF, un compromís electoral estrella del seu programa, i augmenta l’IVA del 16 al 18, implicarà clarament majors ingressos al govern espanyol, però una reducció de l’estalvi i del consum per la ciutadania, sobretot les classes mitjanes i baixes. En principi si el diner circula menys, i degut a l’encariment dels productes el consum pateix un descens, la recuperació econòmica serà mes lenta i difícil, i com ja s’augura a la cua d’Europa, i amb unes mesures que clarament no afavoreixen a les classes populars, sinó a les que tenen més diners que son mesurades amb el mateix raser que les baixes, amb el contrasentit que això suposa, i una clara demostració que de politiques d’esquerres res de res.

Respecte a la sucursal catalana i el seu suport incondicional, crec que no cal anunciar-lo, ja què son una mateixa cosa, i per tant es lògic que es donin suport ells mateixos sigui quin sigui el contingut, ja que com sabem aquest càncer per Catalunya la seva prioritat ultima son els seus votants, i ciutadans catalans en definitiva.  Cal tenir molta barra per demanar altres forces que per responsabilitat i seriositat donin suport, i mes traient el papus del PP pel mig.

Caldria recordar-li el 22000 milions d’espoli fiscal aquest últim any a Catalunya, fruit dels diners que van i no tornen, les inversions en caduques infraestructures en comparació a grans inversions al centre de l’Estat, el no deixar vola lliure, i mai més ben dit l’aeroport barceloní per convertir-se en un gran centre internacional, i la repercussió econòmica que això comporta amb tractats amb altres països que prohibeixen l’aeroport català com a ruta pels seus vols, la passada pel forro del model de finançament, incomplint una llei orgànica amb un any de diferencia per acabar oferint una continuïtat de l’espoli, els nuls traspassos de competències, i per contra l’intervencionisme a les autonomies quan ha calgut, i una llarga llista de greuges comparatius que precisament no han comportat seriositat com reclama el dirigent socialista.

Ara per dignitat i coherència, cosa poc freqüent, cap partit català hauria de donar suport a aquests pressupostos espanyols, fins que el tracte fos el que tocaria ser amb un estat normal i democràtic. Malauradament algun partit acabarà acceptant alguna engruna, què li servirà per justificar el seu vot afirmatiu, i salvar-li el coll a aquest personatge que simplement segueix la tendència xenòfoba contra Catalunya, cadascun amb el seu tarannà particular.

 

LA LLENGUA PRÒPIA DEL PAIS D?ACOLLIDA

El comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban, en motiu del dia europeu de les Llengües, ha declarat que aprendre la llengua pròpia del país d’acollida es imprescindible per la integració total dels immigrants, què arriben a la Unió Europea, i aquesta integració ha de ser una prioritat per tots i no nomes pels infants, donant dades que revelen que a l’estat espanyol el 46,6 % dels adults nomes parlen en castellà.

Efectivament, l’estat espanyol te l’honor de ser entre els tres països de la Unió amb una proporció mes gran d’adults que no parlen cap llengua estrangera, per contra ha lloat el model lingüístic català. La política de Brussel·les es trobar la millor manera per assegurar que tots els immigrants tinguin l’oportunitat d’aprendre aquestes llengües, i promocionar que el ciutadans europeus tinguin a l’abast estudiar dues llengües estrangeres el més aviat possible, i sense distincions ni privilegis, com un fet normal. Pel que fa a l’aprenentatge el 60      % d’alumnes de secundària a Europa van estudiar dues o més llengües, i contrasta amb les dades de l’Estat espanyol, nomes superat per Portugal i Hongria, i on una vegada més la immersió lingüística catalana ha rebut els elogis europeus.

Se’ns dubte l’estat espanyol es troba a la cua en moltes coses, per exemple en democràcia, i amb mentalitat totalment tancada i ancorada en el passat, això queda reflectit quan gairebé la meitat de la població adulta nomes parla la llengua oficial de primera divisió de l’imperi, alhora els elogis al sistema català deixen en evidencia la xenofòbia lingüística de l’estat respecte Catalunya, i el desig d’eliminar la llengua pròpia catalana que provoca aquest rebuig a l’estat, què teòricament hauria de protegir-la, i que alhora de la veritat no fa res perquè sigui oficial a Europa, ni a Espanya, i voldria veure-la reduïda a la mínima expressió al mateix territori català.

Ha quedat molt clar doncs que pels immigrants aprendre la llengua pròpia es un factor d’integració vital, i per tant s’ha de potenciar davant les critiques dels nacionalistes espanyols radicals de Ciudadanos, PP, PSOE i organitzacions mes properes al feixisme més repulsiu, què a vertaderes iniciatives ciutadanes.

Com sempre diuen la immigració es un problema, jo no hi estic d’acord, evidentment hi ha d’haver uns mecanismes per arribar-hi i un control o limitació, ja que aquí no hi cap tothom, però crec més que es una oportunitat, i en un futur estat independent han de ser una peça important. Aquests dies poden comprovar com el que l’estat espanyol els nega, o sigui participar en unes eleccions, a Arenys de Munt van poder exercir el seu dret a decidir com un ciutadà més, i es una dada que han de tenir en compte, i decidir a quina societat volen formar part, una democràcia de fireta on sempre seran ciutadans de segona o una democràcia oberta i participativa mes acordes pels temps que corren.

En definitiva una prova més de la diferencia de tarannà de la Unió Europea i de l’Estat Espanyol, ara ens toca a nosaltres, decidir igual que els immigrants on volem estar.

 

LA CAVERNA NO DESCANSA I VOL ATURAR EL CICLÓ INDEPENDENTISTA

Continuen els moviments dels partits d’ordre establert per atacar matusserament les iniciatives què es multipliquen per totes bandes, per obrir el meló de l’Estat Propi. Utilitzen tots el mitjans al seu abast, com els socialistes amb el seu pamflet de propaganda El Periodico, intentant desacreditar a Joan Laporta, què segurament veu amb mals ulls per la seva mania de defensar Catalunya, les paraules poc amables de Miguel Angel Revilla, president de Cantabria, les declaracions del tinent d’alcalde del Masnou i membre del PSOE-C,  anomenant feixistes als independentistes i als falangistes, i un llarg recorregut que anirà en augment, es un bon símptoma de que cal estar alerta, però que hi veuen un perill real.

Efectivament, els últims dies Joan Laporta i arrel de la seva presencia desacomplexada a la Manifestació independentista de la Diada, i els seus postulats sobre la necessitat de l’estat propi,  donat el forat que podria obrir per la causa catalana, vol ser afeblit de qualsevol manera, primer en el partit a Santander, el president de la Comunitat Revilla , va manifestar que li encanta el Barça, però que es sentia decebut per Laporta, ja que barrejava futbol i política, i què les seves teories les havia de sotmetre a les urnes, ja que ell era admirador de la Catalunya dins Espanya, ja que es autonomista, i no li agradava la deriva radical separatista del president català, perquè els catalans son un poble treballador, i qui no estigui informat identifica els catalans amb Laporta. Tanmateix el Periodico, mitja sensacionalista al servei del socialisme ha tret l’afer de l’espionatge blaugrana, i ràpidament ja l’han vinculat a practiques obscures del President, amb la col·laboració de la consellera Tura que ho ha presentat com un fet terrible, gairebé sense esperar la versió del club.

Per acabar de rematar la setmana l’Ernest Suñé,tinent d’alcalde del Masnou pel PSC, ha dit textualment què quatre arreplegats pretenen sota un suposat dret no reconegut trencar amb l’estament que ens permet la llibertat amb respecte a les lleis, en referència a la consulta d’Arenys,  i acusa de feixistes tant a la falange com els independentistes.

Respecte al tema Laporta, crec que el president càntabre, el primer que li caldria aprendre es educació i respecte, ja què el president blaugrana individualment pot pensar i actuar en conseqüència com ell cregui oportú, i res te a veure amb l’entitat que presideix, el problema es que anhela l’estat propi per Catalunya, i això trenca els esquemes d’aquest senyor, que per cert ens parla d’urnes per referendar aquestes idees i qualsevol, cosa que precisament l’estat no vol com brama tota la caverna des de fa dies en nom de la legalitat espanyola, què es veu esta per damunt del dret de les persones. Per tant li recomanaria seguis gaudint del joc del Barça, i mostres respecte per qualsevol idea que no siguin les seves. Pel que fa al Periodico i l’espionatge, es una clara maniobra per embrutar el president blaugrana sense proves de la seva participació en els fets, i així dificultar el seu possible pas a la política amb postulats que evidentment son contraris al dependentisme nacionalista espanyol del PSOE-C

Referint-me al tinent d’alcalde del Masnou, es una veu més dins aquest partit que no sap com aturar aquest moviment creixent que acabarà per fer-lo fora dels llocs de poder,  i torna a equiparar un partit franquista i xenòfob, amb la lliure opció del dret a decidir el futur democràticament i pacíficament de la població. Si per ell es el mateix, mereixeria el seu cessament immediat, ja què el seu tarannà democràtic es nul, però malauradament aquest partit agafat amb el peu canviat, nomes sap dir barbaritats per intentar tapar els fets, cosa que no podrà fer per gaire temps més, ja que per desgracia d’aquest personatge no som quatre arreplegats.

LA TORTURA I LA CULTURA UNITS PEL PSOE

La moció presentada per ERC al senat espanyol, on es demanava la retirada de la declaració d’interès turístic nacional a les festes on es maltracti els animals o a les persones, amb una referència clara a les cruels curses de braus, ha estat rebutjada amb els vots contraris de PSOE i PP, i on un senador socialista ha arribat a comparar els toros amb el fet casteller, i els maltractament que reben tant la canalla com la pinya.

Efectivament el senador socialista Francisco Javier Sanz, ha posat a la mateixa balança la crueltat extrema de la festa dels toros com l’anomenen ells, i el suposat maltractament que pateix la canalla dels castells o les persones que fan pinya.  Primerament ha dubtat que la suposada festa suposi cap tipus de maltractament als animals, i ironitzant ha insinuat que les anxanetes que han de pujar dalt de tot, i les persones de baix que han d’aguantar tot el pes es un clar exemple de maltractament. Aquest personatge ha rebut el suport d’un senador del PP que ha recordat la gran tradició taurina, i el fet de que es un esdeveniment social de primer ordre.

En defensa de la moció, s’ha insistit amb garantir el respecte als animals i les persones, i no una festa on el reclam es la violència contra els animals indefensos, i la presentació de les persones  amagant la seva crueltat amb una disfressa de valentia. Per acabar demanant respecte als drets humans, on no hi tenen cabuda aquestes festes cavernícoles què res aporten als valors ètics de les noves generacions.

Realment molt trist no tenir més arguments per defensar una tradició cruel i bàrbara, on es disfruta veient sofrir una pobre animal davant la mirada d’espectadors amb mentalitats força cavernícoles, si verdaderament disfruten veient la tortura i la mort,  tot això comparat amb el fet casteller, on segons aquest grotesc personatge es maltracta a tothom.  Primer caldria dir-li que totes les persones que formen una colla castellera son voluntàries, i molts mogut per un sentiment a una entitat determinada, i on es demostra que cadascú pot posar el seu granet de sorra segons les seves possibilitats i aptitud, pel be d’un projecte col·lectiu. Un clar exemple pels mes joves del valor de la solidaritat, el treball en equip i la integració de diferents personalitats sumades per un fi, i segurament molt diferents individualment.

Pel que fa als toros, crec que no hi ha voluntarietat de l’animal, i a més els únics valors que se n’extreuen son la tortura, l’odi, la crueltat, la inferioritat de condicions, i la barbàrie retrocedint uns segles enrere.  Tot un exemple per les futures generacions. 

Que un estat tingui aquest espantós espectacle com a festa nacional, diu molt d’ell, i el seu tarannà violent i amb poca evolució mental, i ens diu moltes coses sobre la manera de fer en altres àmbits de l’estat espanyol.

Se’ns dubte les dues tradicions diuen molt  del caràcter de cada poble que representa, un, integrador, constructiu i amb afany de superació com el català, i un altre violent, intimidador i abusiu com l’espanyol. Son dos conceptes antagònics de veure la vida, què naturalment han d’acabar separats ja que poc tenen en comú.

 

 

 





 

LA MALA UTILITZACIÓ DE LES CONSULTES

Sembla que les consultes sobre l’Estat propi es van estenent com una taca d’oli desprès de la lliçó positiva d’Arenys, i al veure les declaracions dels partits d’ordre com diria la Chacon, PSOE i  PP, sembla que no es una broma, i què han activat els seus mecanismes de defensa per  evitar aquest moviment democràtic.  Ara més que mai s’han de fer les coses amb seny perquè el procés acabi amb èxit, i alguns partits d’aquí sembla que no han entès el missatge.

Realment el moviment arenyenc va fer molt bona feina en la gestació, preparació i execució d’aquest acte, què de cap manera pot quedar desvirtuat, i que gracies a la col·laboració de l’estat ha quedat amplificat amb cotes inimaginables, i què per altra banda han obert la porta perquè alguns partits vulguin tapar les seves vergonyes amb aquestes iniciatives d’una manera maldestre i de cara a la galeria.

Concretament Esquerra ara ha descobert la sopa d’all, i sembla haver vist la llum, desprès que el mateix text a votar fos rebutjat pel seu representant a la Mesa del Parlament amb la iniciativa legislativa popular, ara vol impulsar-ho a tort i a dret, en molts casos sense una preparació i estudi previ d’unes entitats privades prou potents per fer-se càrrec d’aquest fet.

Presentar mocions de suport als Ajuntaments, segurament dona molts titulars, però no deixa de ser una cortina de fum que pot enterbolir la bona feina de moltes entitats, on desprès d’una feina prèvia i consolidar el projecte, s’ha de passar a buscar el suport del consistori per aquest ordre.  Se’ns dubte aquesta iniciativa de la societat civil ha descol·locat als partits que ara intenten monopolitzar un èxit que no es seu, i què per coherència hauria de ser el pal de paller dels seus propers programes electorals, però que malauradament veurem com no serà així.

A Tarragona, serà la primera capital catalana on es votarà aquesta moció la propera setmana, i on malauradament no prosperarà, quedant com una espècie de brindis al sol, si no ho farà, es per la majoria dels partits nacionalistes espanyols al consistori PSOE-C i PP, què com ja sabem son contraris al dret legítim i democràtic d’escoltar la opinió de la gent, demostrant el seu tarannà ben poc democràtic, i on l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ja ha anunciat el seu vot contrari, amb una justificació força surrealista que consisteix en dir que es un convençut de l’estat federal, el qual creu que s’arribarà.

Realment jo no se en quin món viu en Ballesteros, però barreja els conceptes, ja que no te res a veure la teva posició sobre la organització territorial espanyola, i una votació lliure i pacifica sobre una opció per Catalunya tant legitima com qualsevol altra, tanmateix ha de saber que per federar-se calen dos, i que jo sàpiga ningú es vol federar amb Catalunya, i a més es una opció gairebé inexistent a l’estat espanyol, on si ja es qüestiona aqueta presó anomenada estat de les autonomies, evidentment l’estat federal sona a broma de mal gust.

Crec que es una qüestió més de higiene democràtica, i on el seu partit demostra que no ho es, i què no li interessa la opinió dels seus ciutadans sobre qualsevol tema. Cal prendre nota, per properes eleccions, i per no seguir enganyant a la gent.

 

 

 

 

LES CAMPANYES DELS AUTOBUSOS SEMPRE PORTEN CUA

La campanya “El català suma”, iniciada per la Plataforma per la llengua a quatre línies d’autobusos a Barcelona, amb l’objectiu de donar a conèixer dades sobre la situació de la llengua en diferents àmbits de la societat, i recordar que l’ús d’aquesta en qualsevol lloc sempre suma. Per la seva banda els hooligans contra la llengua catalana, PP i Ciudadanos, ja han expressat les seves queixes formals.

Aquesta iniciativa per conscienciar a la ciutadania de la importància de la llengua catalana, ha portat a dir a Alberto Fernandez Diaz del PP, què es una vergonya que el consistori barceloní rebutges la campanya de la Asociacion por la tolerància per escollir la casella de castellà a l’ensenyança, i ara en canvi permeti aquesta nova campanya per promocionar el català, el que determina una doble manera de mesurar les coses. Uns fets que Jordi Cañas de Ciudadanos, ha condemnat dient que es un clar cas de censura política, i pensar demanar responsabilitats.

 

Si la polèmica per la campanya on es posava en dubte l’existència de Déu, va provocar la reacció airosa del fanatisme religiós que no admet dubtes en aquest aspecte, ara la llengua sembla tornarà a portar polèmica per la intervenció d’aquest xenòfobs de la llengua representats per Ciudadanos i PP.

 

En qualsevol lloc normal, la promoció i informar sobre la situació de la llengua pròpia, i la seva promoció seria perfectament normal, però quan aquest territori es diu Catalunya, i l’estat on malauradament encara estem immersos es diu Espanya els conceptes donen un tomb, i converteixen un fet sense rellevància amb tot un escàndol.

 

Aquests dos personatges i els seus respectius partits, tenen com a objectiu entre d’altres fer desaparèixer la llengua catalana del país, i substituir-la per una de nova, per això es queixen de coses absurdes, com comparar una campanya per poder demanar fer els estudis en castellà, quan a arreu del món la llengua vehicular a l’ensenyament es una, i en aquest cas apart de ser la pròpia del país, es la més necessitada, i la que ha patit mes agressions al llarg de la seva relació amb l’estat espanyol, i on la inferioritat en molts àmbits es clara, d’altra banda la comunitat xinesa o l’àrab, per posar dos exemples també podrien demanar utilitzar la seva llengua per estudiar.

 

Aquestes mentalitats tancades i cavernaries no son estranyes, ja què les més altes instàncies judicials, com son el Tribunal Constitucional i el seu estudi del recurs de l’Estatut, un dels punts conflictius es precisament la equiparació en drets i deures de les dues llengües, què contempla el nou text i que sembla no pot ser, ja què es vol mantenir la llengua de primera i les llengües de segona, en un cas clar de racisme lingüístic impropi al 2009, i en una societat civilitzada i democràtica, què evidentment i sobretot en aquesta segona part, no es un exemple l’estat espanyol.

 

En definitiva, continua la croada nacionalista radical espanyola per intentar assimilar-nos, i que posa en evidencia cada cop amb més claredat el poc tarannà democràtic de l’imperi.

LA HOMOSEXUALITAT I ELS TANCS: MENTALITAT CAVERNARIA

Dos fets recents expressen la mentalitat espanyola i els seus conceptes ancorats en un passat imperialista i retrògrad. A l’eurocambra, la votació per condemnar la llei de menors de Lituania, què considera delicte promoure l’homosexualitat, no va comptar amb el suport dels parlamentaris populars amb Alejo Vidal Quadras al capdavant, i per altra banda el Grup d’estudis estratègics (GEES) proper al PP, en una anàlisi  dona legalitat a la intervenció de l’exercit per avortar una possible proclamació democràtica de la independència catalana.

En el primer cas, la legislació fora de lloc lituana que condemna explicar la homosexualitat als menors, i persegueix aquells que obrin locals gais, i aquells que promoguin la visibilitat d’aquesta minoria amb multes i treballs socials per la comunitat. La cambra europea va condemnar la llei, amb l’oposició del grup popular amb l’Alejo al capdavant donant suport a aquesta llei cavernícola.

 

En segon lloc, aquest grup esmentat proper al PP i dedicat a l’anàlisi política, ha publicat un estudi on recorda que l’exercit es la garantia de la unitat d’Espanya, segons la Constitució en el seu famós article 8, i en defensa la legitimitat en referència a les consultes independentistes a Catalunya.  Ho troba perfectament democràtic sempre sota la direcció del govern central, i defensant que l’exèrcit te funcions externes, però també internes, i en cas de ruptura de la legalitat constitucional son un instrument legítim, posant l’exemple català en cas de ruptura amb la resta d’Espanya.

 

Respecte el primer tema, diu molt de l’Alejo i companyia i el seu respecte per la diversitat i els drets humans, donar suport a aquesta llei que discrimina a unes persones per la seva condició sexual, això em recorda a la raça pura que pregonava el nazisme, i molt d’això hi deu haver amb aquesta gent amb aquesta mentalitat totalment racista i delirant, què juguen a ser demòcrates des del seu pensament totalitari i fora de lloc.

 

En el segon cas, ja es el que faltava sentir, primer les critiques, desprès ens envien un advocat falangista a defensar la unitat del Regne, seguidament autoritzen la manifestació d’aquest grup feixista tacat de sang per la dictadura, desprès de l’acte pacífic i democràtic de la consulta, segueixen el menyspreu i donen un valor zero, deixant aquells ciutadans com si no fossin ningú, i posen la sagrada constitució com excusa de aquests fets no son legals, o inviables com diuen alguns, i ara tocava l’amenaça  de la força de l’exèrcit, què tot i les ganes que en tenen, saben positivament que al proper poble que exerceixi el seu dret a decidir no poden enviar els tancs a la plaça del municipi per impedir per la força la consulta, ja que corren el risc de ser expulsats de la Unió Europea per coacció de la llibertat de les persones, i per treure’ls la mascara de democràcia modèlica, per la de rèmora de la dictadura actualitzada.

 

Es una de les mentides recurrents que de tant en tant fan servir, però saben que això cada cop impressiona a menys gent, i tal com han anat perdent totes les colònies, ara arribarà el torn de Catalunya, amb el seu reconeixement o no, aquest malson haurà acabat per sempre amb el vistiplau de la comunitat internacional.  Per tant que guardin els tancs per la desfilada de la Hispanidad i per jugar a fer quatre maniobres militars, i no segueixin per aquest camí que seria la seva perdició.