Arxiu mensual: desembre de 2007

Kosovo, una nova realitat

Llegeixo les noticies sobre aquest territori anomenat Kosovo en el bell mig dels Balcans, i no puc evitar un sentiment d’enveja sana pel que tard o d’hora aconseguiran, un reconeixement en el mapa mundial i veu pròpia en tots els seus afers. 
Llegeixo les noticies sobre aquest territori anomenat Kosovo en el bell mig dels Balcans, i no puc evitar un sentiment d’enveja sana pel que tard o d’hora aconseguiran, un reconeixement en el mapa mundial i veu pròpia en tots els seus afers. No em sorprèn l’actitud de Rússia, un colós que intenta sobreviure en l’escena mundial a base del seu poder militar i d’un regim dominat pel Sr. Putin que ho te tot menys democràtic, el seu veto comporta l’amenaça de que això obrirà un nou allau de petits estats en el continent, com si fos una tragèdia i comença a posar exemples de territoris en la seva orbita, molts d’ells amb prou feines coneguts. Tampoc sorprèn l’actitud espanyola, finalment acceptant pel compromís amb la Unió Europea però amb reticències, ja se sap que els països poc democràtics, el dret a decidir de la gent fa molta por.Tanmateix a Catalunya, on el moviment sobiranista sembla que aconsegueix quotes de popularitat en totes les capes de la població, com en la passada manifestació, no s’acaba de canalitzar en els porucs partits catalans, mes preocupats de les seves estratègies particulars que d’encapçalar aquest procés d’alliberament nacional.Se’ns dubte d’Espanya nomes espero incomprensió,rebuig i traves, es per això que el remei esta aquí i no sembla que cap dels dirigents actuals sigui prou valent i honest per agafar el guant de la societat civil.Sembla que el tren dels nous estats passarà per Europa Occidental i si no l’agafem podria ser massa tard fins a nou avis.

CARTA OBERTA A JOAN FERRAN

coses del psc
CARTA OBERTA A JOAN FERRAN  Desprès de la manifestació organitzada per la Plataforma pel Dret a decidir, i amb el suport de varis partits polítics, la conclusió com a participant que vaig arribar es què hi havia  un grapat de reivindicacions legitimes sobre les infraestructures, però un crit va dominar en tot moment el recorregut i aquest es INDEPENDÈNCIA.  Una reivindicació sincera i amb un referèndum democràtic a l’horitzó per referendar-lo. Un altre aspecte molt positiu es que PP, CIUDADANOS I PSC-PSOE evidentment no van secundar-lo, així com els dos sindicat majoritaris, posant el bloc nacionalista espanyol conjuntament i al seu lloc.Els intents barroers per part del PSC de desviar l’atenció previs a la manifestació no ha evitat la participació massiva segons les fonts entre 200000 i 700000 persones i les lectures posteriors de desconcert i dissimul han arribat a límits com el del dirigent Joan Ferran dient que cal arrencar la crosta nacionalista de TV3 I Catalunya Radio. Això es senzillament intolerable i mereixeria un toc d’atenció, ja que aquest senyor, un gran nacionalista espanyol amb un autoodi gran pel nostre fet diferencial no pot dir aquestes paraules quan fets com el cas de la periodista Peri Rossi a Cat. Radio o el nivell dels telenotícies de TV3 amb una pèrdua de referents catalans constants es evident.El que realment tem es que el seu partit apèndix del PSOE poc a poc esta quedant desemmascarat, i més proper al sector del PP que es el seu lloc en una Catalunya sobirana, com deia el lema “Catalunya ha dit prou” i tants equilibris i demagògia tard o d’hora s’acaben pagant i cadascú es situa al lloc que li pertoca sense cortines de fum per davant.